Alemanya (i set països més) posen controls fronterers: l'espai Schengen està en perill?

Brussel·lesUna de les grans victòries de la Unió Europea és l'espai Schengen. Prop d'uns 420 milions de ciutadans es poden moure lliurement entre els 29 estats que en formen part, els quals comparteixen fronteres i les gestionen de manera conjunta. Fins fa poc, la gran majoria dels dirigents europeus se n'omplien la boca i ho reivindicaven com una de les fites més tangibles que ha aconseguit el projecte comunitari. Ara, però, el discurs antiimmigració de l'extrema dreta va guanyant força i poder, i ja són fins a vuit els socis comunitaris que han posat controls fronterers dins de l'espai Schengen amb els seus països veïns, almenys de manera (teòricament) temporal.

L'últim a sumar-s'hi ha sigut la mateixa Alemanya, l'estat més gran i influent de la UE. El govern d'Olaf Scholz, tot i ser socialdemòcrata i governar conjuntament amb liberals i verds, ha instal·lat controls a totes les seves fronteres, que seran vigents a partir d'aquest dilluns. L'objectiu de la mesura és aplacar l'entrada de nouvinguts il·legals i evitar que es repeteixi el cas de l'autor de l'atemptat reivindicat per l'Estat Islàmic a la ciutat Solingen, on van morir tres persones a finals d'agost. Al terrorista, que era ciutadà sirià, se li havia denegat la sol·licitud d'asil i tenia l'ordre de retornar a Bulgària, que era el seu país d'entrada a la UE.

El fracàs del procés de deportació d'aquest cas va tornar a trastocar el tauler polític alemany i a principis d'aquest mes l'extrema dreta va guanyar les eleccions a l'estat federal de Turíngia i va quedar en segon lloc a Saxònia. A més, l'oposició conservadora tradicional fa temps que titlla Scholz de tou i el pressiona perquè endureixi les polítiques antiimmigració. "Les eleccions estatals són l'any vinent i tot el que es digui o decideixi ja forma part de la campanya electoral", afegeix l'experta del think tank European Council on Foreign Relations Mireia Faro Sarrats.

Temor a un efecte dòmino

El principal temor de la decisió d'Alemanya és que acabi provocant un efecte dòmino i, per això, aquesta setmana la premsa internacional es demana si això suposa el primer pas cap al final de l'espai Schengen. En aquest sentit, la investigadora Faro Sarrats assenyala a l'ARA que efectivament "pot esdevenir un precedent per a altres estats de la UE que sempre s'han mostrat més contraris a la immigració", si bé no creu que a hores d'ara posi en perill la zona de lliure circulació.

Tot i que, per exemple, el primer ministre polonès, el conservador Donald Tusk, ha carregat durament contra la decisió del canceller alemany, es tem que Viena o la Haia segueixin els passos de Berlín. Àustria ja té controls a la frontera amb Eslovàquia i Txèquia, i ha avisat que no pensa quedar-se amb els immigrants que rebutja el soci germànic. A més, celebra eleccions a finals de mes i l'extrema dreta també lidera les enquestes electorals.

Pel que fa als Països Baixos, també han posat el crit al cel. De moment, encara no han parlat de posar controls fronterers, però divendres passat van presentar un programa de govern que pretén sol·licitar una exclusió de la legislació migratòria de la UE –s'haurà de veure com es concreta aquesta petició–, limitar l'entrada d'immigrants i refugiats, i incrementar les expulsions de nouvinguts que ja es trobin en terres neerlandeses.

De fet, més enllà d'Alemanya i Àustria, ja hi ha set països més que també han posat controls a les seves fronteres. França ha al·legat que volia reforçar al màxim la seguretat amb motiu dels Jocs Olímpics i la resta de socis, com Itàlia, Dinamarca, Eslovènia o Noruega, assenyalen com a potencials perills la guerra d'Ucraïna o les ingerències russes, així com les onades migratòries i la guerra d'Israel i Palestina.

Brussel·les, lligada de peus i mans

La Comissió Europea no té gaires eines per evitar que més socis comunitaris pugin al carro d'Alemanya. Tots els països que formen part de l'espai Schengen tenen dret a posar controls fronterers quan vulguin i no cal que demanin permís a Brussel·les, senzillament els ho ha de notificar. És a dir, per molt que l'executiu comunitari asseguri que està estudiant la mesura de Berlín i li hagi recordat que la instal·lació de controls fronterers ha de ser proporcional, no hi pot fer res. I, encara que sigui de forma temporal, els estats membres ho poden anar ajornant sine die.

Malgrat que la normativa europea requereix que la instal·lació de controls fronterers ha de ser estrictament necessària, hi ha fins a vuit països que n'han implementat justament en un any en què s'ha reduït l'entrada d'immigrants il·legals. Segons les dades de Frontex, els primers vuit mesos d'aquest 2024 hi va haver 140.000 intents d'entrar a la UE de forma irregular, mentre que durant el mateix període de l'any passat aquesta xifra va ascendir a 225.000.