Alemanya, França i Itàlia insten la UE a "sancionar" els migrants que incompleixen els seus "deures"

Brussel·lesFa menys d'un any que la Unió Europea va aprovar la reforma migratòria i una majoria d'estats membres ja ha demanat a la Comissió Europea endurir-la en diferents sentits i en més d'una ocasió. Després de pressionar perquè el bloc comunitari externalitzi la gestió d'asil en països tercers, com ja fa Itàlia amb Albània, fins a 17 socis europeus d'un total de 27 han firmat una carta aquest dimarts en què insten a Brussel·les a endurir les polítiques de deportació d'immigrants i a fer-les més "eficients".

Els estats membres –entre els quals consten Alemanya, França o Itàlia– demanen en la missiva conjunta, a la qual ha tingut accés l'ARA, "un canvi de paradigma" en la política de deportacions d'immigrants i que es faci fora a tots aquells que estiguin a la UE de forma irregular i, per tant, no "tinguin el dret" a estar-s'hi. A més, asseguren que "cal establir una nova base legal que defineixi de manera clara les obligacions i els deures" per al global dels nouvinguts. En cas que no els compleixin, la missiva que han impulsat Àustria i els Països Baixos aposta per fer-los assumir les "conseqüències" de la seva "no-cooperació" i se'ls "sancioni".

En aquest sentit, els 17 països en qüestió volen que la Comissió Europea proposi una nova legislació que "respongui" als "reptes" i "reflecteixi les necessitats" dels estats membres i de la Unió Europea en matèria d'immigració. També demanen que es tirin endavant noves iniciatives i que, per exemple, s'aposti per una major digitalització en la gestió de les deportacions i que se'n simplifiquin els procediments. Això sí, la missiva assenyala que en tot moment "s'ha de respectar completament els drets fonamentals" dels immigrants.

L'entrega d'aquesta carta no vol dir que la Comissió Europea hagi de donar continuïtat a aquesta petició. De fet, perquè s'aprovés una modificació de les polítiques migratòries d'aquesta mena caldria que Brussel·les presentés una proposta formal, i que el Consell de la UE i el Parlament Europeu la negociessin i li donessin el seu vistiplau. En tot cas, els 17 estats membres demanen a la Comissió Europea que comenci a parlar amb tots els actors implicats i ells mateixos s'ofereixen per participar de forma "constructiva" en la preparació d'una potencial reforma.

Un dels motius d'aquests estats membres per demanar a l'executiu comunitari més mà dura contra els immigrants, sobretot els irregulars, es deu a un suposat augment de l'entrada de nouvinguts de forma il·legal. Tot i això, segons les dades de Frontex, els primers vuit mesos d'aquest 2024 hi va haver 140.000 intents d'entrar a la UE de manera irregular, mentre que durant el mateix període de l'any passat aquesta xifra va ascendir a 225.000. A més, el nombre d'immigrants deportats van incrementar un 22% el 2023 respecte al curs anterior, segons un informe de l'Eurostat.

La UE endureix encara més el discurs antiimmigratori

La missiva d'aquests 17 estats membres arriba en un context en què la UE cada vegada endureix més el seu discurs contra els immigrants i pocs dies abans del Consell d'Interior que es farà aquest dijous. Serà la primera reunió en què els ministres comunitaris d'aquesta cartera es trobaran després que Alemanya imposés controls a totes les seves fronteres, malgrat que forma part de l'espai Schengen, i que els Països Baixos demanessin una clàusula d'excepció en l'aplicació de la normativa europea o, entre d'altres, que Hongria amenacés Brussel·les d'enviar-hi busos d'immigrants.

També es preveu que el repte migratori sigui un dels temes principals de la trobada de líders europeus que es farà la setmana que ve a Brussel·les. La gran majoria de caps d'estat i de govern de la UE, tant d'esquerres com de dretes, coincideixen des de fa dies a endurir les polítiques migratòries de la UE i la gran majoria han adoptat un discurs que fins fa poc gairebé només entonaven dirigents d'extrema dreta, com ara la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.