Alemanya reforça els controls amb Polònia i Txèquia per frenar la immigració

Brussel·lesPolònia és un dels estats membres més bel·ligerants contra la política migratòria de la Unió Europea, i el partit de govern, l'ultradretà Llei i Justícia, sempre s'ha proclamat com el gran guardià de les fronteres orientals del bloc comunitari. Aquests últims dies, però, un escàndol de corrupció en la suposada entrega extra de 250.000 visats a nouvinguts ha situat Varsòvia al costat contrari pocs dies abans de la celebració de les eleccions poloneses del pròxim 15 d'octubre i ha fet saltar les alarmes de la Comissió Europea i, especialment, d'Alemanya.

D'una banda, Brussel·les fins i tot ha plantejat dubtes sobre el fet que Polònia "estigui complint amb la llei comunitària" en matèria d'immigració i li demana explicacions per, precisament, la seva manca d'efectivitat contra l'entrada d'immigrants. I, de l'altra, Berlín assegura que les zones d'Alemanya frontereres amb Polònia i la República Txeca s'estan omplint de nouvinguts fins a punts insostenibles i acusa els serveis diplomàtics de Varsòvia de treballar en plena connivència amb les màfies d'immigrants. "S'ha d'aturar d'una vegada el cruel negoci de traficants, que obtenen els màxims beneficis a força de posar en risc vides humanes", ha dit aquest dimecres en una compareixença la ministra d'Interior alemanya, Nancy Faeser.

Per aquest motiu, Berlín ha anunciat que la policia alemanya reforçarà els controls contra el tràfic de persones en aquestes zones frontereres. Tanmateix, no seran les inspeccions amb punts fixos que reclamaven les administracions locals d'aquestes regions i l'oposició conservadora i ultradretana, sinó que es tracta d'una mesura intermèdia i senzillament es faran supervisions aleatòries de vehicles sospitosos. "El meu objectiu és incrementar la pressió contra els traficants i protegir les víctimes, que són traficades sovint sense aigua i amb prou feines oxigen", ha assenyalat Faeser.

La decisió de Berlín ja compta amb el vistiplau de la Comissió Europea. Aquest dimecres la portaveu comunitària d'Interior, Anitta Hippe, ha remarcat en roda de premsa des de Brussel·les que en cap cas es tracta d'una frontera a dins de l'espai Schengen i ha matisat que és una "mesura alternativa" que compleix amb la legalitat de la UE i que, a més, és "útil".

Augmenta la tensió entre Alemanya i Polònia

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha criticat que el govern polonès està ficat en un sistema de suborns en ambaixades i consolats que vendrien a màfies visats per a immigrants vàlids a tota la Unió Europea. Davant d'aquestes acusacions, Varsòvia ha culpat Berlín de voler influir en la campanya electoral de Polònia i fer caure el govern ultradretà i euroescèptic Llei i Justícia.

A més, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, insisteix en responsabilitzar Brussel·les i Berlín d'aquesta crisi per la seva suposada poca mà dura contra els immigrants.

Més enllà d'aquesta disputa diplomàtica, fa dies que Scholz ha situat a l'agenda mediàtica la qüestió migratòria i ha virat cap a un discurs més contrari als refugiats. Ha criticat en diferents ocasions l'augment d'immigrants que entren a Alemanya –l'oficina federal entre gener i agost d'aquest any ha rebut unes 220.000 peticions d'asil, un 77% més que l'any passat– i, segons fonts governamentals de Reuters, Berlín disminuirà el pressupost de l'acollida de refugiats de forma substancial: passarà de destinar-hi 3.750 milions d'euros aquest 2023 a 1.700 l'any que ve.

A la vigília d'un Consell de la UE sobre immigració

La crisi migratòria serà precisament el punt principal del Consell de la UE dels ministres d'Interior europeus que se celebra aquest dijous a Brussel·les. Estarà sobretot marcat pel polèmic acord que la Comissió Europea va firmar de manera unilateral amb Tunísia, que rebrà un finançament de 1.000 milions d'euros dels Vint-i-set a canvi de frenar l'entrada d'immigrants. Aquest bescanvi desagrada a molts estats membres i, a més, diferents socis europeus critiquen que, de moment, no està funcionant, tal com s'ha pogut veure en la crisi migratòria que està patint l'illa italiana de Lampedusa.

A la tardor passada els Vint-i-set ja van arribar a un acord històric sobre el repartiment dels immigrants que arriben al Vell Continent i que la Unió Europea considera "il·legals". Van consensuar que redistribuiran entre els diferents països del bloc comunitari fins a uns 30.000 nouvinguts cada any per tal d'alleugerir la pressió dels estats mediterranis que reben més immigració, com Espanya, Itàlia o Grècia. Ara bé, el sistema de redistribució no serà obligatori sinó completament voluntari, i els estats membres que es mantinguin en la insolidaritat i no vulguin admetre els immigrants que proporcionalment els pertocaria hauran de pagar fins a 20.000 euros per cada persona que rebutgin com a penalització.

A hores d'ara, l'única peça del pacte migratori que falta per acordar és el reglament de gestió de crisis migratòries, que determina, per exemple, quins són els criteris per avaluar si la UE viu una crisi migratòria i, per tant, quines mesures s'han d'activar. Aquesta mesura, que la presidència espanyola del Consell de la UE preveia acordar el juliol passat, es va veure bloquejada per la negativa d'una petita minoria d'estats membres, com Polònia, Hongria, els Països Baixos, Àustria o Alemanya. Ara bé, aquest dijous, algunes fonts diplomàtiques apunten que Berlín –la capital més influent de la UE– ha canviat d'opinió i demà podria desencallar la proposta i convèncer la resta de socis europeus díscols.