Les "bombes brutes", l'última amenaça a la guerra d'Ucraïna

BarcelonaRússia ha introduït un nou concepte al diccionari de la guerra d'Ucraïna, les "bombes brutes". El govern de Vladímir Putin ha alertat de la possibilitat que Kíiv utilitzi aquesta mena d'explosius, carregats amb material radioactiu, al seu propi territori per culpar Moscou d'utilitzar armes de destrucció massiva. Però tant Ucraïna com els aliats occidentals han rebutjat les acusacions i han avisat que pot ser una estratègia de Moscou per preparar el terreny per a una operació de falsa bandera.

Ígor Kirillov, el cap de les forces de defensa radiològica, química i biològica de l'exèrcit rus, ha assegurat aquest dilluns que Ucraïna té un estoc abundant de residus radioactius acumulats a les seves plantes nuclears, com també el coneixement necessari per construir bombes brutes. Ahir, el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ja va traslladar aquestes acusacions als seus homòlegs dels Estats Units, França i el Regne Unit, que aquest dilluns han deixat clar el compromís de mantenir el suport a Kíiv "tant de temps com calgui".

Els tres països occidentals han acusat Rússia de conspirar per utilitzar l'amenaça d'aquesta mena de bombes com a pretext per fer escalar la guerra a Ucraïna. Kíiv ha desmentit la informació i també ha apuntat a la idea que Moscou estigui dissenyant una "operació de falsa bandera" –és a dir, que sigui l'exèrcit rus qui llanci aquestes bombes, però que n'acusi Ucraïna–, segons ha afirmat el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, després de parlar amb el seu homòleg nord-americà, Antony Blinken.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, també s'ha manifestat en la mateixa línia: "Els aliats de l'OTAN rebutgen aquesta acusació. Rússia no ha d'utilitzar-ho com a pretext per a l'escalada. Ens mantenim inalterables en el nostre suport a Ucraïna".

Kuleba també ha explicat que ha demanat al director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, que enviï experts a les instal·lacions nuclears del país per desmentir les acusacions. Segons ha afirmat a Twitter, Grossi ha acceptat "enviar-hi urgentment experts". Amb tot, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha insistit: "El fet que hi hagi desconfiança amb la informació proporcionada per la part russa no vol dir que l'amenaça de l'ús de bombes brutes no existeixi. L'amenaça és real".

Però, què són les bombes brutes? Es tracta d'una barreja d'explosius convencionals, com la dinamita, i material radioactiu, que fins ara no s'ha acreditat en cap conflicte. En el moment de l'explosió, la pols o els perdigons radioactius es dispersen i afecten els voltants. No s'han de confondre amb les bombes atòmiques, que requereixen una complexa reacció nuclear de fusió i que alliberen una quantitat enorme d'energia, amb una capacitat de destrucció molt superior. La capacitat destructiva de les bombes brutes no és gaire superior a la de l'armament convencional, però el risc afegit és la contaminació radioactiva que pot causar a la zona afectada.

Batalla a Kherson

Tot plegat té lloc mentre la batalla a la regió de Kherson continua. Menys d'un mes després d'annexionar-se il·legalment aquesta província ucraïnesa, els últims moviments de Moscou semblen constatar la debilitat de les seves forces. Aquest dilluns les autoritats pro-russes han anunciat la creació d'una milícia local per mirar de frenar l'avenç de les tropes ucraïneses i han ofert a tots els homes que decideixin quedar-se a la ciutat de Kherson unir-s'hi.

En una comunicació a través de Telegram, l'administració titella de Kherson ha subratllat que era una "oportunitat" i, per tant, una decisió voluntària, tot i que les últimes hores s'han intensificat les crides a evacuar la ciutat per "la tensa situació al front". "És vital que salveu la vida", va dir diumenge el ministre d'Educació rus, Serguei Kravtsov, en un missatge de vídeo.

Les autoritats pro-russes van revelar dimecres passat que la intenció era traslladar uns 60.000 civils a l'altra banda del riu Dniéper i, segons l'agència Interfax, unes 25.000 persones ja n'havien sortit. El think tank nord-americà Institute for the Study of War considera que aquesta crida urgent a sortir de Kherson pot buscar despoblar la regió per "afectar-ne la viabilitat econòmica i social a llarg termini". Segons el ministeri de Defensa ucraïnès, les seves tropes han alliberat fins ara 90 localitats de la província, on viuen més de 12.000 persones.

D'altra banda, aquest dilluns Vladímir Rogov, líder del moviment Junts amb Rússia a Zaporíjia, una altra de les províncies annexionades, ha avisat que l'exèrcit ucraïnès s'està preparant per llançar-hi una ofensiva. "Estan enviant tancs i vehicles de combat d'infanteria", ha dit Rogov a l'agència russa Tass. Rogov ha afegit que no descartava la possibilitat que les forces ucraïneses intentin destruir les centrals hidroelèctriques de Dniéper i Kajkovka amb l'objectiu d'inutilitzar la central nuclear de Zaporíjia, sota control rus.

Crida a "ofegar" i "cremar" nens

El ministre d'Exteriors ucraïnès ha demanat que tots els països que no ho hagin fet encara prohibeixin el canal rus RT, després que un presentador cridés a "ofegar" i "cremar" nens ucraïnesos, una sortida de to que ha forçat la direcció de la cadena a suspendre'l. "Ni jo ni el col·lectiu de RT podem permetre que a ningú li passi pel cap que algú de nosaltres pugui compartir aquesta salvatjada", ha argumentat aquest dilluns la directora de la cadena, Margarita Simonian, en una publicació a Telegram.

"S'haurien d'ofegar al riu Tisina. Ofegueu aquestes criatures", va dir Anton Krasovski en un programa emès dijous, referint-se a nens ucraïnesos que els anys 80 veien la Rússia soviètica com a ocupant. Krasovski ha demanat perdó i ha assegurat que estava "molt avergonyit". "Bé, això passa. Estàs en directe, et deixes endur i no pots parar. Demano perdó a tots els que van quedar atordits".