Ara sí, el futur d'Europa és a l'est?
Països com Polònia han guanyat presència a la UE per la guerra d'Ucraïna, però la seva influència real és dubtosa
Barcelona"El centre d'Europa s'està desplaçant cap a l'est", afirmava l'agost passat, des de Praga, el canceller alemany, Olaf Scholz. Citava l'historiador Karl Schlögel, que el 2004 va ser una de les primeres veus de l'Europa occidental en alertar de la importància de l'est del continent, especialment després que vuit països exsoviètics haguessin entrat a la Unió Europea. "La nostra consciència d'Europa és asimètrica; els europeus de l'est estan molt més interessats en l'Europa occidental que a l'inrevés", alertava llavors. La situació ara és clarament diferent. La guerra a Ucraïna ha fet obrir els ulls a la denominada Vella Europa sobre la rellevància de l'est, especialment davant l'agressor rus.
Polònia, juntament amb els tres països bàltics, ha liderat des del principi la postura més dura contra Rússia i ha recordat que, com a antigues repúbliques soviètiques, ja feia anys que alertaven dels perills de les ànsies imperialistes russes. Varsòvia, a més, s'ha posicionat de forma inequívoca com el principal suport europeu de Kíiv, primer amb els refugiats i després amb l'ajuda militar, i s'ha erigit en una mena de superpotència moral pel que fa a la guerra.
El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, i la primera ministra estoniana, Kaja Kallas, han guanyat presència als mitjans internacionals. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha trepitjat Polònia dues vegades des que va començar la invasió russa a gran escala d'Ucraïna, les mateixes que ha visitat Alemanya i Brussel·les. L'octubre passat, 44 líders europeus debatien, des de Praga, el futur de la denominada Comunitat Política Europea. Tot plegat, senyals d'aquesta tendència.
Les prediccions que auguren que el centre de gravetat d'Europa es traslladarà cap a l'est fa anys que planen sobre el continent, però la guerra les ha accentuat. I també el fet que Ucraïna i Moldàvia s'hagin convertit en candidates a entrar a la Unió Europea. Fins i tot, hi ha qui augura que l'eix Varsòvia-Kíiv substituirà l'eix París-Berlín. ¿Però tot plegat és una situació conjuntural o l'est d'Europa està guanyant influència real?
"Tots aquests països que abans eren membres del Pacte de Varsòvia ara són a l'OTAN i a la UE; formen part del flanc oriental de l'Aliança Atlàntica i, en aquest sentit, són claus en aquesta guerra, per raons geogràfiques, pel seu passat històric amb Rússia i pel seu suport a Ucraïna", afirma a l'ARA Mira Milosevich, investigadora principal del Real Instituto Elcano, que també ressalta que Polònia i Romania són "aliats incondicionals" dels Estats Units. Però considera que és un error "confondre el pes militar amb el pes econòmic i polític".
Poc pes econòmic
Els països del grup conegut com els Nou de Bucarest (Bulgària, Romania, Hongria, Eslovàquia, la República Txeca, Polònia, Lituània, Letònia i Estònia) sumen tots junts una població de 95 milions de persones, una cinquena part del total de la UE. I el seu PIB combinat suposa al voltant d'una desena part del total comunitari, segons detallava al febrer The Economist, que també destacava la manca d'integració econòmica –Polònia no forma part de la zona euro–. A més, aquests nou estats reben més del pressupost de la UE que el que hi aporten.
"S'ha demostrat que respecte a Rússia tenien raó, però en altres qüestions no tenen força, ni política ni econòmica", assegura Milosevich. Hi coincideix el polonès Piotr Buras, investigador de l'European Council on Foreign Relations: "Per liderar Europa no n'hi ha prou amb tenir raó", afirmava en un article recent d'aquest think tank europeu. "La història d'Europa s'està jugant a l'est, cosa que situa Varsòvia al centre de les polítiques europees, però ser al centre no és el mateix que influir en l'agenda de la UE", afegia, i considerava que Polònia té molt camí per recórrer "abans de convertir-se en un líder efectiu i transformar el seu capital polític en temps de guerra en un veritable canvi de poder a la UE".
Democràcies immadures
A més, segons Milosevich, la guerra d'Ucraïna" també ha servit per posar en relleu els problemes entre Brussel·les i alguns països de l'est, sobretot Hongria i Polònia, però també Romania i Bulgària, pels seus alts nivells de corrupció". "Crec que no són un paradigma per ser líders de la UE, per les seves dificultats internes i la seva immaduresa democràtica", afegeix. L'analista, a més, fa referència al conflicte obert pel veto a importar gra ucraïnès en alguns països de l'Europa oriental: "T'imagines un país com Polònia liderant la UE i, alhora, boicotejant i bloquejant decisions preses per la UE?"
La politòloga polonesa Monika Sus també recordava en un article de Carnegie Europe que Polònia ha estat "un problema per a la UE" des que governa la coalició nacional-conservadora liderada per Llei i Justícia (PiS), que "persistentment ha desautoritzat l'estat de dret i la independència del poder judicial". Remarcava que la visió de Mateusz Morawiecki sobre el futur de la UE xoca amb la dels països occidentals, perquè recela d'una integració més profunda de la Unió. "Però, alhora, Polònia i la seva visió de la UE no poden ser ignorades per les elits europees", advertia Sus. "El seu creixent potencial com un proveïdor de seguretat clau i l'aliat més important dels EUA a Europa té implicacions", argumentava.
Amb tot, Milosevich sosté que "el poder econòmic de la UE el continuen tenint Alemanya i França" i afegeix que això encara es farà més evident quan s'acabi la guerra: "Quan arribi el moment d'ajudar amb diners Ucraïna, aquests països com Polònia no podran tenir un paper gaire important en la reconstrucció del país".