Volha Takarchuk: "Ara és més important lluitar contra Putin que contra Lukaixenko"

BarcelonaVolha Takarchuk era una dissenyadora bielorussa amb un canal de YouTube amb molt pocs seguidors el 2020, fins que a les manifestacions massives després de les eleccions d'aquell estiu es va convertir en activista i va ser de les últimes que van continuar informant de les protestes des de primera línia. Va ser condemnada a un any i mig de presó i després va fugir a Lituània, on viu amb els seus fills. Gràcies a l'organització de drets humans Viasna i a l'Associació Razam Bielorussos de Catalunya, la família ha passat uns dies a Catalunya. Parlem amb ella de la situació a Bielorússia, a menys de tres mesos d'unes noves eleccions que no hi ha dubte que tornarà a guanyar Aleksandr Lukaixenko.

El 2020 hi va haver manifestacions massives, que van ser durament reprimides. En quina situació està ara la dissidència a Bielorússia?

— Estan espantats, perquè les represàlies no s'han aturat. Tots els activistes més destacats han hagut de marxar del país o estan empresonats. Estan obligats a callar i a esperar una oportunitat. Quan jo vaig sortir de la presó vaig trobar-me un país totalment gris, semblava que hagués passat a una altra presó. No hi ha cap tipus de llibertat. Encara fiquen a la presó gent que va participar en les manifestacions del 2020. I s'inventen nous articles, nous codis penals, per aplicar represàlies als activistes que han marxat: fan judicis a distància, els prenen propietats, persegueixen els seus parents... La situació és que la gent que hi ha a dins del país ha de callar i també han fet callar molts dels que són fora.

En aquell moment va semblar que per primera vegada Lukaixenko podia perdre el tron. ¿Té una sensació d'oportunitat perduda?

— Només és gràcies a Putin que Lukaixenko va conservar el seu tron. Perquè Putin ja estava preparant el nostre país com si fos un cap de pont per començar la guerra contra Ucraïna. Si no fos per aquest suport de Putin, Lukaixenko hauria marxat. Jo penso que la nostra victòria depèn molt de la victòria d'Ucraïna. Si Putin perdés aquesta guerra, perdria molta força. Ara és més important lluitar contra Putin que contra Lukaixenko. L'enemic és Putin. Bielorússia depèn de Putin.

¿Creu que Bielorússia està més subjecte que mai a Putin?

— S'està russificant el nostre país. S'està destruint la nostra cultura, història i llengua. Putin vol que Bielorússia participi en la guerra. Però, per altra banda, Lukaixenko té por de perdre la sobirania sobre el país, perquè ell pensa que és seu. Per això té aquesta dualitat entre Putin i Europa, intenta buscar aquest equilibri.

El 2020 va participar en les manifestacions i es va convertir en activista, però ¿abans ja estava ficada en política?

— De cap manera, fins al 2020 no estava interessada en la política. Va ser una mena de coincidència, perquè vaig començar a gravar les manifestacions i a penjar els vídeos al meu canal de YouTube. Fins llavors, tenia set subscriptors, i de cop em vaig trobar que en tenia 37.000. En aquell moment no donaven acreditacions als periodistes estrangers; els que ja hi eren els van fer marxar, també els russos. Jo vaig estar gravant i passant informació als mitjans russos fins al maig del 2020, era l'única blogueraque quedava.

En aquell moment ja hi havia molta repressió policial. No s'ho va repensar?

— No tenia por perquè tenia un propòsit, i estava convençuda que guanyaríem. Perquè en aquell moment no enteníem els plans de Putin.

La seva vida ha canviat totalment. Què li ha suposat? 

— Va fer un gir total. En aquell moment els meus fills van créixer sense mi. Vaig passar un any i mig a la presó. Era un gran estrès per a mi i per a ells. I quan vaig sortir de la presó, vivíem amb por de noves repressions, que em tornessin a ficar a la presó. El gener d'aquest any hi va haver una detenció massiva de persones i van detenir la meva mare, per haver enviat menjar a presos polítics. Ella té 64 anys i malalties cròniques i, tot i això, l'han condemnada a 3 anys de presó.

¿Estan traslladant la repressió als familiars d'activistes, tot i que no estiguin implicats políticament?

— Exacte. La meva mare era voluntària. Oferia ajuda a les famílies dels presos polítics perquè poguessin menjar. I els diners els reben de fons que estan a l'estranger, que des de fa poc es consideren organitzacions extremistes. L'acta judicial posa que aquestes persones com la meva mare són gent socialment perillosa per a la ciutadania bielorussa.

Un dels problemes és que molts presos polítics compleixen la condemna, com en el seu cas, però decideixen exiliar-se perquè continuen tenint por de represàlies.

—  Jo encara soc considerada extremista, i tothom que posa like a les meves publicacions està subjecte a càrrecs penals. I torno a estar investigada, tot i que no m'han informat per què. Per això m'havia d'escapar. Una organització em va aconseguir un visat humanitari i vaig marxar a Lituània; primer sola, fins que després van poder venir també els meus fills.

Malgrat la presó i l'exili, ¿ho tornaria a fer?

— Jo no canviaria res. En tot cas, faria el mateix encara més activament. No em penedeixo de res. Ara els canvis són dolents, però a la llarga poden ser positius. És com si fossin proves que hem de superar a la vida. Sense això no s'aconseguirà res. I mentre el meu país estigui dominat pels règims de Putin i Lukaixenko no tenim dret a aturar-nos en absolut, hem de continuar lluitant.

¿Creu que algun dia podrà tornar a Bielorússia?

— Ara estem tots en un mode d'espera. Però tard o d'hora es produiran alguns canvis al país i hi haurà una porta d'oportunitat. Jo tinc moltes ganes de tornar a casa, però entenc que si la guerra a Ucraïna es prolonga, sé que no hi tornaré en els pròxims anys.

L'activista Svetlana Tikhanóvskaia va dir en un discurs fa poc que està convençuda que els responsables del règim acabaran castigats. En té esperances?

— L'únic que vull és un judici just, que cadascú rebi el que li correspon pels seus fets. I m'agradaria molt veure Lukaixenko al Tribunal de la Haia, amb tots els altres. Però, per sort o per desgràcia, alguna cosa em diu que no viurà prou anys. Lamentablement, no crec que passi. I mentre hi sigui Putin, no hi haurà pau ni a Bielorússia ni a Europa ni enlloc. Sempre serà una amenaça. I nosaltres ens convertirem cada cop més en una colònia russa.