Els "altres" bosnians encara esperen que es faci justícia

SarajevoA la devastadora guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995), es van enfrontar els projectes polítics dels nacionalismes serbi, croat i bosníac –els bosnians de religió musulmana–. Per intentar acomodar-los, els acords de Dayton que van posar fi al conflicte definien aquestes tres ètnies com “els pobles constituents”, i creaven un sistema de repartiment dels càrrecs polítics sobre la base de quotes. Tot i això, també habitaven el país des de fa segles altres comunitats que no s'identificaven amb aquestes ètnies, com els jueus o els roma –també coneguts com a gitanos–. Dayton i la Constitució els defineix com els “altres”, i els exclou de bona part dels llocs de representació política.

“La Constitució impedeix que hi pugui haver un president roma. És una discriminació inacceptable en una democràcia”, protesta Dervo Sejdic, un destacat líder de la comunitat, formada per més de 60.000 persones i que pateix des de fa segles els estralls d'un racisme molt arrelat. Segons la Carta Magna, inclosa en els acords de Dayton, la presidència del país és una institució col·legiada formada per un representant serbi, un de croat i un de musulmà, que van rotant cada vuit mesos. “En diverses ocasions vaig presentar les meves queixes als partits, però no en van fer cas. Així que vaig decidir presentar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)”, explica Sejdic, un home de mitjana edat i aspecte bondadós.

En una sentència històrica, el TEDH va fallar a favor seu i va certificar que la Constitució “discriminava” els “altres” bosnians, per la qual cosa instava les autoritats a esmenar-la. Tot i això, més d'una dècada després, la llei fonamental continua intacta per la manca de voluntat dels líders de les tres ètnies dominants. I això, malgrat les pressions de la Unió Europea, que ha arribat a retallar les ajudes a Bòsnia per forçar un canvi.

Sentència històrica

La històrica comunitat jueva tampoc es va quedar de braços plegats davant del caràcter excloent de Dayton. Jakob Finci, un dels seus membres més conspicus –va ser ambaixador a Suïssa–, també va denunciar la situació davant el TEDH. En recórrer a uns arguments semblants als de Sejdic, la Cort va fusionar les dues demandes, i per això, la seva històrica sentència es coneix com a Sejdic & Finci vs. Bòsnia i Hercegovina.

Als seus 79 anys, Finci gaudeix d'una energia i un optimisme envejables. “Espero que la Constitució canviarà aviat. I llavors potser em presentaré a la presidència. És que Joe Biden no ha arribat a president dels EUA?”, comenta amb un somriure. Finci estima que la comunitat jueva, que va arribar a representar una cinquena part dels habitants de Sarajevo abans de la Segona Guerra Mundial, és constituïda per unes 1.000 persones. Es calcula que uns 14.000 jueus bosnians van ser assassinats als camps de concentració nazis. Ell mateix és un supervivent de l'Holocaust. “Ara som menys, però el nombre s'ha mantingut estable des de fa dècades, els joves no emigren”, assevera.

Majories i minories

D'acord amb Human Rights Watch, la xifra de ciutadans discriminats per la Constitució podria arribar a unes 400.000 persones, és a dir, un 12% de la població. Curiosament, la gran majoria pertanyen a alguna de les tres ètnies dominants, però són una minoria a la seva regió. Dayton va crear dues entitats subestatals amb un règim autonòmic, la República Sèrbia, i la Federació de Bòsnia i Hercegovina, aquesta habitada sobretot per croats i bosníacs. Per exemple, uns 150.000 bosníacs que viuen a la República Sèrbia no poden aspirar per llei a representar l’entitat, una prerrogativa reservada a la majoria sèrbia.

En les eleccions generals celebrades al novembre, els partits no nacionalistes, contraris a les quotes ètniques, van aconseguir una victòria històrica a l'aconseguir per primer cop els llocs dels membres croats i bosníacs de la presidència tripartita. De tota manera, els partits nacionalistes van obtenir una majoria clara dels diputats al Parlament, per la qual cosa no és d’esperar l’aprovació d’un canvi radical del sistema de quotes. Ara bé, l’esmena de la Constitució ja forma part del debat públic, en part, perquè el dret de veto que atorga el sistema a les tres comunitats porta sovint al bloqueig de les institucions.  

El sistema també discrimina aquells bosnians que es neguen a identificar-se amb algun dels tres grups majoritaris, com Azra Zornic. “Jo soc simplement una ciutadana bosniana”, afirma aquesta advocada que va treballar durant anys com a consellera legal al Tribunal Constitucional de Bòsnia. Zornic també va anar al TEDH per defensar els seus drets i va obtenir una sentència favorable el 2014.

“El sistema actual no és democràtic i tampoc no té sentit. Pensa en els fills de matrimonis mixtos. Per què han de triar entre la identitat del pare o la mare?”, es pregunta. Zornic considera que el sistema perpetua les lògiques sectàries i el control de les institucions dels partits polítics nacionalistes, cosa que ha portat a greus problemes de corrupció. Les agres disputes entre aquestes formacions bloquegen sovint la presa de decisions i perjudiquen el desenvolupament del país balcànic, que pateix una desocupació juvenil del 23% i una inflació del 17%. I les seves conseqüències les pateixen tant els uns com els “altres”.