La ciutat belga de Gant recomana als ciutadans menjar-se els arbres de Nadal

BarcelonaLa consciència mediambiental comença a ser omnipresent en el dia a dia de les cases i les ments europees, amb intents reiterats de donar una segona vida als béns de consum reciclant-los o reconvertint-los de diverses maneres. Però a vegades la fixació per la sostenibilitat es pot tornar perillosa. Un exemple és el de l’ajuntament de la ciutat belga de Gant, coneguda per tenir una política ecologista pionera, que va publicar un article a la pàgina web oficial del municipi com a part d’una campanya en què plantejava diverses opcions per reciclar els arbres de Nadal.

La confusió va saltar quan la població va veure que el consistori de Gant indicava que una de les opcions per reaprofitar l'arbre Nadal un cop passades les festes era fer servir les fulles per fer sopa; per tant, aprofitar-lo com a aliment comestible. La idea està inspirada en una recepta tradicional escandinava, i l’ajuntament belga la promocionava de manera contundent: “Els escandinaus mengen arbres de Nadal”. A més, l'Ajuntament també planteja la possibilitat que, un cop bullides les fulles, es mengin sobre una torrada de pa amb mantega, una proposta que a la web està acompanyada d’una imatge d’una mare i una filla disposades a menjar-ne. “D'aquesta manera el teu arbre de Nadal no és un residu al 100%”, assegurava el municipi, ja que “llençar el menjar és una vergonya”.

Al nord d’Europa la producció i adquisició d’avets és una pràctica generalitzada a la majoria de les famílies que celebren Nadal, i concretament Bèlgica és el segon exportador d’arbres de Nadal d’Europa, una indústria que genera uns 35 milions d’euros anuals segons dades de la Comissió Europea.

Un perill de salut pública

L’article, que continua publicat a la pàgina web municipal, ha provocat una resposta ràpida i crítica per part de l'Agència Federal d'Aliments (FASFC) de Bèlgica, que ha alertat dels perills per a la salut pública que comporten aquestes recomanacions. La qüestió és que la gran majoria dels avets que es comercialitzen no provenen de boscos i entorns naturals, sinó de macroproduccions agràries on es ruixen els arbres amb pesticides i diversos productes químics per preservar el seu aspecte decoratiu a llarg termini i protegir-los de les plagues. "Les fulles dels pins de la natura verge dels països nòrdics són completament diferents de les dels arbres conreats per Nadal", deia el comunicat de la FASFC. L'agència explicava que aquests avets es tracten químicament amb una pràctica intensiva per evitar els pugons –petits insectes que xuclen la saba dels arbres i els destrueixen lentament–, i que ingerir els pesticides amb què es combaten pot tenir "conseqüències greus, fins i tot fatals". 

Ara bé, el cas és que les fulles dels avets sí que són comestibles i poden potenciar el gust de diversos plats. Es poden utilitzar per fer salses com maioneses, olis i vinagres, acompanyar amanides o servir com a espècie, i fins i tot per aromatitzar la cervesa. Per això, la FASFC recalca la importància de tenir en compte la procedència de l'avet i distingir entre producció ecològica o industrial.