Alemanya reforma el seu exèrcit per "preparar-se per a la guerra"

BarcelonaAlemanya continua avançant en la modernització del seu exèrcit –alertada, com tota Europa, per l'horitzó de l'agressió russa a Ucraïna– i aquest dijous ha anunciat un pla per racionalitzar i reorganitzar el comandament de l'exèrcit per "preparar-lo per a la guerra", en paraules del ministre de Defensa, Boris Pistorius.

Fa dos anys govern i oposició van acordar un pla que trencava amb la contenció de despesa militar des del final de la Segona Guerra Mundial i un pla de renovació, el més gran de la història, de l'exèrcit alemany. I el febrer d'aquest any Alemanya va assolir una fita històrica: la despesa en defensa va arribar al 2% del PIB, la xifra mínima que marca l'OTAN i que molts dels aliats s'han compromès ara a assolir.

Els canvis anunciats aquest dijous inclouen la fusió dels dos comandaments operatius de la Bundeswehr (les forces armades), que ara estan separats per a les missions estrangeres i per a la defensa nacional. Una altra novetat important és la creació d'un servei armat dedicat a l'àmbit cibernètic, que se sumarà a les branques tradicionals de l'exèrcit de terra, l'armada i la força aèria, i que es dedicarà a les "amenaces híbrides, campanyes de desinformació i ciberatacs".

"L'objectiu comú és remodelar la Bundeswehr de manera que estigui en una posició òptima en cas d'emergència, en cas de defensa, en cas de guerra", ha afirmat Pistorius, que va assumir el càrrec a principis de l'any passat després de la dimissió de Christine Lambrecht, molt pressionada per la postura inicial d'Alemanya, reticent a enviar tancs a Ucraïna.

"Ningú hauria de tenir la idea d'atacar-nos com a territori de l'OTAN. Hem de transmetre això de manera creïble i veraç", ha argumentat Pistorius en una roda de premsa a Berlín. Ha detallat que les forces armades necessitaran 6.500 milions d'euros addicionals al pressupost del 2025, en un moment en què el país s'ha vist abocat, de nou, a l'austeritat i a les retallades per poder complir el mandat constitucional que l'obliga a contenir la despesa pública.

Coincidint amb el 75è aniversari de l'OTAN, Pistorius ha argumentat que Alemanya té una "responsabilitat especial", tenint en compte que és el membre més gran de l'Aliança Atlàntica i la principal economia europea.

Servei militar obligatori

Pistorius també s'ha referit al debat sobre la reintroducció del servei militar obligatori –eliminat el 2011– una qüestió que ha dit que s'ha "considerat", tot i que de moment no hi ha cap proposta concreta. A més, ha dit que no és una decisió que depengui d'ell, sinó que cal un consens social ampli.

Ha explicat que experts del seu ministeri estan preparant un posicionament amb consideracions jurídiques i d'altres àmbits sobre la possibilitat d'implementar la mesura en diversos models, que presentaran aquest mes. Un cop analitzat el document, ha dit que parlarà amb els actors polítics necessaris "per organitzar una majoria per a un dels models", en referència a la resta de partits de la coalició de govern i a l'oposició.

Les forces armades d'Alemanya fa anys que pateixen una caiguda en el reclutament i el govern busca la fórmula per atraure nous soldats. L'any passat la xifra d'efectius va caure lleugerament, fins als 181.500, mentre que l'executiu s'ha marcat l'objectiu d'assolir els 203.000 soldats el 2031.