Alemanya, el PPE i Macron: la revolta contra el gran pla verd de Von der Leyen agafa força

Brussel·lesLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'ha mantingut ferma en el desplegament del seu ambiciós pla verd contra el canvi climàtic malgrat la pandèmia, la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica i de preus. L'anomenat macropaquet Fit For 55 pretén reduir un 55% de les emissions d'efecte hivernacle de la Unió Europea el 2030 i assolir la neutralitat climàtica el 2050. I, per aconseguir-ho, Brussel·les ja ha presentat durant els últims anys més de 46 propostes legislatives marcadament ecologistes, 29 de les quals ja han estat aprovades definitivament pel Consell i el Parlament Europeu.

Ara bé, s'acosten diverses eleccions estatals, com a Espanya, Grècia i Polònia, i diferents mandataris liberals i conservadors han ensumat el rèdit electoral que poden extreure de les creixents protestes contra les polítiques ecologistes que està tirant endavant Brussel·les, com les que s'han viscut en els últims mesos als Països Baixos. A més, a escala comunitària, els partits europeus ja veuen en l'horitzó que s'acosten les eleccions de l'Eurocambra que se celebraran entre el 6 i 9 de juny del 2024, i preveuen que l'agenda verda europea sigui un dels principals cavalls de batalla de la campanya. Just quan els científics climàtics de l'ONU reclamen "un esprint" i diuen que el que s'està fent és insuficient, l'estratègia electoral a Europa busca alentir encara més el ritme.

Precisament, la formació que està pressionant més Von der Leyen perquè rebaixi el ritme de la lluita contra el canvi climàtic és la seva, el Partit Popular Europeu (PPE), que vol continuar sent la família amb més representants al Parlament Europeu. Els conservadors es reivindiquen com el partit de pagesos i ramaders, i volen evitar que se li escapin més votants de zones rurals cap a l'extrema dreta o cap a noves formacions. Una de les últimes mesures estrella del pla verd de Von der Leyen –que vol fer entrebancar el líder del PPE, l'alemany Manfred Weber, amb l'ajuda dels liberals– és la que pretén reparar el 80% dels hàbitats naturals en mal estat a llarg termini i recuperar almenys el 20% de les terres aigües degradades d'ara fins al 2030.

Els conservadors, però, fa temps que es volen desmarcar de les iniciatives impulsades per la Comissió Europea. Ja van votar en contra de la polèmica llei europea que prohibeix la venda de cotxes nous de motor de combustió a partir del 2035 i que, a l'últim moment, Alemanya també va intentar vetar. Finalment, la mesura es va acabar aprovant i el moviment impulsat pel sector liberal de l'executiu germànic —en coalició amb els socialdemòcrates i els verds— només es va entendre en clau electoral. Els seus últims resultats regionals han estat molt dolents i les enquestes els auguren una pèrdua important de suports. Per aquest motiu volen marcar perfil propi, distanciar-se dels ecologistes i erigir-se en els defensors de la indústria i l'economia.

França i Bèlgica demanen una "pausa"

Més enllà d'Alemanya, que és la primera potència de la Unió Europea, el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre belga, el liberal Alexander De Croo, també han demanat durant els últims temps una "pausa" de polítiques verdes a Brussel·les. "Ara toca executar. No podem fer nous canvis normatius perquè perdrem tots els actors", va remarcar el dirigent gal. En la mateixa línia, el líder belga insisteix que ara mateix, en un context inflacionista com l'actual, "no és el moment" per aplicar més mesures ecologistes.

Macron va patir les protestes dels armilles grogues quan va voler apujar l'impost al preu dels carburants per reduir-ne el consum i, igual que De Croo, ara tem que el descontentament dels pagesos neerlandesos s'escampi arreu d'Europa. Després de mesos de grans manifestacions als Països Baixos per les mesures verdes impulsades pel govern central i Brussel·les, en els comicis regionals del març passat, el nou partit conservador i populista Moviment Camperol-Ciutadà va ser la força més votada amb el 19% dels vots i va superar per vuit punts la segona formació, la del primer ministre liberal-conservador, Mark Rutte.

De moment, però, Brussel·les no es fa enrere i continua determinada en aconseguir els objectius climàtics que s'ha marcat la Unió Europea. Tot i que Von der Leyen admet que es tracta d'una "quantitat enorme" de mesures i que examinarà la "capacitat d'absorció" de l'economia europea, defensa el "progrés espectacular" en matèria legislativa ecologista i es declara fermament "orgullosa" del paper de lideratge del bloc comunitari en la lluita contra el canvi climàtic.