Julian Assange evita, de moment, l'extradició als Estats Units

LondresNova jugada de daus de Julian Assange, que de moment evita l'extradició als Estats Units. Però la victòria és molt petita. El fundador de WikiLeaks, de 52 anys, podria tenir l'oportunitat d'apel·lar contra la seva extradició als Estats Units si l'administració Biden rebutja donar les garanties que aquest dimarts ha demanat el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les per justificar la possibilitat de revisar el cas. En resum, els jutges claven una puntada de peu a la pilota i condemnen Assange a continuar esperant, a la presó, però encara amb moltes menys possibilitats de sortir-se'n.

La complexitat de la decisió és enorme, d'acord amb el que es pot llegir al veredicte final. I implica que, dels nou fonaments en què la defensa basava la sol·licitud de la nova apel·lació, només tres se li han concedit. I, tot i això, de manera molt condicionada.

A la pràctica, els dos magistrats donen ara tres setmanes al govern nord-americà per assegurar que Julian Assange no seria condemnat a mort en cas de ser considerat culpable; que podria beneficiar-se de la Primera Esmena de la Constitució del país, que protegeix la llibertat d'expressió, i que garanteixi també que Assange no es veuria perjudicat en l'hipotètic judici i el veredicte per causa de la seva nacionalitat australiana. "Si no es donen aquestes garanties, es donarà permís per apel·lar i després hi haurà una nova vista d'apel·lació", diu el resum de la sentència. En canvi, si s'ofereixen aquestes garanties, les parts podran tornar a exposar altres consideracions i el 20 de maig tindria lloc una sessió perquè el tribunal avalués si són satisfactòries o no. Els Estats Units tenen fins al 16 d'abril per complir la petició dels jutges.

Davant el que suposa un nou retard en la decisió definitiva, i a la pràctica una negativa a sostenir la majoria dels arguments de la defensa, la dona de Julian Assange, Stella Assange, ha assegurat a les portes del tribunal que està "sorpresa" per la decisió. I ha recordat que el seu marit "està exposat a la pena de mort". "El que han fet els tribunals és convidar a una intervenció política dels Estats Units. Ho trobo sorprenent", ha reblat.

El calvari d'Assange, doncs, continua. I si bé els seus partidaris, que s'han aplegat des de primera hora davant l'audiència, saben que de moment no pujarà a bord d'un avió amb destinació als Estats Units, el pessimisme envaeix tant la família com l'equip legal. Perquè si Washington vol endur-se finalment Assange, és molt improbable que no proveeixi el tribunal de les garanties que ha exigit, a la negativa de les quals està condicionada la nova apel·lació.

A la sortida del tribunal, Rebecca Vincent, una de les advocades de Reporters Sense Fronteres que representa l'activista, ha dit: "La decisió d'avui de permetre que Assange apel·li per tres motius representa una esperança final per a la justícia al Regne Unit". Però també ha admès: "Tanmateix, la possibilitat d'apel·lar es podria tancar si el govern nord-americà ofereix [les ja esmentades] garanties satisfactòries" sol·licitades pels dos jutges.

La Fiscalia nord-americana reclama l'activista per jutjar-lo per divuit càrrecs d'espionatge i revelació de documentació classificada a través de la seva web. En total, Assange es jugava una condemna de 175 anys de presó.

Un dels punts més destacats que va argumentar la defensa en la vista del 20 i 21 de febrer és que Assange no gaudiria d'un judici just als Estats Units, perquè considera que se'l jutjaria per les seves opinions polítiques, cosa que els Estats Units sempre han negat. El tribunal britànic no considera aquesta base legal com un motiu raonat perquè pugui apel·lar contra l'extradició.

L'activista i periodista australià romandrà empresonat al centre penitenciari de Belmarsh, al sud de Londres, on s'està des que va ser expulsat l'11 d'abril del 2019 de l'ambaixada de l'Equador, en la qual s'havia refugiat el juny del 2012 fugint ja aleshores de l'administració estatunidenca. Tant la seva defensa com la seva dona havien assegurat, recentment, que la seva salut no aguantaria continuar el calvari i la persecució judicial que pateix, pràcticament, des del 2010. "Si l'extradeixen, morirà a la presó", va dir en una conferència de premsa a mitjans de febrer.

El Regne Unit ja va autoritzar l'extradició d'Assange l'any 2022 i des d'aleshores l'estratègia de la defensa ha estat intentar posar bastons a les rodes de la decisió. El Suprem hi va donar la llum verda quan va revocar la decisió d'una magistrada de Westminster que s'hi va oposar pel risc que correria la seva vida a causa d'una molt delicada salut mental, que s'ha agreujat encara més des d'aleshores. Res d'això ha tingut en compte el Tribunal Superior per garantir una nova apel·lació.

Catorze anys perseguit

Les batalles legals de Julian Assange van començar el 2010, quan va ser reclamat per Suècia per fer front a dos càrrecs de presumpta violació i abusos deshonestos, que finalment van ser desestimats. Per fugir d'una extradició que ell considerava un pas previ a l'enviament als Estats Units, es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador a Londres, d'on finalment va ser expulsat el 2019.

Durant la vista del febrer passat, la defensa d'Assange va argumentar que la Fiscalia tenia "motivacions polítiques" i va dir que era perseguit per la revelació que WikiLeaks havia fet dels crims de guerra que els EUA havien comès a l'Iraq i a l'Afganistan. La defensa també va exposar proves dels plans que els Estats Units, sota la presidència de Donald Trump, havien considerat per posar fi a la seva vida. Per la seva banda, els Estats Units van indicar que no era processat per la revelació de materials filtrats, sinó per ajudar i conspirar amb l'antiga analista d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà Chelsea Manning per obtenir-los il·legalment. Washington considerava que les revelacions de WikiLeaks van posar en greu risc un gran nombre d'agents dels Estats Units.

La raó última de tot el cas està en la difusió, a través de WikiLeaks, del vídeo en què es veia com un helicòpter militar nord-americà assassinava un grup de civils desarmats a Bagdad l'any 2007, quatre anys després de la invasió. Entre les víctimes hi havia dos periodistes de l’agència Reuters. Aquell va ser el moment de màxima glòria d'Assange, que aleshores comptava amb el suport d'alguns dels diaris més importants del món.

Amb anterioritat a la difusió del vídeo, WikiLeaks ja havia publicat informació classificada. I posteriorment en va publicar molta més, inclosos correus confidencials del departament d'Estat dels EUA. WikiLeaks va aconseguir la informació sobre l'Iraq, que el va posar en el punt de mira de la Casa Blanca, gràcies a Chelsea Manning.