Qui és Aleksandr Dugin? Ideòleg de Putin, admirador de Trump

LondresL'assassinat dissabte a la nit, en un presumpte atemptat terrorista relativament a prop de Moscou, de Daria Dugina, de 29 anys, periodista molt influent al seu país en mitjans digitals i filla del controvertit politòleg i ideòleg rus Aleksandr Dugin –un dels inspiradors de la política expansionista de Vladímir Putin–, obre l'interrogant sobre qui és realment Dugin i quina influència té i ha tingut en el president rus en les darreres dues dècades i mitja, fins i tot abans que esdevingués president de la Federació Russa.

El pensament de Dugin –i el programa expansionista que proposa– es pot resseguir a la web Geopolitika, on es diu en relació amb l'atemptat –l'atac suposadament anava dirigit al seu pare– que l'acte ha sigut part de "la matança d'innocents" en un context geopolític de "terrorisme anti-rus": "Els enemics de Rússia avui pretenen eliminar físicament els centres de pensament estratègic d'aquest país, els pensadors més significatius capaços de conceptualitzar l'escena històrica actual i presentar una alternativa ideològica a la globalització totalitària neoliberal".

L'atemptat, doncs, pren encara més rellevància com a part de la guerra cultural entre Moscou i Occident. "Encara no sabem com reaccionarà el Kremlin. Tot i això, no hi ha dubte que després de l'assassinat de Daria Dugina el món ja no serà el mateix. Estem entrant en una fase molt més perillosa".

On és l'origen?

Aleksandr Dugin, admirador d'un dels inspiradors del nazisme, Martin Heidegger, és autor del tractat més influent en l'exèrcit, la policia i les elits estatals russes publicat des de l'enfonsament de l'URSS. Es titula Fonaments de geopolítica i, segons diferents think tanks occidentals, el llibre és clau i testimonia "l'augment preocupant d'idees i sentiments feixistes durant els últims períodes de Ieltsin" i el putinisme que vindria posteriorment. El llibre, publicat el 1997, lectura obligatòria a les acadèmies militars russes, posa les bases de l'anomenat eurasianisme, idea que desplaça el nacionalisme rus entre les classes dirigents del país i que permet aportar una base ideològica per a l'imperialisme postsoviètic.

En resum, el llibre exposa una àmplia visió d'un futur bloc eurasiàtic terrestre. Un imperi dirigit per "russos ètnics" que abastaria totes les nacions "des de Dublín fins a Vladivostok". "El repudi de la funció de construcció de l'imperi –adverteix Dugin als seus companys– significaria la fi del poble rus com un fenomen de civilització. Aquest repudi equivaldria a un suïcidi nacional”. Dugin, de fet, proposa la formació de tres "eixos" de civilització: Moscou-Berlín, Moscou-Tòquio i Moscou-Teheran. I els mitjans pels quals s'han de crear no són necessàriament militars.

Dugin demana més aviat una combinació de subversió i desinformació per part dels serveis especials russos, l'ús estratègic dels recursos naturals de Rússia (en particular, el gas i el petroli) i la desestabilització de l'ordre global liderat pels Estats Units. En bona part, la invasió d'Ucraïna, i sobretot la utilització de les fonts fòssils com a arma de combat, es pot llegir com a part del full de ruta esbossat. Però també operacions com el Brexit.

Fill de militars

L'autor d'aquest programa de sis-centes pàgines per a l'eventual govern dels russos ètnics, Aleksandr Dugin, va néixer el 1962. És fill, net i besnet d'oficials militars russos. Entre les moltes llegendes que hi ha al seu voltant, es diu que el pare tenia rang de coronel i que va servir a la intel·ligència militar soviètica, al GRU. El fill, Dugin, un jove brillant i amb un talent innat per aprendre llengües estrangeres (en dominava o en domina nou), es va unir encara adolescent a un grup secret d'intel·lectuals de Moscou interessats en el misticisme, el paganisme i el feixisme.

Perseguit pel règim soviètic a finals dels 70 i primers dels 80, Duguin tenia vint anys quan va destacar com a líder d'una organització nacionalista russa antisemita, Pamyat. El 1989, aprofitant l'augment de les oportunitats per visitar Occident, Dugin viatja per Europa i entra en contacte amb figures de la nova dreta continental, com el francès Alain de Benoist i el belga Jean-François Thiriart, contactes que contribueixen a la seva formació com a futur teòric feixista.

A la dècada dels 90 comença a assumir un paper polític molt més destacat, no sense rebutjar al final del període amistats anteriors, com ara el controvertit escriptor Limónov, amb qui el 1993 havia fundat el Partit Nacional Bolxevic. A diferència de Limónov, però, que va acabar els seus dies com a opositor a Putin, Dugin ha sigut una de les seves fonts d'inspiració, amb la idea central del "país eurasiàtic" que desenvolupa a poc a poc i que el president rus ja recull públicament per primera vegada l'any 2000. Mesos després, el 2001, posa en marxa el congrés del Moviment Social-Polític Panrus Euràsia i aconsegueix establir estrets vincles ideològics amb elements de l'administració presidencial, els serveis secrets, l'exèrcit rus i la direcció de la Duma, el parlament.

Sovint s'ha parlat de Dugin com el Rasputin de Putin. Tots dos han tingut una certa evolució en paral·lel, sí. Tots dos homes van arribar a la maduresa dins de l'antiga Rússia soviètica, i als dos els va sorprendre l'enfonsament del règim i van criticar la caiguda de Rússia de l'estatus de superpotència. Tots dos, a més, es comprometen ara a "tornar a fer gran Rússia". Dugin es va pronunciar públicament a favor de la invasió de Geòrgia (2008) i durant el conflicte entre Rússia i Ucraïna del 2014, arran de la invasió de Crimea, va demanar l'annexió de totes les terres ucraïneses que formaven part de l'antic Imperi Rus.

Entre el 2015 i el 2016, Dugin va defensar la candidatura presidencial de Donald Trump als EUA. Trump, de fet, va entusiasmar el filòsof: "És dur, aspre... groller, emocional i, pel que sembla, sincer". Tot i ser multimilionari, Trump encarna l'Amèrica "autèntica", una "insurrecció heroica contra les elits globalistes", va escriure, des d'una visió del trumpisme com el que és: la ruptura de la tradició liberal dels Estats Units.

El 2015, els Estats Units van sancionar Dugin per "responsable o còmplice d'accions o polítiques que amenacen la pau, la seguretat, l'estabilitat o la sobirania o la integritat territorial d'Ucraïna". De fet, el 8 de febrer del 2022, dues setmanes abans de la invasió, Geopolitika.ru va publicar un article que acusava falsament els Estats Units i l'OTAN de provocar la guerra amb Rússia. I al maig va publicar un article en què assegurava que "els ucraïnesos han d'entendre que els estem convidant a crear aquest nou, gran poder [rus]. Així com bielorussos, kazakhs, armenis, però també azerbaidjanesos i georgians, i tots aquells que no només van ser i estan amb nosaltres, sinó que també ho estaran", va escriure en un article per a la web de TsargradTV.

I divendres passat, el dia abans de l'atac en què va morir la seva filla, Aleksandr Dugin va publicar un missatge al seu canal de Telegram demanant que s'intensifiqués la guerra de Rússia a Ucraïna i citant l'abast de la resistència ucraïnesa que té el suport d'Occident: "L'augment dels atacs a Crimea, els intents de bombardejar Zaporíjia, les declaracions d'un contraatac a Kherson, la negativa rígida de Zelenski a comprometre's, la insistència d'Occident a tallar tots els vincles amb Rússia, són indicis que l'altra part ha decidit posar-se dempeus. Fins al final. Es poden entendre: Rússia, en realitat (i això no és propaganda), ha desafiat Occident com a civilització. Així que nosaltres també haurem d'anar fins al final".