Alemanya i França reobren el debat d'ampliar la UE per Ucraïna i els Balcans

Brussel·lesFa anys que la Unió Europea manté paralitzada la seva expansió i que hi ha diferents països dels Balcans, i ara també Ucraïna, que es troben encallats a la sala d'espera de l'entrada del bloc comunitari. La guerra, però, ho ha trasbalsat tot i ha reobert el debat sobre la conveniència d'ampliar la Unió Europea. En aquest sentit, França, Alemanya i els Països Baixos aquest divendres han anat un pas més enllà en el marc del Consell Europeu i han impulsat una trobada paral·lela amb un grup de fins a deu estats membres —com Itàlia, Espanya o Polònia— per repensar l'ampliació del bloc.

De moment, es tracta d'un primer contacte i no n'ha sortit cap acord ni compromís per escrit. Senzillament, asseguren fonts diplomàtiques a l'ARA, els grans estats del bloc comunitari volen mantenir un diàleg a "llarg termini" fora del marc de les institucions de la Unió Europea perquè els diferents governs expressin amb "més sinceritat" les seves "pors i esperances". S'espera que el grup de deu estats aprofitin el Consell Europeu informal que se celebrarà el pròxim 6 d'octubre a Granada per discutir-ho més a fons i que fins a la primera meitat de l'any que ve no en treguin conclusions per escrit.

Un dels principals temors dels estats membres és que es repeteixi el que ha passat amb Hongria i Polònia, que solen anar a contracorrent i bloquegen moltes iniciatives que compten amb un suport majoritari entre la resta de socis europeus. Per aquest motiu, els grans estats del grup comunitari remarquen que cal "assegurar-se" que la Unió Europea "està preparada" per acceptar més estats membres i evitar que l'entrada de països com Albània, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro o Macedònia del Nord pugui dificultar encara més el funcionament del bloc.

En aquest sentit, una de les mesures que s'han posat sobre la taula, i que fa temps que s'està estudiant, és la possibilitat que es puguin aprovar grans acords i iniciatives per majoria qualificada, i no per unanimitat. D'aquesta manera, per exemple, s'evitaria que Budapest pugui vetar mesures de suport a Ucraïna i paquets de sancions contra Rússia. "Abans d'ampliar-nos, hem d'estar preparats", insisteixen fonts diplomàtiques implicades en la reunió.

Per l'altre costat, sobretot arran del conflicte a Ucraïna, la Unió Europea vol evitar que els Balcans Occidentals s'acostin cada vegada més a Rússia i la Xina i s'allunyin de la influència del bloc comunitari. "Els països balcànics han de decidir amb qui estan, si amb la democràcia, amb la Unió Europea, o agafen l'altre camí, el de les autocràcies i del dret del més fort", va assenyalar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la Cimera UE-Balcans que es va celebrar el desembre passat a Tirana (Albània).

Una de les adhesions més delicades, però, és la d'Ucraïna. Kíiv té unes expectatives molt altes dipositades en l'adhesió i pretén entrar a la Unió Europea com més aviat millor. De fet, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va tornar a demanar aquest dijous al Consell Europeu que la UE iniciés el procés de negociacions per entrar al bloc abans del 2024. Ara bé, encara que Brussel·les li hagi acceptat l'estatus de candidat amb una celeritat inèdita, el bloc comunitari no pretén fer cap excepció: no vol acceptar-la fins que no s'acabi la guerra i vol assegurar-se que compleix els requisits en matèria de valors democràtics i de l'estat de dret.

Polònia i Hongria posen en perill l'acord migratori

Precisament, Hongria i Polònia s'han tornat a oposar el pacte migratori al qual van arribar per majoria qualificada els Vint-i-set a principis de mes i amenacen amb desobeir l'acord, en cas que s'acabi aprovant. La reforma, que va comptar amb el vot favorable i determinant del govern italià liderat per Giorgia Meloni, contempla redistribuir entre els Vint-i-set fins a 30.000 nouvinguts cada any per alleugerir la pressió dels estats mediterranis que reben més immigració, com Espanya, Itàlia o Grècia. I els estats que es neguin a rebre'n hauran de pagar fins a 20.000 euros per cada persona que rebutgin com a penalització.