Assassinat en directe per Instagram

Barcelona“Ara veureu com és un assassinat de veritat”. Així es dirigia als seus seguidors d’Instagram el culturista bosnià Nermin Sulejmanovic minuts abans de matar a trets la seva exdona. Un crim que es va emetre en directe per la plataforma de Meta i que va tenir 15.000 visites. Els fets van tenir lloc divendres a la petita localitat de Gradačac, al nord-est de Bòsnia i Hercegovina on Sulejmanovic, que va fugir després del crim masclista, va matar dues persones i en va ferir tres més –entre els quals hi havia un agent de policia– mentre els cossos de seguretat el perseguien. Després que es desplegués un gran operatiu policial per localitzar-lo, el presumpte homicida es va suïcidar davant dels agents.

El crim, a més d’evidenciar el problema endèmic de la violència masclista a l’exrepública iugoslava, ha fet saltar les alarmes de les plataformes digitals, que semblen incapaces de controlar el contingut que s’hi publica. El vídeo de l’homicidi es va estar dues hores al compte del culturista, que, abans de l'assassinat, ja tenia 11.000 seguidors. Havia estat compartit 286 cops i 300 usuaris li havien fet “M’agrada”.

El ministeri de l’Interior bosni va assegurar divendres que investigaria tothom que hagués donat suport a l’homicida o que hagués glorificat el crim a les xarxes socials. El portaveu del ministeri va dir que es personarien contra “totes les persones que haguessin enviat missatges d’odi en suport de l’assassí”.

Tot i que Meta va suprimir el contingut vint minuts després que ho sol·licités la policia bosniana, la companyia no va bloquejar l’accés al compte a Sulejmanovic, per la qual cosa el culturista i entrenador personal va poder fer una segona emissió en directe explicant el que acabava de fer. “He disparat a un agent de policia, però s’ha escapat. S’ha escapat amb un Skoda i no l’he pogut atrapar amb el meu BMW”, va dir en un segon directe. En el lapse de temps entre el primer i el segon vídeo, el seu compte havia guanyat més de 3.000 seguidors.  

La difusió de la violència

El cas ha reobert el debat de la difusió de la violència a les xarxes socials. A l’era digital, en què qualsevol persona amb accés a internet pot compartir imatges en algun racó del web menjant, dormint, viatjant o, fins i tot, mantenint relacions sexuals, ¿ens hauria d’estranyar que també es difonguin imatges així de violentes? Què ho fa que hi hagi tants usuaris interessats en aquesta mena de continguts? I què hi poden fer les plataformes digitals?

En qualsevol cas, no és el primer cop que l’autor d’un tiroteig emet els fets en directe per les xarxes. Un cas similar va servir la polèmica el març del 2019 durant un atemptat terrorista a dues mesquites de la ciutat de Christchurch, a Nova Zelanda, en què van morir més de 50 persones, quan l’atacant va difondre l’assalt en directe per Facebook i Instagram. Malgrat que Meta va assegurar que havia retirat el vídeo al cap de poques hores, quatre anys més tard encara es poden trobar fragments de les imatges a les xarxes, en què es veu –des del punt de vista del tirador– com un home dispara contra dues persones amb una arma semiautomàtica a l’entrada d’un pàrquing. El mateix està passant amb la guerra d’Ucraïna, un conflicte marcat per la presència digital, en què els soldats comparteixen el seu dia a dia al front per TikTok, Snapchat o Instagram (només per citar algunes xarxes), sense saber qui hi ha a l’altra banda del contingut.