Almenys 51 morts i més de 200 ferits en l'atac rus més letal de l'any a Ucraïna

BarcelonaLa ciutat ucraïnesa de Poltava, al centre del país, ha viscut aquest dimarts un dels atacs més letals des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, en què han mort almenys 51 persones i 206 més han quedat ferides, segons l'últim balanç de víctimes de la Fiscalia ucraïnesa. Es creu que la xifra de morts pot augmentar, ja que hi ha una quinzena de persones atrapades sota la runa. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha explicat que dos míssils balístics russos han impactat en un hospital, i han destruït parcialment un centre educatiu militar, l'Institut de Comunicacions de Poltava. Segons les autoritats de Kíiv, l'atac posa en evidència la necessitat que Occident enviï defenses antiaèries.

Segons el ministeri de Defensa ucraïnès, els míssils han caigut gairebé immediatament després que sonessin les alarmes antiaèries, per la qual cosa la gent que era en aquesta zona no ha tingut temps de refugiar-se. El mateix ministeri ha afirmat que encara queda gent atrapada sota la runa. Més tard, el governador de Poltava, Filip Pronin, ha detallat que 18 persones podrien estar atrapades sota la runa. "Els equips de cerca s'han desplaçat al lloc. Deu edificis residencials han resultat danyats", ha explicat. I ha afegit que molts ciutadans han donat sang per als ferits. Les autoritats locals han anunciat tres dies de dol.

Alguns mitjans ucraïnesos han informat que en el bombardeig han mort cadets de l'Institut militar de Poltava, una informació que van confirmar posteriorment les forces armades. El comunicat recull que l'atac ha deixat "desenes de morts i centenars de ferits". "Hem perdut ucraïnesos valents, els nostres germans i germanes, soldats", lamenta, i afegeix que es durà a terme una investigació per determinar si s'ha fet prou per protegir "la vida i la salut dels soldats al lloc".

En un comunicat, el ministre de Defensa ucraïnès ha explicat que continuen les operacions de cerca i rescat. "Segons la nostra informació, les classes havien començat a la institució [quan van colpejar els míssils]. L'alarma va sonar a les 09.08 h, tothom es va dirigir al refugi, hi va haver explosions diversos minuts després de sonar l'alarma", ha assegurat.

Fins ara, Poltava, que és lluny de la línia de front, no havia patit atacs russos de la manera com sí que s'havien vist afectades ciutats com Dnipró, Zaporíjia o Sumi. Amb més de 300.000 habitants, la ciutat s'ha convertit en la llar dels refugiats que fugen de l'est del país, assetjat per Rússia. Té, però, equipaments militars, inclosos centres d'entrenament.

La necessitat de defenses aèries

Rússia ha intensificat els seus atacs amb míssils i drons a Ucraïna des de la incursió de les tropes de Zelenski a Kursk, després de la qual Vladímir Putin havia advertit que hi hauria una resposta. La setmana passada Ucraïna va patir un dels bombardejos més intensos fins ara, i dilluns Kíiv va repel·lir diversos atacs aeris, però alguns drons i projectils van provocar danys en infraestructures importants. 158 drons ucraïnesos també van atacar Rússia el cap de setmana, en una ofensiva que va malmetre una refineria de petroli prop de Moscou i una central elèctrica.

En aquest context, Zelenski ha exigit repetidament als aliats occidentals que permetin que les seves armes de llarg abast s'utilitzin per atacar dins del territori rus, i ha demanat més defenses aèries occidentals. "Seguim dient a tothom que el món té el poder d'aturar aquest terror: els sistemes de defensa aèria i els míssils són necessaris a Ucraïna, i no en un magatzem". "És ara que es necessiten projectils de llarg abast que ens puguin protegir del terror rus, no més endavant. Malauradament, cada dia de retard implica la pèrdua de vides", ha insistit el president ucraïnès.

El ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ha dit en declaracions a la CNN que "la lliçó" que cal extreure de l'atac és que "cal expedir el lliurament de defenses aèries a Ucraïna". "L'única manera d'interceptar-los [els projectils] era tenir el sistema Patriot o un sistema de defensa aèria SAMP/T, perquè són els únics capaços d'interceptar míssils balístics".

El model de míssils balístics que sembla que Rússia hauria fet servir són els Iskander-M, que tenen un abast de fins a 500 km. Kíiv utilitza una combinació d'avions, míssils terrestres i aeris, i artilleria per contrarestar els atacs aeris, sobretot de míssils de creuer i drons. Però els míssils balístics com l'Iskander són més difícils de destruir per la seva velocitat i trajectòria parabòlica. En aquest sentit, les defenses occidentals com els Patriot són més eficaces.

Tant el Regne Unit com Alemanya han condemnat l'atac. Londres ha lamentat l'"acte d'agressió malaltís" de Rússia a Poltava, i el seu secretari d'Afers Exteriors, David Lammy, s'ha solidaritzat amb "totes les víctimes i els seus éssers estimats". "Estem amb Ucraïna", ha dit. Per la seva banda, Alemanya ha recriminat que la brutalitat de Vladímir Putin "no té límits". "Se l'ha de fer responsable", ha dit la ministra d'Afers Exteriors Annalena Baerbock.