Dos anys del 'model Meloni': Per què cada vegada s'hi fixen més governs?
El govern italià presumeix d'haver reduït l'arribada de migrants i s'erigeix com a exemple per a una Europa cada cop més restrictiva
RomaEl president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, s'ha reunit aquesta setmana a Roma amb Giorgia Meloni per conèixer de primera mà la política migratòria impulsada per la primera ministra italiana, que ha aconseguit reduir l'arribada de migrants a les costes del país transalpí des que va arribar al poder l'octubre del 2022. “A Itàlia ha disminuït el nombre d'immigrants irregulars un 60% i al meu país ha augmentat un 60%; per tant, la política migratòria a Itàlia funciona i a Espanya no”, va resumir Feijóo, elogiant la gestió de la líder ultradretana.
Itàlia assegura que ha reduït significativament l'arribada d'immigrants irregulars a través del Mediterrani entre el gener i l'agost del 2024 respecte al mateix període de l'any anterior, quan les costes italianes van viure un repunt de les arribades després de diversos anys de descens a causa de la pandèmia. Segons dades oficials, 35.725 persones van arribar al país transalpí el 2024, davant de les més de 94.000 que ho van fer en el mateix període de l'any anterior; una xifra en línia amb les registrades el 2021 i el 2022 quan al capdavant del govern hi havia Mario Draghi.
Tot i això, Itàlia continua sent, el 2024, el país de l'Europa mediterrània que rep més immigrants, per davant d'Espanya –amb 37.419 arribades–, i Grècia –amb 33.051–, segons l'Organització Internacional per a les Migracions.
Reducció pels acords amb Tunísia i Líbia
Les dades del ministeri de l'Interior italià de què presumeix el govern de Meloni s'emmarquen en una reducció generalitzada de les arribades irregulars a les costes del Mediterrani l'últim any, com recull l'ACNUR, principalment per l'augment de la repressió contra els migrants tant a Tunísia com a Líbia, dos països d'origen i trànsit amb què Itàlia i la Unió Europea han signat acords per accelerar les devolucions i finançar la guàrdia costanera que impedeix la sortida de barcasses. Una estratègia que juntament amb el decret que dificulta les operacions de rescat de les ONG a la Mediterrània i l'acord signat amb Albània constitueix l'ADN de la política migratòria implementada pel govern italià.
El protocol entre Roma i Tirana signat l'any passat és la proposta estrella de Meloni. Inspirat en la proposta fallida de l'ex primer ministre britànic Rishi Sunak de deportar a Ruanda els migrants sense papers del Regne Unit, permetrà a Itàlia utilitzar dues zones de territori albanès, una al port de Shengjin i una altra al de Gjader, a 20 quilòmetres de distància. En aquesta última, una antiga base militar utilitzada per la CIA als anys 90, Itàlia està construint diverses estructures on processarà les sol·licituds d'asil o expulsió dels migrants rescatats en aigües internacionals per vaixells italians.
La primera estructura tindrà 880 places per acollir els sol·licitants d'asil, que només podran estar-hi 28 dies. A la segona, amb 144 places, esperaran per ser repatriats. I la tercera serà una petita presó amb 20 places. Els tres centres seran administrats per les autoritats italianes i gestionats per una cooperativa que es va adjudicar el contracte amb una oferta de 133,8 milions d'euros. La policia albanesa, per la seva banda, farà activitats de vigilància a l'exterior.
Als immigrants s'hi uniran 500 unitats de personal italià, entre policia, militars, i funcionaris dels ministeris de Justícia i Sanitat. En total, el manteniment del Guantánamo italià, com l'ha batejat l'oposició, costarà a les arques públiques més de 650 milions d'euros durant els cinc anys que preveu l'acord, segons ha calculat la fundació Openpolis.
Núñez Feijóo no és l'únic líder polític que, últimament, ha mostrat interès per la gestió del fenomen migratori a Itàlia. També el primer ministre britànic, el progressista Keir Starmer, ha estat rebut aquesta setmana per Meloni en una trobada bilateral en què han acordat reforçar la cooperació en la lluita contra el tràfic de persones.
El premier laborista, que va assumir el poder el 5 de juliol passat, va reconèixer que està “molt interessat” a conèixer com Itàlia havia aconseguit reduir “dràsticament” l'arribada d'immigrants irregulars a través del Mediterrani en els últims dos anys. Starmer va al·ludir al “pragmatisme britànic” per justificar la seva visita, que va ser molt criticada a Londres. “Quan assistim a un desafiament amb els nostres aliats, parlem i observem si les seves mesures funcionen”, va concloure.