Alemanya avala per sorpresa la reforma del mercat elèctric de Sánchez

Brussel·lesAlemanya ha encapçalat des del principi de la crisi energètica l'oposició a la intervenció del mercat elèctric que han impulsat països com França, Itàlia i principalment Espanya. Però aquest dimarts el ministre d'Economia alemany, Robert Habeck, ha anunciat que donava suport a la reforma europea del mercat elèctric que planteja el govern de Pedro Sánchez. Així, l'executiu alemany, que és el més influent a la Unió Europea, també defensaria deslligar el preu de les energies renovables i nuclears –les més barates de generar– del gas, que és més cara i que actualment marca el preu de tota l'electricitat demanada. "Espanya ha fet una proposta molt interessant", ha dit Habeck en una conferència a Berlín.

L'executiu espanyol considera que el mercat energètic de la Unió Europea està obsolet i que s'ha d'adaptar al fet que cada vegada es creï més electricitat amb energies renovables i nuclear i menys amb el gas, sobretot des del principi de la guerra d'Ucraïna. Per aquest motiu, defensa que cal canviar com es fixen els preus i deixar enrere el sistema en què l'alta cotització del gas acaba fent pujar el preu de la resta de tecnologies més barates. A Espanya, de fet, el carbó i el gas abans assumien el 90% de la demanda elèctrica i, en canvi, avui les renovables ja suposen el 50% de quota. Aquest any es confia que acabin representant més del 70%.

Segons la presidenta de la comissió d'economia del Col·legi d'Economistes, Ana García, un dels motius pels quals Berlín, que és un dels estats membres més dependents del gas, també optaria per reformar el mercat és el mateix que el d'Espanya. "L'energia verda i la descarbonització s'estan implementant molt de pressa i Alemanya és un país industrial que necessita molta energia a un preu assequible per no perdre competitivitat", destaca a l'ARA.

De fet, el professor d'economia i finances de la Universitat Pompeu Fabra, Albert Banal-Estañol, assegura que Alemanya temia sobretot "mesures dràstiques" com el topall a la cotització del gas o els impostos als beneficis extres de les elèctriques, però no a cap mena de reforma que desvinculi el preu de l'energia del gas de les renovables i la nuclear. A més, assenyala Banal-Estañol, Alemanya valora molt positivament el fet que la proposta espanyola afavoreixi contractes d'energia renovable a llarg termini (com a mínim uns deu anys) per tenir preus estables i menys volatilitat. "És una bona manera de donar confiança als inversors en renovables. Tot i que sigui una energia de producció barata, necessita una inversió inicial important i uns quants anys per amortitzar-la", afegeix el professor.

Fins ara la Unió Europea ha adoptat mesures temporals d'intervenció en el mercat elèctric, com un topall a la cotització del gas per evitar pics de preus excepcionals o reduccions obligatòries de consum elèctric i de compres de gas. A més, la Comissió Europea actualment estudia una reforma general per afrontar l'hivern del 2023-24 que té previst presentar formalment el març que ve. Aquesta proposta després haurà de rebre el vistiplau del Consell Europeu, on la posició d'Alemanya sol ser la més determinant.