Adoptar 'orfes' ucraïnesos: una altra arma russa

BarcelonaAsseguts en una taula parada amb tota mena de dolços, Makar, de 10 anys, i Zakhar, de 9, acabats d’arribar de Donetsk a Moscou, compartien un generós berenar fa unes setmanes davant les càmeres de la cadena de televisió Russia Today. El reportatge exhibia les criatures, juntament amb la seva germana Iana, de 17 anys, nets i polits i les seves flamants habitacions a casa de la família d’acollida, a Moscou. Així d’idíl·lica presenten els mitjans de comunicació russos una pràctica que segons el dret internacional és un crim de guerra: la deportació forçosa de menors sense permís dels pares o els tutors. Ucraïna reclama que totes les criatures ucraïneses siguin retornades als seus pares o tutors legals. Al mateix reportatge, la germana gran admet que va acceptar la família d’acollida per poder continuar estant amb els seus germans.“Em van trucar i em van preguntar si volia una família [d’acollida]. Em van deixar clar que si ho rebutjava ningú es faria càrrec dels nois”. La mare d’acollida relata com va ser la trobada: “Van baixar del tren i van venir corrents, cridant «mama»”. 

El govern ucraïnès assegura que des de l’inici de la invasió, fa mig any, Rússia ha deportat 234.000 criatures ucraïneses de les zones que l’exèrcit rus ha pogut ocupar. La gran majoria d’aquests menors han estat traslladats a Rússia amb els seus pares, però també n’hi ha que van perdre els seus pares en la guerra o que se’n van separar als anomenats camps de filtració, on els militars russos seleccionen els deportats. També hi ha almenys 2.389 nens i nenes que vivien en institucions públiques, perquè eren orfes o perquè patien malalties greus que obligaven a tenir-los internats. 

Aquests són els més vulnerables. Hi ha molts casos d’institucions en les regions ara sota ocupació russa, que s’han quedat sense cap finançament i on les criatures acollides simplement han desaparegut. Stephan –ara refugiat a Geòrgia, demana no revelar el seu cognom– es va dedicar els primers mesos de la invasió a lliurar ajuda humanitària a la seva regió natal, Kherson. Al maig, el seu grup va trobar un centre d’acollida on vivien cinquanta nois totalment buit, i el director no els va donar cap explicació sobre què havia passat amb les criatures. “No sabem si van ser deportades a Rússia o traslladades a un altre lloc, no en tenim cap pista”, explica. 

Una àvia busca la neta

En un dels reportatges propagandístics emès el juliol a la televisió russa, Tatiana Tolstokorova, una administrativa de Mariúpol, va creure reconèixer la seva neta Nastia, de dos anys, a qui busca des del mes de març. El pis on vivia amb els seus pares, Pavel i Olga, va ser bombardejat, però no hi van trobar restes humanes i els familiars creuen que es van salvar. 

La imatge d’una nena rossa amb dues cues i un vestit lila amb prou feines apareixia uns segons, però l’àvia va creure que l’expressió de la petita era inconfusible. Va remoure cel i terra fins que va aconseguir que les autoritats de protecció de la infància russes acceptessin una trobada a Moscou. Hi va anar una veïna de la nena –coneguda de la família– que va veure el vídeo i fotos de la criatura, però va comprovar que no era la Nastia. Després van veure imatges d’una nena que s’assemblava a la Nastia en un comboi d’evacuació. 

“Ens pensàvem que l’havíem trobada i va resultar que no. Ara tenim una altra pista, però no pararem de buscar-la”, explica en una conversa per Telegram detallant només que continua en territori ocupat. L’àvia diu que ha enviat el seu ADN a les autoritats de Donestk i continua buscant la nena en les webs de les xarxes d’ucraïnesos que s’han organitzat per trobar els seus familiars desapareguts. 

Katerina Raixeva, investigadora del Centre Regional pels Drets Humans d’Ucraïna, afirma a l’ARA que està preparant el cas per denunciar Maria Lvova-Belova, la comissionada russa pels drets de la infància, davant el Tribunal Penal Internacional. La mateixa Lvova-Belova ha assumit la custòdia d’un noi de Mariúpol de 15 anys que segons ella va ser abandonat pel seu padrastre enmig dels combats i al qual ella va conèixer quan va visitar la ciutat ocupada, després d’un setge ferotge. 

La versió del Kremlin és que els seus soldats van recollir desenes de criatures de Mariúpol dels soterranis de les cases i els van salvar portant-los a hospitals. De botxins a salvadors. 

Denúncia per genocidi

Segons l’advocada, la deportació forçada de criatures que Rússia va començar a Ucraïna el 2014 a Crimea i el Donbass és constitutiva d’un delicte de genocidi. “Lvova-Belova ha adoptat aquest nen perquè sembli que és una cosa legal, però tothom sap que vulnera el dret internacional”, assevera. Aquesta pràctica, segons la investigadora, s’inscriu en la política de russificació de la població ucraïnesa. 

Encara que una cinquantena d’aquestes criatures han estat retornades a Ucraïna quan els familiars les han reclamat, a d’altres se’ls ha impedit contactar amb els seus parents. “Els nens retornats no eren a Rússia sinó en territori ucraïnès ocupat. Un cop han creuat la frontera és molt difícil recuperar-los, i més si ja tenen una família d’acollida”, aclareix l’advocada. 

D’acord amb les autoritats locals de les autoproclamades repúbliques independents del Donbass, Moscou ha pres mesures per accelerar els procediments d’adopció de criatures ucraïneses. A més d’oferir una via ràpida d’accés a la ciutadania russa per a tots els ucraïnesos que fugin del país, el Kremlin ha dictat mesures per considerar els menors ucraïnesos com a ciutadans russos i així sotmetre’ls a les seves lleis sobre l’adopció, cosa que també vulnera el dret internacional.