Almenys 17 morts a Txerníhiv en un dels pitjors atacs russos a Ucraïna en setmanes
Zelenski redobla la pressió sobre els seus aliats perquè reforcin les seves defenses antiaèries
BarcelonaAlmenys 17 persones han mort aquest dimecres en un atac amb tres míssils russos a la ciutat ucraïnesa de Txerníhiv, al nord del país, en el bombardeig més letal de Moscou contra Ucraïna en diverses setmanes. L'atac amb coets Iskander a una zona densament poblada ha provocat també més de 60 ferits, incloses tres criatures, segons l'últim balanç de les autoritats ucraïneses.
Els míssils han malmès almenys 16 habitatges, a més d'un hospital i un centre escolar de la ciutat, propera a la frontera de Bielorússia i de Rússia. Txerníhiv va ser una de les localitats assetjades i bombardejades intensament durant les primeres setmanes de guerra el 2022, quan les tropes de Vladímir Putin intentaven arribar a Kíiv des del nord. Dels 280.000 veïns que hi havia abans de la guerra, se n'hi van quedar uns 100.000, tot i que després de la retirada dels soldats russos n'hi va haver que van tornar-hi.
"Això no passaria si Ucraïna rebés prou mitjans de defensa antiaèria", ha lamentat el president, Volodímir Zelenski, que els últims dies està redoblant la pressió sobre els seus aliats, posant en evidència les diferències entre l'ajuda que rep Kíiv i la que rep Tel-Aviv. "La determinació importa. El suport importa. La determinació d'Ucraïna és suficient. Hi ha d'haver una determinació igualment suficient per part dels nostres socis i, en conseqüència, un suport suficient", ha insistit.
Moscou ha intensificat els seus atacs les últimes setmanes, sobretot a infraestructures energètiques, aprofitant la debilitat de Kíiv, que pateix la mancança de míssils per a les seves defenses antiaèries. El suport dels seus aliats occidentals s'ha reduït considerablement els últims mesos, sobretot pel bloqueig al Congrés dels Estats Units d'un paquet de 60.000 milions de dòlars en ajuda militar per a Ucraïna.
Dissabte el canceller alemany, Olaf Scholz, va anunciar que el país enviarà una bateria de míssils Patriot, de fabricació estatunidenca, i altres sistemes de defensa antiaèria per ajudar Ucraïna a defensar el seu cel. El moviment d'Alemanya va arribar després d'una conversa telefònica amb Zelenski, que va agrair la decisió i va instar "tots els altres líders dels estats aliats a seguir el seu exemple".
El ministeri de Defensa alemany va dir que el sistema Patriot s'enviaria immediatament i que s'afegiria als sistemes de defensa aèria que ja estaven planejats. Fa dues setmanes Zelenski va dir que Ucraïna necessita 25 bateries Patriot per protegir el país dels atacs russos.
Pressió de Stoltenberg
Aquest dimecres el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha afirmat que el seu país, Dinamarca i la República Txeca estan considerant què poden fer per donar suport a la iniciativa d'Alemanya. Ho ha dit en una roda de premsa després que els mandataris dels tres països s'hagin reunit amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que ha confirmat que aquest divendres se celebrarà una reunió del Consell OTAN-Ucraïna en què participarà Zelenski i els ministres de Defensa aliats per abordar "les necessitats més urgents" de suport a Kíiv, especialment la defensa aèria i la munició d'artilleria.
En aquest context crític, el dirigent de l'Aliança Atlàntica ha demanat als països aliats que donin prioritat a l'enviament d'armes a Ucraïna per defensar-se, encara que això signifiqui no complir els objectius de reserves de l'OTAN per a la mateixa defensa. "Si els aliats s'enfronten a haver de triar entre complir els objectius de capacitat de l'OTAN i proporcionar més ajuda a Ucraïna, el meu missatge és clar: envieu més [armes] a Ucraïna", ha dit. "La realitat és que donar suport a Ucraïna i ajudar-los a destruir les capacitats de combat russes també millora la nostra seguretat", ha argumentat, alhora que ha instat a augmentar la producció d'armament per restablir les existències als arsenals dels països membres.