A Alemanya, el mur persisteix
L’est del país és on hi ha la població més envellida, més atur juvenil, menys immigració i els ingressos més baixos
BerlínUn dels mapes més compartits l’endemà de les eleccions a Alemanya és el que mostra la divisió entre l’Alemanya de l’est i la de l’oest. L’extrema dreta ha estat amb diferència la força més votada als cinc estats federats de l’antiga república comunista (RDA), mentre que el partit conservador CDU ha guanyat a les regions que després de la Segona Guerra Mundial es van repartir nord-americans, britànics i francesos i que l’any 1955 es va declarar estat sobirà. Trenta-cinc anys després de la caiguda del mur, amb la participació més alta des de la reunificació (83,5%), no s’ha desdibuixat. El mapa blau i negre demostra com són de diferents encara les dues alemanyes, tot i els esforços per reduir les diferències.
Des que va néixer l’any 2023, AfD ha crescut molt més ràpidament a Brandenburg, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Saxònia, Saxònia-Anhalt i Turíngia que no pas als estats federats de l’oest. Per això, hi ha qui diu que l’any 2025 el mur es torna a aixecar en lloc de col·lapsar del tot.
El motiu de per què els alemanys d’un cantó i l'altre voten tan diferent s’entén de seguida si ens fixem en les diferències econòmiques entre els dos costats. Si es posen sobre el mapa indicadors com la renda o l’atur, aquest mur invisible que encara travessa el país es veu clarament. L’est del país és on hi ha la població més envellida, més atur juvenil, menys immigració i els ingressos més baixos.
Anna-Sophie Heinze, politòloga de la Universitat de Trier, explica a l’ARA que AfD ha trobat en el descontentament dels ciutadans de l’est un caldo de cultiu que li ha permès el creixement exponencial: “Han sabut aprofitar les crisis i les frustracions que comporten”. El 2015 van començar a créixer amb l’arribada dels refugiats sirians, després amb el malestar per la gestió de la pandèmia i tot seguit amb la guerra d’Ucraïna. Durant aquesta campanya s’ha amplificat el seu missatge antiimmigració, però també han posat el focus en els problemes econòmics. “Ha tornat al seu discurs inicial antieuropeu, demanant que Alemanya surti de la Unió Europea i de l'euro, després d'haver-lo deixat de banda durant un temps”, apunta Heinze.
Envalentida després de convertir-se en la segona força al Bundestag, Alice Weidel, va assegurar que AfD és un “Volkspartei”. Un concepte que normalment s’utilitza per referir-se a l’SPD i la CDU, els dos grans partits tradicionals, que es dirigeixen a votants de diferents grups socials i no només a un segment específic de la societat. A més, AfD ha estat amb molta diferència l’opció preferida de la classe treballadora i ha guanyat amb el voltant del 25% del vot a feus socialdemòcrates de l’oest com les ciutats de Gelsenkirchen i Kaiserslautern. Potser encara no és un “Volkspartei” a tot arreu, però a l’est segur sí.
Suport dels joves
Com la Unió Social Cristiana (CSU) a Baviera, als pobles de l’est AfD té una base sòlida d’electors. “Sou conscients de quants milers d’abstencionistes hem aconseguit mobilitzar?”, es vantava aquest dilluns el colíder d’AfD Tino Chrupalla. En aquestes regions de l’est, els menors de 25 anys també han optat majoritàriament per l’extrema dreta. “Els joves han crescut en entorns on és normal votar AfD”, assegura Heinze.
Més enllà d’AfD, un cop d’ull amb més detall als resultats confirma la persistència de la divisió entre les dues alemanyes. Les regions de l’est són les úniques on el segon partit més votat és el més d’esquerres, Die Linke. Una formació que té arrels en el Partit Socialista Unificat d'Alemanya que governava amb mà de ferro l’RDA.
Una diputada històrica de Die Linke va fundar el partit populista d’esquerres Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), que també és un fenomen molt únic de l’est, on ha aconseguit uns resultats molt per sobre de la mitjana. BSW no entrarà al Bundestag perquè s’ha quedat a poques dècimes del mínim necessari, però aquí ha acumulat gairebé el 10% del vot. En aquesta part del país, com ja va quedar clar durant les eleccions regionals de la tardor, els partits dels extrems són els més populars.
Sentiment de ciutadans de segona
La historiadora especialista en l’Alemanya de l’est Katja Hoyer, autora del llibre Beyond the Wall, explicava a X que més enllà de l’econòmic, cal tenir en compte més factors per entendre les diferències dels votants de l’est, com ara “la por, l’afinitat per Rússia i la manca de vincles amb els partits tradicionals”. Des de la reunificació, a l’est sovint s’han sentit ciutadans de segona. Tot el que té connexió amb l’època comunista se sol demonitzar i encara hi ha poca representació d’aquesta part del país als càrrecs de poder. Angela Merkel va ser una excepció, però encara hi ha pocs polítics a dalt de tot que provinguin de l’est.
El mur tampoc no acaba de caure a Berlín. A la ciutat que va quedar dividida durant 28 anys, del 1961 al 1989, símbol de la guerra freda, tampoc voten igual els ciutadans dels barris de cada cantó. Els partits de dretes són més forts a l’oest i els d’esquerres, a l’est.
Hi ha més votants al Land del Rin del Nord-Westfàlia que no pas a tots els estats de l’est junts, però trobar fórmules per atraure’ls a tots encara és tot un repte tant per als partits tradicionals com per als de nova fornada.
![twt mapes](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
