Els agricultors francesos: "L'estat ens està matant"

Chennevières-les-louvres (França)Una desena de blocs de palla s’alcen al mig de l’autopista A1, a tocar de l’aeroport Charles de Gaulle i a 25 quilòmetres de París. Al darrere dels blocs de palla, cinquanta tractors aturats, amb el motor apagat, perfectament alineats. A l’asfalt els pagesos s’agrupen per xerrar i passar l’estona. Els esperen moltes hores de protesta. Potser dies. “Estarem aquí fins dijous”, assegura l’Alice, una grangera de la Vall d’Oise que participa en el bloqueig de l’A1. "Manu, tchao!", es pot llegir a la pancarta que porta un tractor amb un ninot amb la cara del president de la República, Emmanuel Macron.

Després de les mesures que va anunciar el govern francès divendres passat per intentar aturar les mobilitzacions, que duren des de fa onze dies, bona part dels agricultors han decidit continuar les protestes. Aquest dilluns han bloquejat 20 autopistes i carreteres a tot el país, vuit de les quals a pocs quilòmetres de París. La idea és provocar un caos de trànsit a la capital francesa. El govern ha desplegat 15.000 agents per evitar que els manifestants arribin a París o que bloquegin tots els accessos als aeroports i al mercat de Rungis, que abasteix tota la regió parisenca, però ha donat l’ordre de tolerar les protestes i els talls de carreteres.

“Si no ens fan cas i aproven més mesures, ho continuarem bloquejant tot, fins i tot el Saló de l’Agricultura o els Jocs Olímpics”, afirma contundent l’Alexandre, un jove de 16 anys que ajuda els seus pares en l’explotació familiar, de vaques i conreu de cereals. L’Alexandre participa en el bloqueig de l’A1 amb els seus amics, tots ells de famílies agricultores de la Vall d’Oise i del sindicat Joves Agricultors de França. Els nois aspiren a dedicar-se a l’agricultura i a la ramaderia però temen que la crisi que viu el sector els hi impedeixi. “Ens agradaria, però no està prou remunerat”, es queixa l’Alexandre. "És un sector que només té futur si les coses canvien. Si l’estat ens mata com ho està fent, s’acabaran l’agricultura i la ramaderia”, lamenta.

Normes massa estrictes

El sector ha sortit al carrer per protestar principalment per la falta d’ajudes per adaptar-se a la transició ecològica, però també es queixen de l’excessiva burocràcia, de la condicionalitat de les ajudes de la PAC (la política agrària comuna europea) i que França sobreregula i aplica normes més estrictes que els governs veïns, com Espanya i Itàlia. “N’estem farts. No podem més amb les normes que tenim, que són més estrictes que mai. I amb el control excessiu control. Ens controlen fins i tot amb les imatges per satèl·lit”, afirma l’Alice.

Un altre granger que es manifesta, el Didier, assegura que països europeus com Espanya i també de fora d’Europa fan “competència deslleial” als agricultors i ramaders francesos. “Necessitem harmonització de normes, que estiguem tots en igualtat de condicions per produir”, reclama. Segons explica aquest ramader, d’uns cinquanta anys, “França imposa normes suplementàries perquè sempre vol ser millor que els altres, però en detriment de la competitivitat de l’agricultura”.

Reunió d'urgència

El govern francès, que aquest dilluns s'ha reunit d'urgència per la crisi dels agricultors, ha anunciat que demà posarà a sobre de la taula més mesures per al sector amb l’ànim de frenar les protestes. Divendres ja va acceptar fer marxa enrere en l’augment de la taxa del dièsel i reduir la burocràcia, unes mesures que la majoria de sindicats agrícoles consideren insuficients. El president francès també demanarà a Brussel·les a la cimera europea d’aquest dijous que es flexibilitzin els criteris de la PAC, una de les peticions dels agricultors.

Es fa fosc a l’autopista A1 i els agricultors es disposen a passar la nit als tractors. Abans, però, els companys encarregats de l'avituallament reparteixen pa, salsitxes, fruita i cervesa. "D'aquí no ens movem", adverteix un dels pagesos.