Així s'ha rearmat l'OTAN per frenar Putin: "L'augment més gran en dècades"

Brussel·lesLa invasió del règim de Vladímir Putin contra Ucraïna ha reforçat l'OTAN i ha provocat el rearmament més important d'Europa dels últims anys. Segons l'informe publicat aquest divendres per l'Aliança Atlàntica, els aliats europeus i el Canadà estimen que enguany augmentaran la despesa militar en un 8,3% respecte al 2022, mentre que l'any anterior l'increment interanual només va ser del 2%. "Es tracta de l'augment més gran en dècades i serà el novè any consecutiu que augmentem la nostra despesa en defensa", ha destacat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en roda de premsa des de Brussel·les.

El conjunt dels aliats, tot i que no en el mateix grau, també han incrementat la inversió en defensa de manera considerable: aquest 2023 s'hi gastaran un 4,54% més que l'any anterior. Malgrat que els Estats Units enguany només augmentaran la despesa militar un 2,83%, continua sent la potència amb el pressupost més elevat de l'OTAN. Del total d'1,1 bilions de dòlars que els aliats es gastaran en defensa el 2023, els Estats Units n'aportaran més del 65%, uns 743.000 milions de dòlars.

Aquestes dades constaten la dependència militar del Vell Continent respecte a Washington i expliquen el pes determinant que té el Pentàgon a l'Aliança Atlàntica.

Un dels països que han augmentat més la seva inversió en defensa durant els últims anys és Polònia, que és un dels estats que s'han mostrat més bel·ligerants contra Rússia i que sempre pressiona la resta d'aliats per anar un pas més enllà en el suport a Kíiv. De fet, és el país que gasta més en defensa en termes relatius: hi destina un 3,9% del seu producte interior brut (PIB), el doble del que hi dedicava el 2015 i gairebé mig punt més que els Estats Units.

En la mateixa línia, la majoria dels països que són geogràficament a prop de Rússia es preveu que augmentin substancialment el pressupost en defensa respecte al 2022. Finlàndia, que s'acaba d'adherir a l'OTAN, i Romania enguany l'apujaran en un 46%, Estònia un 25%, Noruega un 12% i Letònia més d'un 10%. Pel que fa a Hongria, que s'ha mantingut al costat de Putin, també es calcula que incrementi la despesa militar de manera important, fins al 30%.

Espanya, a la cua en despesa militar

Un dels països europeus que és lluny de la frontera amb Rússia i l'ha incrementat més és Espanya, que l'ha apujat un 20%. Tot i això, l'estat espanyol continua estant a la cua en termes relatius. És el tercer aliat que destina un percentatge més baix del seu PIB en defensa, un 1,26%, i només supera Bèlgica i Luxemburg. L'any passat, però, el percentatge encara era més reduït, de l'1,07%.

D'aquesta manera, Espanya i fins a 18 països més es mantenen lluny de l'objectiu marcat per l'Aliança Atlàntica: que cada país inverteixi un 2% del PIB en defensa. En aquest sentit, i tenint en compte la guerra a les fronteres de l'OTAN, Stoltenberg ha avançat que a la cimera de l'Aliança Atlàntica que se celebrarà la setmana que ve a Vílnius (Lituània) espera que els caps d'estat i de govern dels aliats refermin el seu compromís "ambiciós" d'augmentar més de pressa la despesa militar dels estats fins que assoleixin el 2% del PIB.