Així funciona el triangle que sosté (i protegeix) Zelenski

Washington / Londres / Brussel·lesQuan Rússia va envair Crimea el 2014, els líders occidentals van imposar unes lleugeres sancions al Kremlin. Va ser el resultat d'un maldestre equilibri entre evitar que l'annexió quedés impune i protegir els interessos econòmics, especialment de les nacions europees, amb àmplies relacions comercials amb Rússia, principalment Alemanya. Vuit anys després, aquella tebior s'ha transformat en una fermesa que s'ha mogut de la precaució inicial a una implicació gairebé total, almenys fins ara. Sense els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Europea, Kíiv hauria caigut fa mesos.

La gira europea d'aquesta setmana del president ucraïnès –amb parades a Londres, París i, per acabar, a Brussel·les– suposa el segon viatge internacional que el mandatari ha fet des de l'inici de la invasió. El primer, evidentment, va ser a Washington. En totes aquestes visites Zelenski ha fet el que ha estat fent des que Vladímir Putin va decidir atacar el seu país: demanar als seus socis occidentals que no els abandonin i continuïn enviant suport a Kíiv, especialment en forma d'armes. I ara el que més demana són avions de combat.

En aquesta anàlisi intentem desxifrar com ha funcionat aquest triangle des de l'inici de la guerra; també contestar preguntes urgents, com la postura que cadascun dels aliats té sobre l'enviament de caces militars a l'exèrcit ucraïnès, un tema espinós però, segons Zelenski, de vital importància per al futur ucraïnès al camp de batalla.

Els Estats Units han destinat més de 29.300 milions de dòlars en ajuda militar a Ucraïna. Els primers mesos de guerra, el suport militar es limitava a armament defensiu de curta distància, com els míssils terra-aire Stinger o els antitancs Javelin. Però a finals de desembre, i mentre el conflicte continuava estancat, Zelenski va visitar Washington i no va tornar amb les mans buides. Es va emportar a Ucraïna una promesa de Biden: l'enviament dels avançats míssils antiaeris Patriot, que requeririen l'entrenament de soldats ucraïnesos.

Això va significar la primera cessió per part del president, que fins aleshores s'havia negat a proveir artilleria de llarga distància, principalment per motius logístics. La segona cessió va arribar un mes després en forma de blindats. El 25 de gener, Alemanya havia anunciat que enviaria els seus tancs Leopard, i Biden va sortir hores més tard, exhibint la "coordinació" i "unitat" d'Occident, i es va comprometre amb la provisió de 31 tancs Abrams. Un altre canvi d'opinió després de negar-s'hi durant mesos.

Ara el govern nord-americà està calibrant els riscos i oportunitats d'una tercera concessió: els avions de combat F-16. S'hi han negat des d'un inici, però l'hemeroteca mostra que això no significa res. "A mesura que les necessitats han evolucionat, també ho ha fet el material que hem proveït a Ucraïna", va dir el secretari d'Estat, Antony Blinken, en una roda de premsa dijous. "És un procés en evolució, i continuarem avaluant el que creiem que és més efectiu al camp de batalla".

En aquesta ocasió, la negativa no té tant a veure amb una qüestió logística i de manteniment com amb el fet que el govern ho considera una escalada innecessària de les hostilitats. Dins del Pentàgon hi ha una forta pressió interna perquè Biden autoritzi els F-16, però s'ha mantingut fins ara ferm. La provisió d'aquests avions obriria el risc d'una confrontació militar directa entre l'OTAN i Rússia, atès que a diferència dels altres armaments enviats, podrien disparar amb facilitat en territori rus. Biden ha insistit que caldria evitar aquesta escalada, però també ha reiterat als ucraïnesos el seu suport incondicional: "Estarem amb vosaltres tant de temps com calgui", va dir dimecres durant el discurs de l'estat de la Unió.

Fa gairebé un any, els tancs de Vladímir Putin van començar a avançar cap a Ucraïna travessant, entre altres, el punt fronterer més proper a Khàrkiv, la segona ciutat del país, a l'est. El pla era unir-se a les forces aerotransportades que prendrien l'aeroport Antónov, d'Hostómel, menys de trenta quilòmetres al nord-oest de Kíiv. Assaltar la capital en pinça i capturar Volodímir Zelenski havia de ser bufar i fer ampolles. Però els soldats ucraïnesos, en bona part utilitzant armes antitancs britàniques N-LAW, van aturar l'ofensiva. Amb el proveïment d'aquell material, mentre alemanya només hi enviava cascos, la intervenció britànica va ser providencial. Així ho va reconèixer el president ucraïnès dimecres passat, a Londres, en el seu discurs al Parlament britànic.

No sense raó, el Regne Unit es veu a si mateix com el fortí que va sostenir Europa davant l'avenç dels nazis fins a la implicació directa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Per raons que entronquen tant amb aquesta història de resistència heroica com amb la personalitat de Boris Johnson, el llavors premier va entendre la gravetat de la situació, i Ucraïna es va convertir en el seu salconduit cap a la història per així situar-se al mateix pòdium que el seu admirat Winston Churchill. L'any 2022, el Regne Unit va enviar material militar a Kíiv per valor de 2.600 milions d'euros, i es va consolidar així a les posicions capdavanteres en la llista de suport cap a Kíiv. I Downing Street ha indicat que aquest 2023 igualarà la xifra.

Quin armament britànic hi ha al camp de batalla? Els esmentats antitancs N-LAW i els Javelin –1 i 4,5 quilòmetres d'abast, respectivament–; els sistemes de llançament múltiple de coets M270, amb municions de precisió M31A1 (80 quilòmetres d'abast), similars als americans Himars; els vehicles blindats Mastiff; els drons Malloy T150; els sistemes de defensa aèria equipats amb míssils Starstreak, i els igualment blindats Stormer HVM, amb una plataforma mòbil per als Starstreak. A més, la indústria bèl·lica britànica ha proveït Kíiv de tota mena de municions i armes lleugeres, així com de dispositius de visió nocturna, equipament de guerra electrònica i sistemes de radar. A l'abril, a tot estirar, arribaran els primers tancs Challenger 2 i ja a Londres s'assegura que només és qüestió de temps que els avions Tornado s'enlairin sobre els cels d'Ucraïna per lluitar contra Putin, en resposta a la petició que Zelenski ha fet a Westminster.

La Unió Europea i la majoria dels estats membres no han deixat de donar suport polític, financer i militar a Ucraïna des que va començar la guerra i han condemnat de manera reiterada i rotundament, també a través de sancions, la invasió. Segons la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, els Vint-i-set han destinat uns 77.000 milions d’euros en ajuts a Ucraïna des que va començar el conflicte i en el primer aniversari de la guerra anunciaran el desè paquet de sancions contra Moscou, que es preveu que tingui un impacte de 10.000 milions d’euros. El missatge continua sent el de donar suport durant “tant de temps com faci falta”.

Pel que fa concretament a l’ajut militar, la UE gairebé no té competències en Defensa i s’ha hagut de limitar a qüestions de coordinació dels exèrcits estatals, com l’entrenament de fins a 30.000 soldats ucraïnesos en territori comunitari. Tot i això, encara que només sigui de manera simbòlica, les institucions comunitàries sempre han pressionat per facilitar el material militar que el govern ucraïnès ha anat demanant. En la visita d’aquest dijous de Zelenski a Brussel·les, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va instar els socis europeus a "proporcionar a Ucraïna armament de llarg abast i els avions de combat" que demana Kíiv.

Entre els estats membres hi ha diferències substancials entre la predisposició dels diferents socis europeus a l’hora d’oferir ajuts militars, sigui per la seva tradició estratègica o per motius històrics o geogràfics. Mentre que en general els països bàltics i de l’Europa de l’Est, sobretot Polònia, s’han mostrat sempre més disposats a entregar armament, hi ha alguns estats, com Alemanya, que són més reticents. Tot i això, tots han acabat responent fins al punt que Berlín s'ha configurat com una de les capitals que més múscul militar ha acabat enviant cap a Kíiv. Després d'aconseguir la llum verda als tancs Leopard, de fabricació alemanya, Zelenski va assegurar a Brussel·les que, tot i que “no podia fer públic cap acord”, havia rebut “senyals positius” sobre la voluntat d’enviar els avions caces per part dels diferents estats membres, principalment en la seva trobada a París amb el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz.