Alemanya apaga les nuclears en plena crisi energètica i climàtica

BerlínVa començar com un moviment de pacifistes que s'encadenaven a les tanques. Cinc dècades després, la lluita contra les centrals nuclears a Alemanya s'acaba amb aires de Guerra Freda, com quan va començar, ara que la invasió russa d'Ucraïna recorda tant els riscos com les promeses de l'energia nuclear.

Els tres reactors que continuen en funcionament a Alemanya es tancaran aquest dissabte: l'economia més gran d'Europa deixa de generar energia nuclear. Això just quan el continent no sap si podrà garantir-se prou energia per escalfar les cases i mantenir la indústria i alhora assolir els ambiciosos objectius climàtics que s'ha proposat.

Alemanya és una excepció: Gran Bretanya, Finlàndia i França estan multiplicant la generació d'energia nuclear com a font d'electricitat fiable i que no emet gaire carboni a l'atmosfera. L'any passat, Polònia va signar amb Westinghouse Electric la construcció de la seva primera central nuclear, a 300 quilòmetres de la frontera amb Alemanya. L'administració Biden dona suport a la construcció una nova generació de reactors nuclears més petits com a eina de "descarbonització massiva". Algunes enquestes suggereixen que fins i tot els ciutadans alemanys tenen dubtes: en una enquesta encarregada per Bild, el 52% s'oposen a abandonar l'energia nuclear, ara que el país està superant la seva dependència del gas rus.

A contracorrent

Robert Habeck, ministre d'Economia i membre dels Verds, insisteix que Alemanya pot gestionar la sortida nuclear. Els dipòsits d'emmagatzematge de gas natural del país estan a la meitat de la seva capacitat, un coixí important amb la temporada de fred gairebé acabada. I Alemanya ha construït ràpidament terminals de gas natural liquat (GNL) que li permeten importar gas a través de vaixells de càrrega en lloc de fer-ho mitjançant els gasoductes russos que abans proporcionaven un 55% del combustible que consumeix el país.

En una entrevista amb Funke Media Group, Habeck titlla de "fiasco" les noves centrals nuclears europees, per l'augment dels costos, els retards en la construcció i els problemes de manteniment. "El nostre sistema energètic s'estructurarà de manera diferent: tindrem un 80% d'energies renovables el 2030".

L'energia nuclear sempre ha estat un tema candent en la política alemanya. Els pacifistes, consternats per la Guerra Freda, van lluitar contra l'energia atòmica des dels anys setanta. Alguns es van convertir en membres fundadors dels Verds, formació que ara forma part del govern de coalició tripartit. El moviment antinuclear va créixer després que el desastre de Txernòbil de 1986 creés un núvol de precipitacions nuclears que va arribar a Alemanya Occidental, un episodi que va marcar aquella generació.

Girs en el debat

L'any 2000, un govern d'esquerres havia aprovat un pla per abandonar l'energia nuclear, però la conservadora Angela Merkel el va retirar. Fins que el desastre de la central nuclear de Fukushima al Japó el 2011 va tornar a colpejar l'opinió pública. I Merkel va canviar de posició i va promulgar una llei per tancar els 17 reactors nuclears del país a finals del 2022.

El debat nuclear va tornar a revifar l'any passat quan Alemanya va afrontar el seu primer hivern sense gas rus. El govern va instar empreses i consumidors a reduir el consum energètic per no haver de fer front al racionament, i el canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, va allargar la vida de les últimes tres plantes fins al 15 d'abril de 2023 per garantir una energia suficient a un preu raonable fins a la primavera.

Oposició patronal

Però sense un final a la vista per a la guerra d'Ucraïna, la patronal adverteix que no és el moment de tallar una font d'electricitat relativament barata. "Hem de continuar fent tot el possible per ampliar el subministrament d'energia i de cap manera restringir-lo més", alerta Peter Adrian, president de la Cambra de Comerç i Indústria d'Alemanya, en un comunicat on també adverteix que la inestabilitat energètica podria posar en perill la posició del país com a potència industrial.

I l'emergència climàtica?

Dijous, una vintena de científics i premis Nobel d'arreu del món van enviar una carta a Scholz instant-lo a revertir el rumb i situant l'energia nuclear com una alternativa valuosa a les centrals elèctriques que emeten gasos d'efecte hivernacle. "La xarxa elèctrica d'Alemanya continua sent una de les més intensives en carboni d'Europa", adverteixen des de la iniciativa RePlanet.

L'Agència Internacional de l'Energia va dir l'any passat que l'energia nuclear podria ser crucial per ajudar a reduir les emissions de carboni d'acord amb els objectius de l'acord climàtic de París. I va destacar que també podria tenir un paper en el desenvolupament de combustibles sintètics sense carboni coneguts com a hidrogen verd.

Però els experts en clima i energia prediuen que l'aturada nuclear d'Alemanya crearà només un lleuger augment temporal de les seves emissions de carboni, compensat en els anys vinents per l'augment de les energies solar i eòlica. Andrzej Ancygier, del think tank Climate Analytics de Berlín, rebutja l'argument que l'energia nuclear és més fiable que l'eòlica o la solar. Recorda les sequeres i les altes temperatures de l'estiu passat, que van obligar diversos països europeus a tancar els reactors perquè els rius que els refredaven no tenien prou cabal o l'aigua no era prou freda. "El planeta s'està tornant més càlid, més perillós i més inestable. Podríem acabar en un mal lloc", va dir. "La seguretat és un problema: no ens n'hauríem d'haver oblidat".

La ministra de Medi Ambient, Steffi Lemke, afegeix que la guerra d'Ucraïna ja fet augmentar els riscos de l'energia nuclear. "Les centrals nuclears d'Ucraïna s'han convertit en l'objectiu de la guerra de Rússia", va dir a la cadena alemanya Deutschlandfunk. "No van ser dissenyades per a aquesta situació".

Una decisió cara

Els tres reactors alemanys que s'aturaran són segurs i podrien continuar proporcionant energia a un cost relativament baix durant molts anys, per la qual cosa la decisió d'apagar-los és cara, diu Georg Zachmann, de Bruegel. Alhora, explica que les plantes en construcció a la Gran Bretanya, Finlàndia i França estan superant el pressupost, cosa que farà que l'energia que podrien proporcionar sigui fins a tres vegades més cara. "No diria que només els alemanys estan bojos", va dir Zachmann. "Apagar l'energia nuclear existent és car, i construir-ne una de nova és car".

Copyright The New York Times