Els aliats pressionen Alemanya: Kíiv necessita els tancs Leopard per desencallar la guerra
Els EUA, França i el Regne Unit ofereixen armament pesant i Polònia també promet vehicles de guerra
Brussel·lesLa pressió al canceller alemany, Olaf Scholz, perquè permeti enviar tancs Leopard a Ucraïna per lluitar contra l'exèrcit rus no para de créixer. Kíiv i diferents aliats fa temps que ho reclamen, però durant els últims dies França, Polònia, els Estats Units o, entre d'altres, el Regne Unit han anunciat que portaran vehicles de guerra a territori ucraïnès i han apujat el to per requerir a Berlín que alliberi els Leopard, que són de fabricació alemanya i al seu contracte de compra hi ha una clàusula que impedeix donar-los a països tercers sense el vistiplau de l'executiu germànic.
Un dels primers estats que es va oferir a enviar-ne va ser Espanya l'estiu passat, tot i que la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles, va admetre que es troben en un estat "lamentable". Scholz va trucar ràpidament al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per recordar-li les condicions, i Espanya es va haver de fer enrere. Fins aleshores, països aliats i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, no han deixat d'insistir a Berlín.
Ara, però, fins i tot els socis de govern de Scholz, tant els liberals com verds, li demanen que doni el braç a tòrcer. El mateix vicecanceller i ministre d'Economia, Robert Habeck, va dir que Alemanya no "s'hauria d'interposar en les decisions d'altres països que volen donar suport a Ucraïna". Tot i això, el canceller alemany s'hi continua negant. "Vol evitar que això provoqui una escalada de violència a la guerra, perquè té por que Putin ho vegi com una provocació. Alemanya, pel seu passat, sol ser molt cautelosa amb la qüestió d'enviar armament", explica a l'ARA l'editor en cap de la revista Defense Studies, el doctor Simon J. Smith.
En tot cas, tal com apunta l'analista de l'European Policy Center Amanda Paul, "fa temps que la narrativa Kremlin assumeix que l'OTAN, i els Estats Units en particular, han entrat a la guerra des de fa molt de temps". "Enviar armes o no a Ucraïna, o en general l'estratègia militar d'Occident, no pot dependre a hores d'ara de mirar de no fer enfadar Putin. Ell, unidireccionalment, és el que va començar la guerra i el que ha provocat totes les escalades de violència", considera Paul.
Alemanya ja no ho descarta del tot
Smith també creu que la posició germànica pot començar a canviar després que les grans potències aliades hagin fet arribar els carros de combat –encara que no siguin els Leopard– a Ucraïna i d'assegurar-se que no serà vist com l'únic estat que ofereix armament pesant contra Rússia. "Només actuen si formen part d'una coalició més àmplia, com l'OTAN. Per això volen que primer mogui fitxa França, els Estats Units i el Regne Unit", afegeix Smith. De fet, després que els Estats Units, França i el Regne Unit ja hagin fet el primer pas i que Polònia fins i tot hagi promès que hi enviarà tancs Leopard, l'executiu alemany ho ha deixat de veure com una línia vermella. La ministra de Defensa alemanya, la també socialdemòcrata Christine Lambrecht, ja va subratllar aquesta setmana que "no s'havia de descartar cap opció". Lambrecht, però, és a la corda fluixa. Està a punt de dimitir, segons han informat aquest dissabte diversos mitjans alemanys. Cap font oficial ho ha desmentit. La ministra va difondre un vídeo al seu compte d’Instagram la nit de Cap d’Any que va generar molta polèmica. A les imatges, la titular de Defensa deia que la guerra d’Ucraïna li havia permès reunir-se “amb gent estupenda i molt interessant”. El vídeo el va gravar en un carrer de Berlín amb un gran soroll de focs artificials per la celebració de l’entrada a l’any nou.
El titular d’Afers Estrangers ucraïnès, Dmitró Kuleba, dona gairebé per fet que Berlín acabarà cedint i ha declarat que Alemanya, a l’hora d’enviar armes a Ucraïna, “sempre segueix el mateix patró: primer diu que no i s’hi oposa ferotgement, però al final acaba dient que sí sense problemes”. L'exèrcit ucraïnès encara s'ha de defensar amb tancs de l'era soviètica que va heretar quan era un dels països adscrits al Pacte de Varsòvia.
"Ucraïna demana els tancs Leopard alemanys, els Leclerc francesos o els M1 Abrams estatunidencs perquè són molt més àgils, letals, efectius i mortífers", assegura Simon. En aquest sentit, l'expert en estratègia militar apunta que si Ucraïna obté aquests vehicles de guerra, "podria passar de la guerra de desgast, d'aguantar les ofensives russes, a la següent fase, a la de l'atac". Paul també assenyala el mateix: "Es mouen bé en terrenys gelats i tenen una gran capacitat per detectar l'enemic des de lluny i colpejar-lo primer. Poden jugar un paper clau en la guerra i fer inclinar la balança a favor d'Ucraïna".