Adeu a Mark Rutte, el mandatari de rècord als Països Baixos
El dirigent liberal abandona la política després de la caiguda del govern per discrepàncies amb la política d'asil
Brussel·lesLes discrepàncies sobre la política d'asil han acabat amb la carrera política de Mark Rutte després de 13 anys com a primer ministre dels Països Baixos, el més longeu de la història d'aquest país. Divendres passat, quan va anunciar la fi del seu govern, el dirigent liberal va assegurar que encara tenia "forces i idees" per tornar-se a presentar a les pròximes eleccions, però aquest dilluns ha rectificat i ha anunciat que deixava la política. "Ja no estic disponible", ha afirmat Rutte en declaracions als mitjans a la sortida del seu discurs a la cambra parlamentària neerlandesa.
El mandatari liberal també ha assegurat que la formació que ha liderat durant 17 anys, el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD, per les seves sigles en neerlandès), no li ha demanat que plegués i que ha sigut una decisió seva que el fa tenir "sentiments contraris i moltes emocions". "És un bon moment per passar el testimoni", ha dit Rutte, que continuarà com a primer ministre en funcions fins al novembre que ve, quan es preveu que se celebrin els pròxims comicis.
L'anunci de Rutte ha arribat després que les diferències entre els socis de l'executiu en la restricció de la immigració acabés amb el govern. Feia set mesos que discutien la manera com gestionar l'afluència de refugiats, però la tensió va arribar al seu punt àlgid dimecres passat, quan dos dels quatre partits de l'executiu van rebutjar la proposta de Rutte d'endurir les condicions de reunificació familiar dels refugiats de guerra.
El seu partit proposava crear dues categories de refugiat: una per als que estan amenaçats de persecució i una per als que fugen de zones en conflicte. Com que la situació dels segons es considera "temporal", Rutte volia restringir l'entrada dels seus familiars a 200 al mes i fer-los esperar, com a mínim, dos anys abans de permetre'ls reunir-se amb les famílies, una mesura que la Unió Cristiana i els liberals d'esquerres (Demòcrates 66) van rebutjar. De fet, els Països Baixos ja tenen una de les polítiques d'immigració més dures d'Europa, però sota la pressió dels partits de la dreta feia mesos que Rutte intentava buscar maneres de reduir encara més l'entrada de sol·licitants d'asil.
El desembre del 2021 Rutte va aconseguir prou suport per tornar a liderar el país, per quarta vegada, tot i que li va costar nou mesos aconseguir un acord de govern amb quatre socis més: els liberals de dretes (VVD), els liberals d'esquerres (D66), els democristians (CDA) i la Unió Cristiana (Christen Unie). Rutte s'havia guanyat el sobrenom de Senyor Tefló per la seva resistència política.
El primer ministre neerlandès va guanyar protagonisme a Brussel·les durant la gestió de les conseqüències econòmiques del covid, quan es va convertir en un dels líders dels anomenats quatre frugals –Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia– per la seva oposició a ampliacions del pressupost comunitari i als subsidis als estats del sud.
Rutte descarta lluitar per un càrrec a la UE i l'OTAN
Després de tants anys al capdavant dels Països Baixos, fa temps que corre el rumor que l'encara primer ministre neerlandès podria ser una bona figura per ocupar alts càrrecs a la Unió Europea, que celebra eleccions el juny del 2024, i a l'OTAN, que en plena guerra d'Ucraïna no troba cap substitut "a l'altura" de l'actual secretari general, Jens Stoltenberg, segons admeten fonts de l'aliança militar.
Tot i això, el dirigent neerlandès ha assegurat aquest dilluns que no està interessat a ocupar cap càrrec en institucions internacionals i ha dit que se centrarà en la feina de liderar el govern en funcions des de "la moderació" que és "apropiada" a l'hora de tirar endavant noves polítiques i legislacions. "Però sempre hi ha temes urgents que requereixen decisions ara mateix", ha contraposat Rutte, en referència al suport a Ucraïna.