Alemanya es prepara per a la Gran Coalició

BerlínAlemanya es prepara per a una nova gran coalició entre els democristians de la CDU-CSU, vencedors de les eleccions federals del 23 de febrer, i el Partit Socialdemòcrata (SPD), com a soci menor. El conservador Friedrich Merz (CDU) podrà pactar amb l'SPD per formar govern, sense necessitat de sumar Els Verds per assolir la majoria d'escons (316 de 630 escons). La Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), que es consideren partits germans, sumen 328 escons amb els socialdemòcrates, més que suficient per formar un govern de coalició.

Els conservadors també podrien aliar-se amb el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), però Merz ja ha rebutjat qualsevol col·laboració amb la ultradreta per governar. Weidel ha intentat aquest dilluns pressionar Merz: "Els votants volen un govern de centredreta i, en última instància, depèn de la Unió si vol posar-ho en pràctica", ha dit en roda de premsa la líder de l'AfD, que considera que "aquesta postura de bloqueig és antidemocràtica". “No poden excloure milions de votants per se”, s'ha queixat la ultradretana, que ha advertit que si la CDU i la CSU formen una gran coalició amb l'SPD no podrà complir res del que han promès als seus propis votants.

Sis partits tindran representació parlamentària: els conservadors de la CDU-CSU (208 escons), AfD (152), l'SPD (120), Els Verds (85), L' Esquerra ( 64) i l'Associació de Votants de l'Schleswig Meridional (SSW), que obté un escó. Aquest partit regional representa la minoria danesa de l'estat federat de Schleswig-Holstein.

Els liberals de l'FDP i l'Aliança de Sahra Wagenknecht (BSW) es queden fora del Bundestag, ja que no han aconseguit superar per poc el llistó del 5% de vots necessari per obtenir representació parlamentària. Això facilita la formació de govern, ja que, gràcies a això, Merz no necessita formar un tripartit per governar, cosa que complicaria encara més les negociacions.

L'extrema dreta alemanya es dispara i obté els millors resultats des de la Segona Guerra Mundial

Precedents

A Alemanya, que conservadors i socialdemòcrates formin una coalició per governar no té res d'extraordinari. Ja ha passat abans. La primera Gran Coalició es va formar el 1966 amb Kurt Georg Kiesinger (CDU) com a canceller federal i Willy Brandt (SPD) com a vicecanceller i ministre d'Afers Exteriors. Més recentment, la cancellera conservadora Angela Merkel va liderar tres governs de gran coalició amb el Partit Socialdemòcrata.

Tot i això, la gran diferència aquesta vegada és que l'SPD és el tercer partit més votat, per darrere de l'extrema dreta, que ha obtingut els seus millors resultats des del 1948. La líder ultradretana és una de les grans guanyadores d'aquests comicis en haver aconseguit doblar el nombre de vots d'AfD en només tres anys.

Els conservadors tenen pressa per formar govern. Després de les eleccions de diumenge, negociar un govern de coalició no serà fàcil per a Merz, que ha guanyat, però amb un resultat pitjor del que s'esperava, per sota del 30% de vots. “Ara cal arremangar-se immediatament”, ha dit el secretari general de la CDU, Carsten Linnemann , al diari Bild abans de la reunió de l'Executiva conservadora a Berlín. "Hem de complir per canviar ràpidament l'estat d'ànim a Alemanya. Està en joc la nostra seguretat i el nostre benestar. El món no ens esperarà. Per això ara necessitem un govern fort per a un canvi polític decidit”, ha afegit.

El risc de la Gran Coalició

Condemnats a entendre's

Els programes electorals de conservadors i socialdemòcrates xoquen en diversos punts, sobretot en immigració, per la qual cosa hauran d'arribar a acords. El secretari general de l'SPD, Matthias Miersch , preveu negociacions difícils amb la Unió per formar un nou govern federal. “No hi ha cap automatisme, però el centre democràtic ha d'intentar col·laborar-hi”, va declarar el polític socialdemòcrata a la cadena de televisió pública ARD. Si finalment pacten els democristians per formar govern, l'acord de coalició se sotmetrà a les bases de l'SPD, ha avançat Miersch .

La vicepresidenta de l'SPD, Klara Geywitz, també preveu que les negociacions de coalició amb la Unió seran difícils i va considerar que el resultat “encara està per veure”. Tot i que Geywitz no descarta una gran coalició, adverteix que “tenint en compte les rebaixes fiscals per a les rendes més altes que figuren al programa electoral de la CDU i la situació pressupostària actual, hi ha grans diferències. Podria ser molt, molt complicat”, va explicar la política de l'SPD a RBB Inforadio .

Christian Linder, el líder del liberal l'FDP , que s'ha quedat fora del Bundestag, ha anunciat la seva retirada de la vida política. Lindner havia estat ministre de Finances a la coalició semàfor del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, fins que va ser destituït el novembre del 2024. La seva destitució va provocar la sortida dels ministres liberals del tripartit i l'avançament de les eleccions, previstes inicialment per al setembre que ve.

També ha assumit la seva responsabilitat política el candidat dels Verds, Robert Habeck, pels mals resultats del seu partit en aquestes eleccions. Habeck ,ministre sortint d'Economia i vicecanceller d'Alemanya, ha dit que no ocuparà cap càrrec a la direcció del partit.

Impugnació

D'altra banda, Sahra Wagenknecht, la líder de la nova formació que s'ha quedat amb el 4,97% de suports, a només 13.400 vots del 5% requerit per obtenir representació parlamentària, ha demanat una revisió del resultat de les eleccions al Bundestag i, si cal, impugnar-lo davant dels tribunals. Wagenknecht , que s'autoetiqueta com a “conservadora d'esquerres”, explica que només una petita part dels alemanys que viuen a l'estranger han pogut votar en aquestes eleccions, cosa que, segons ella, planteja la qüestió de la legalitat del resultat.