Macron es queda sol defensant enviar soldats a Ucraïna
Els socis atlàntics volen evitar implicar-se directament en la guerra i insten l'Elisi a no especular en un enviament de tropes europees
Brussel·lesEl president de França, Emmanuel Macron, va fer aquest dilluns un nou intent d'erigir-se en el gran líder d'Europa i, davant del retorn potencial de Donald Trump a la Casa Blanca, també del global dels aliats occidentals en la guerra d'Ucraïna. Va voler impulsar un nou pas endavant en la implicació dels socis europeus en la lluita contra l'imperialisme de Vladímir Putin i va dir que "no es pot descartar" que "s'enviïn tropes terrestres" a territori ucraïnès. Però els socis europeus no han tardat gens a sortir en tromba a parar els peus a Macron i a rebutjar aquesta possibilitat, que implicaria directament la Unió Europea i l'OTAN en la guerra.
El més crític amb les paraules de Macron ha estat el canceller alemany, Olaf Scholz. "El que hem acordat i entre nosaltres continuarà vigent en el futur és que no hi hagi soldats en territori ucraïnès que hagin estat enviats per països europeus o per l'OTAN", ha confirmat el dirigent germànic després de la trobada d'aliats occidentals d'aquest dilluns a París.
De fet, al contrari que Macron, que també va alertar que cal "preparar-se d'aquí uns anys per a un atac de Rússia", la gran majoria dels socis de l'Aliança Atlàntica i el mateix secretari general, Jens Stoltenberg, han estat molt curosos amb el vocabulari sobre la guerra d'Ucraïna per evitar una escalada del conflicte. En cap cas volen donar raons a Putin perquè els acusi de participar-hi directament.
En aquest sentit, un dels països que han cuidat més el seu llenguatge ha estat Alemanya, que per motius històrics des de la Segona Guerra Mundial s'ha mostrat molt pacifista i vol evitar que se l'impliqui explícitament en una nova guerra contra Rússia. Ara bé, més enllà de Berlín, tampoc han agradat les paraules del president francès als aliats occidentals més bel·ligerants contra Rússia. "Polònia no estudia enviar soldats del seu exèrcit a Ucraïna i no hauríem d'especular sobre això", ha assegurat el primer ministre polonès, Donald Tusk. També s'han expressat en la mateixa línia diferents dirigents dels bàltics, Àustria i, entre d'altres, Txèquia.
El gir de Macron
Cal recordar que a l'inici de la invasió Macron va ser molt criticat per mantenir un canal de diàleg obert amb Putin. També va voler nedar a contracorrent respecte a la resta d'aliats en jugar un paper més equidistant en el conflicte i va subratllar, per exemple, que no "s'havia d'humiliar Rússia". Ara, però, vol destacar justament pel contrari: per ser més dur que ningú contra el Kremlin i per, fins i tot, implicar un grau més Europa i l'OTAN en la guerra. "La derrota de Rússia és imprescindible per a la seguretat i l'estabilitat d'Europa", va insistir aquest dilluns Macron.
A més, malgrat aquestes paraules, França no és ni de bon tros el país que ha enviat més armament i ajuts financers a Ucraïna, si bé és la principal potència militar del Vell Continent. En canvi, Alemanya és el soci europeu que ha entregat més suport militar a les tropes ucraïneses amb diferència i que més ha pressionat la UE per incrementar els recursos que es destinen a Kíiv.