Per què s'han disparat les dimissions d'alcaldes a França?

ParísDes de les últimes eleccions municipals a França, el 2020, gairebé 1.300 alcaldes han deixat voluntàriament el càrrec. La mitjana és de 40 dimissions cada mes. La xifra de regidors que han renunciat és encara més gran: gairebé 3.000. "Aquestes dades són motiu d'alerta, perquè les dimissions estan arribant a un nivell sense precedents", advertia fa pocs dies el president de l'Associació d'Alcaldes de França (AMF) i alcalde de Canes, David Lisnard, en una entrevista al diari Le Figaro. Poc abans, el ministre de la Cohesió dels Territoris, Christophe Béchu, havia tret importància a les xifres assegurant que les renúncies d'alcaldes són habituals. "Relativitzar el problema no aporta solucions", va contestar en un comunicat l'AMF.

"Les dimissions actuals són més nombroses ara que en el passat i revelen les condicions cada vegada més difícils per exercir el mandat municipal", afirmen els alcaldes. L'onada de renúncies té diferents explicacions: l'AMF apunta que els municipis han vist disminuir els seus mitjans econòmics i els alcaldes també han vist retallat el seu sou. Però el seu president apunta també a causes més preocupants, com l'augment de les agressions físiques i verbals que pateixen i l'assetjament a les xarxes socials.

De fet, el 2022 les agressions a polítics al país es van disparar un 32% en comparació a l'any anterior, segons dades del ministeri de l'Interior. L'any passat es van registrar 2.265 denúncies per violència verbal –amenaces, injúries, menyspreu– i física contra càrrecs electes. "La passió és encara molt present en molts ajuntaments, però compte amb aquestes xifres", advertia Lisnard en la mateixa entrevista.

Amenaces de l'extrema dreta

Un dels últims alcaldes a dimitir ha estat el de Saint-Brevin-les-Pins, un municipi de 13.500 habitants situat a prop de Nantes, al País del Loira. La seva renúncia il·lustra el creixent problema de les agressions: Yannick Morez va renunciar després que uns desconeguts llancessin un còctel Molotov en plena matinada contra els seus dos cotxes, aparcats davant de casa seva. L'incendi va afectar l'habitatge. L'alcalde, d'un partit local de dretes, havia estat víctima d'insults i amenaces de mort per part de grups d'extrema dreta i neofeixistes, que havien organitzat manifestacions contra Morez per haver permès el canvi d'emplaçament al municipi d'un centre d'acollida de demandants d'asil.

La ultradreta està molt mobilitzada arreu de França contra els els centres d'asil –està fent una autèntica campanya populista en contra– i són habituals les pressions i amenaces als alcaldes que accepten que se n'instal·lin al seu municipi.

Un mes després dels fets, l'alcalde de Saint-Brevin-les-Pins anunciava la seva dimissió "després d'una llarga reflexió feta conjuntament amb la família" i acusava el govern de no haver-li donat suport. Segons explicava Yannick Morez, metge de professió, havia demanat a l'estat que intervingués en sis ocasions, però no havia obtingut resposta. En els correus enviats, Morez denunciava amenaces i intimidacions constants i reclamava protecció policial. El cas, molt mediatitzat, ha acabat amb Macron expressant públicament el seu "suport" a l'alcalde.

Augment de les sancions

Davant d'aquests fets i de les xifres que apunten a un augment de les agressions contra càrrecs electes, el govern d'Emmanuel Macron ha anunciat la creació d'una cèl·lula d'anàlisi i lluita contra aquest tipus d'atacs. També vol augmentar les sancions contra els agressors: la idea és que siguin similars a les que la llei francesa preveu per a agressions contra policies o bombers, que són més elevades que en el cas d'agressions comunes, de fins a set anys de presó i 100.000 euros de multa.

"És evident que hem d'aturar aquesta espiral infernal de violència contra els càrrecs electes a la nostra República. És absolutament inacceptable", va assegurar Dominique Faure, ministra d'Administració Territorial, després de reunir-se a finals de maig amb la primera ministra, Élisabeth Borne, i el ja exalcalde de Saint-Brevin-les-Pins.