Les amistats de Dugin amb la ultradreta europea

Barcelona / LondresLa mort en atemptat, aquest dissabte, de la filla d’Aleksandr Dugin en el context de la guerra d’Ucraïna ha posat el focus sobre aquest pensador i politòleg neofeixista rus, conegut entre cercles il·liberals de la cada cop més àmplia comunitat de l'extrema dreta europea, que combaten amb fermesa tot el que representa la Unió Europea. La superposició de les xarxes europees de Dugin, algunes de les quals construïdes des de fa més de vint anys, amb les elaborades pel Kremlin des de mitjans dels anys 2000 "és motiu de gran preocupació", en paraules d'una de les millors coneixedores de l'activitat de l'ultradretà, la professora de la universitat George Washington Marlène Laruelle.

El text de referència per acostar-se a les relacions entre l’extrema dreta europea i Dugin és el llibre Eurasianism and the European Far Right: Reshaping the Europe–Russia Relationship. Coordinat per Laurelle, es va publicar el 2015, a la llum de les repercussions de l’annexió il·legal a Rússia de la península de Crimea. Els vincles entre Dugin i la seva xarxa de propaganda, des de la web Geopolitika.ru, fins a la cadena online TsargratTV, faciliten aquestes connexions, que actuen com a cavalls de Troia ideològics del Kremlin a Europa.

Marine Le Pen seria, a hores d'ara, el cas més conegut, sense oblidar l'ambigüitat calculada del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Però la influència és doble i no només política, sinó especialment ideològica, que va amarant capes diverses de la societat. En aquest cas, pot abraçar des de personatges com Alexander Markovics, historiador i periodista austríac molt prestigiós entre la Nova Dreta Europea, o Diego Fusaro, un jove filòsof italià que es considera marxista, assidu dels mitjans de comunicació i partidari de l'Italexit (la sortida d'Itàlia de la Unió Europea), com es pot llegir a En contra del viento, publicat en castellà aquest 2022.

Dues etapes

Laurelle i els seus col·laboradors desgranen les connexions de Dugin amb l'extrema dreta europea, amb la qual ha construït contactes personals en dues etapes: un període històric principal, entre 1989-1990 i 1994, durant el qual va fer diversos viatges a França, Itàlia i Espanya, i un segon període, més curt, que va començar a la segona meitat dels anys 2000, quan va establir relacions amb col·legues turcs, hongaresos i grecs.

En la primera etapa Dugin va entrar en contacte amb els moviments paneuropeus i va descobrir les teories de la Nova Dreta impulsades pel francès Alain de Benoist, fundador de GRECE (Grup de Recerca i Estudi de la Civilització Europea) i de la revista Nova Escola. De Benoist manlleva teories sobre el Tercer Món i substitueix el racisme biològic, obsolet i tabú, pel que anomena diferencialisme cultural. Encara va influir més en el pensament de Dugin el belga Robert Steuckers, antic alumne de GRECE. Francis Parker Yockey, Otto Strasser, Christian Bouchet o Jean-François Thiriart són altres de les connexions intel·lectuals que estableix el rus en els seus viatges per l'Europa occidental.

Els vincles amb Espanya

¿Existeixen vincles de Dugin amb l’extrema dreta espanyola? La resposta resumida és que la connexió existeix, encara que segons diversos experts consultats no és gaire significativa. Especialment pel que fa a Vox, única formació de dreta radical amb representació institucional, que ha evolucionat més cap a posicions atlantistes que russòfiles. 

Anem per parts. Dugin és "un vell conegut de l’extrema dreta espanyola" des dels anys 80, explica el doctorand especialista en extrema dreta de l’Escola Pràctica d’Alts Estudis de París Arsenio Cuenca. En aquella època se’l "comença a veure en certs cercles". A finals de la dècada fa una visita a Espanya i es troba amb figures de l’extrema dreta i també d’Aliança Popular. Més endavant, continua, se’l relaciona amb l’antic grupuscle Movimiento Social Republicano (MSR), avui dissolt, així com amb dos noms destacats per diverses fonts consultades: Juan Antonio Llopart, editor d’Ediciones Fides –que ha fet una piulada explicant que havia conegut personalment Daria Dugin, a qui va definir com una "màrtir"– i Jordi Garriga, el traductor a l’espanyol d’alguns dels seus llibres, exmembre de l'MSR. A més, se l’ha relacionat amb la revista La Emboscadura, que "ha mesclat la Quarta Teoria de Dugin amb l’hispanisme". 

Què passa amb Vox? En els darrers dies ha transcendit que el vicesecretari d’organització del partit a Barcelona, Jordi de la Fuente, ha estat el prologuista de dos llibres de Dugin i ha defensat les seves tesis. Amb tot, diversos experts coincideixen que les connexions russes amb Vox no són tan significatives. L’especialista en extrema dreta a la Universitat de València Anna Isabel López hi incideix: "Més que d'influència, parlaria de connexió".

En el cas de Vox, sobretot pel fet que forma part "d’una aliança de partits d’extrema dreta europeus que tenen connexió". Tot i que s’ha publicat que Rússia ha finançat l’extrema dreta a Europa, en el cas de Vox López admet que no hi ha "vinculació econòmica demostrada". Al seu torn, Cuenca defensa que possiblement el fet que De La Fuente "no es deslligui d’aquestes esferes" russòfiles el pot haver "limitat" a l’hora d’ascendir dins el partit: "A Vox no són majoria aquestes tesis". 

Sí que hi ha coincidències en la part discursiva. Com a extrema dreta europea, Vox es posiciona al seu entendre en la defensa d’uns estats nació més forts i una Unió Europea més dèbil, i això a Vladímir Putin "el beneficia".

A més, coincideixen en el "model d’autoritarisme democràtic o de democràcia il·liberal", i en posicions ideològiques contra "l’avortament, el canvi climàtic, l’homosexualitat". Què diuen des del partit? Fonts de la direcció de Vox recalquen que han "condemnat la invasió a Ucraïna". "Tenim relació amb qualsevol persona que defensi el patriotisme, crític amb la globalització, conservadora", especifiquen aquestes veus consultades per l’ARA: "Això no vol dir que tinguem cap mena de relació amb Putin, a qui no hem fet costat en el tema d’Ucraïna".