L'opositor rus Aleksei Navalni mor a la presó
Feia dos mesos que complia condemna en una de les colònies penals més dures de Rússia, un antic camp del gulag soviètic a l'Àrtic
BarcelonaL'opositor rus Aleksei Navalni, de 47 anys, ha mort a la presó aquest divendres 16 de febrer, segons ha informat el servei de presons de la Federació Russa. Considerat com el crític més ferm de Vladímir Putin, Navalni complia diverses condemnes que sumaven tres dècades de privació de llibertat per delictes que, des d'Occident, es consideren de motivació política. Aquest dissabte, un portaveu de la família Navalni ha confirmat que la mort s'ha produït a les 14.17 de divendres, hora local, segons el certificat de defunció que s'ha lliurat a la mare de l'opositor, i que el cos està ara en mans d'investigadors.
A finals de l'any passat, després que els seus advocats advertissin que no havien sabut res d'ell durant setmanes, Rússia va informar que havia sigut traslladat a la colònia penal IK-3, a la localitat àrtica de Kharp, considerada una de les presons més dures.
Segons els serveis penitenciaris, Navalni s'ha mort de cop mentre passejava per dins de la presó, quan "s'ha trobat malament" i "ha perdut el coneixement". "Se li han fet els procediments de reanimació necessaris, però no han donat resultat", afirma el comunicat fet públic divendres, que afegeix que "s'estan establint les causes de la mort". Segons l'agència de notícies Tass, Putin n'ha estat informat, però el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que no tenen detalls sobre el motiu de la mort de Navalni. "Els metges ho han d'aclarir", ha dit. El Comitè d'Investigació de Rússia ha informat que ha obert una investigació, "d'acord amb el procediment establert per la llei", per establir les circumstàncies de "l'incident". Segons l'agència russa Interfax, els metges han estat més de mitja hora intentant reanimar-lo, però no ho han aconseguit.
En un primer moment, la família i el cercle polític més proper a Navalni s'havien mostrat escèptics respecte a la informació, i deien que el seu advocat, Leonid Solovyov, es dirigia cap a Kharp, on s'esperava que hi arribès aquest dissabte al matí.
"No us rendiu"
Navalni sabia a què s'exposava quan va tornar a Rússia el 2021 després de recuperar-se d'un enverinament. Aquell mateix any va participar en el rodatge del documental Navalny, del director canadenc Daniel Roher. Al final de la pel·lícula, el director va demanar-li que deixés un missatge als russos per si les autoritats l'acabaven tancant a la presó o matant-lo. "El meu missatge en cas que em matin és molt senzill: no us podeu rendir", va respondre. I va afegir: "Si decideixen matar-me és perquè som increïblement forts".
Acusacions a Putin
Els diaris independents russos Novaya Gazeta i Meduza han informat que el cos de Navalni probablement serà enviat a Moscou per fer-li l'autòpsia, citant fonts dels serveis penitenciaris, que han argumentat que el dipòsit de cadàvers de Kharp no té l'equipament necessari, i han alertat que poden passar setmanes abans no s'estableixi la causa oficial de la mort. La cadena estatal russa RT ha indicat que l'opositor ha tingut una embòlia que l'ha acabat matant. Però Anna Karetnikova, que havia treballat com a investigadora dels serveis penitenciaris a Moscou i que és extreballadora d'una organització encarregada de vetllar pels drets dels presos, ha assenyalat en un comentari a Facebook que aquesta causa la fan servir habitualment els metges de les presons "en un sentit figurat i ampli". "És un diagnòstic molt universal, difícil de demostrar i, en aquest sentit, convenient", ha afegit.
Diverses figures opositores han assenyalat al Kremlin i, directament, al president rus. "Si és cert, independentment de la raó formal, Vladímir Putin és personalment responsable de la seva mort prematura", ha dit l'opositor exiliat Mikhaïl Khodorkovski, que ha fet referència a l'enverinament de Navalni el 2020, "autoritzat" per Putin, ha subratllat l'exoligarca al seu canal de Telegram. El periodista Leonid Parfenov ho ha qualificat d'"assassinat polític" i, en la mateixa línia, el també periodista i Nobel de la pau Dmitri Muràtov ha considerat que les condicions de la presó han conduït a la mort de Navalni, que també ha qualificat d'"assassinat".
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha dit que no té cap dubte de la implicació del Kremlin: "Per a mi, és obvi que ha estat assassinat", ha dit des de Berlín, on s'ha reunit amb el canceller alemany, Olaf Scholz. Durant tot el dia s'han succeït els missatges de líders polítics que han assenyalat Putin com a màxim responsable: des dels principals mandataris de la Unió Europea fins al president dels Estats Units, Joe Biden. "Putin és responsable de la mort de Navalni", ha dit el líder de la Casa Blanca.
Per la seva banda, la portaveu del ministeri d'Afers Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha apuntat a l'OTAN. "La immediata reacció dels líders de l'OTAN a la mort de Navalni en forma d'acusacions directes contra Rússia els retrata". "Encara no hi ha cap examen forense, però les conclusions d'Occident ja estan preparades", ha dit a Telegram.
Aquest divendres ja s'han vist les primeres mostres de record i condol en diversos llocs a dins i fora de Rússia, i la policia s'ha posat en alerta en algunes ciutats de manera preventiva. La fiscalia russa ha advertit els ciutadans que no participin en una protesta massiva al centre de Moscou, ja que "no s'ha coordinat amb les autoritats executives de la ciutat d'acord amb el procediment establert per la llei", informa Reuters. Segons el mitjà independent rus SOTAvision i l'ONG OVD-Info, la policia ha detingut diverses persones a la capital i a altres localitats russes.
A Moscou, alguns seguidors de Navalni s'han acostat a un monument a les víctimes de la repressió política a la Unió Soviètica, on s'han format llargues cues de persones que hi han deixat flors, fotos de l'opositor i missatges com ara "No ens rendirem", segons informa l'agència Efe.
A un mes de les eleccions
La mort de Navalni arriba quan falta un mes per a les eleccions presidencials a Rússia, en les quals ningú dubta que guanyarà, sense cap oposició, Vladímir Putin. El 7 de desembre Navalni va demanar des de la presó votar en contra del president, i va posar en marxa una pàgina web en la qual demanava als russos que donessin suport a qualsevol candidat excepte Putin.
De fet, va ser traslladat a la colònia penal IK-3 just després d'anunciar aquesta campanya contra la reelecció del cap del Kremlin, que des de l'any 2000 acapara el màxim poder a Rússia. El seu cercle proper, però també Amnistia Internacional, els Estats Units i la Unió Europea, va expressar la seva inquietud per la salut de Navalni.
L'agost de l'any passat va rebre la sentència més dura contra ell, de 19 anys de presó, pels càrrecs d'extremisme, rehabilitació del nazisme i corrupció de menors. Aquesta nova pena se sumava als 9 anys de presó que ja s'havien dictat l'any anterior per delictes d'estafa i els tres anys i mig d'una primera condemna per presumpta malversació, que havia estat reduïda després. Per tots aquests càrrecs, Navalni ja feia més de dos anys que estava entre reixes i havia passat gran part d'aquest temps en règim d'aïllament dins d'una presó d'alta seguretat uns 250 quilòmetres a l'est de Moscou, des d'on va ser traslladat a la colònia penal, on era al moment de morir.
Coneguda amb el nom d'Ós Polar, es considera un dels pitjors centres penitenciaris de Rússia, on s'envien els condemnats a crims greus. Situada uns 60 quilòmetres per sobre del cercle polar àrtic, va ser creada com a part del sistema de gulags, els camps de treballs forçats soviètics en què van morir milions de russos, sobretot durant l'era estalinista. Un advocat especialitzat en els drets dels presos ha descrit la presó a Meduza: "Les condicions són extremadament dures perquè el règim especial és, essencialment, una tortura legalitzada".