Assetjament sexual i psicològic al Parlament Europeu, on impera el silenci
L'Eurocambra va obrir 34 nous casos, tot i que moltes víctimes prefereixen no denunciar per pressions polítiques
Brussel·lesEl Parlament Europeu es vol erigir en un gran defensor dels drets laborals i ha tirat endavant nombroses iniciatives per prevenir i perseguir l'assetjament en ambients de feina arreu de la Unió Europea. Ara bé, de portes endins, ha sigut incapaç de protegir els seus treballadors de caps abusadors i maltractadors. Només entre el 2019 i el 2021, segons ha revelat la revista Politico, les autoritats europarlamentàries van obrir fins a 34 nous casos d'assetjament sexual i psicològic a l'Eurocambra. A més, diferents investigacions periodístiques assenyalen que la xifra real és molt més elevada perquè sovint les víctimes opten per mantenir el silenci davant de la pressió de partits i eurodiputats.
El protocol de prevenció no funciona i només 295 dels 705 eurodiputats han fet els cursos de formació voluntària per evitar casos d'assetjament sexual i laboral des del 2019 fins ara. Les tramitacions de les demandes tampoc són gaire eficients: sovint s'allarguen uns dos anys i acaben amb sancions irrisòries. De fet, diferents afectats han criticat obertament que no han optat per denunciar els casos a les autoritats de l'Eurocambra perquè no s'acaben de fiar dels processos d'investigació interns.
Un dels casos que va aixecar més polseguera va ser el de la diputada socialista Mónica Silvana, que al gener va ser sancionada pel Parlament Europeu per "maltractar psicològicament" tres assistents parlamentaris. La multa que se li va imposar a la representant espanyola simplement va ser la pèrdua durant un mes de la despesa de 338 euros per dia a la qual tenen dret els eurodiputats. En total, la xifra va ascendir a poc més de 10.000 euros.
Aquesta sanció, tot i ser bastant insignificant, és la més gran que ha aplicat mai l'Eurocambra des que va reforçar el 2018 les normes per reduir els casos d'assetjament psicològic i sexual entre eurodiputats, assistents i treballadors. Des d'aleshores, només s'havia castigat la luxemburguesa liberal Monica Semedo sense quinze dies de dietes per la seva actitud amb un assistent.
Més enllà d'aquests casos, que ja estan resolts, informacions periodístiques també han tret a la llum que el Parlament Europeu està investigant l'eurodiputada belga d'extrema dreta Assita Kanko i l'europarlamentari de Ciutadans José Ramón Bauzá. El comitè especial de l'Eurocambra per a aquests tipus de casos ja ha trobat indicis d'assetjament per part de l'expresident del Govern Balear, tot i que la darrera paraula la tindrà la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola.
Eurodiputats totpoderosos
Els equips dels eurodiputats solen estar formats per tres assistents acreditats i, malgrat que els contractes dels col·laboradors estan vinculats al Parlament Europeu, els parlamentaris poden escollir els ajudants i prescindir-ne quan vulguin. En aquest sentit, moltes víctimes es queixen que els europarlamentaris s'aprofiten de tenir aquest rol de poder i del fet que els assistents veuen la feina com una gran oportunitat o com el preàmbul de fer el salt a la primera línia política.
Per aquest motiu, alguns col·laboradors estan disposats a aguantar una càrrega de treball molt elevada o assetjament laboral, i prefereixen no denunciar els casos de maltractament psicològic o sexual per por que això faci desencarrilar la seva carrera professional i política. "Són els amos del seu regne, la dinàmica institucional els anima a assumir aquest paper i a esprémer com una taronja els assistents", critica a Politico una de les víctimes.