Els activistes s'atrinxeren a Lützerath, el poble que Alemanya vol enderrocar per extreure carbó

Dortmund (Alemanya)A Lützerath, un poble molt petit al sud de Mönchengladbach, a l’oest d’Alemanya, hi ha més cabanyes i cases penjades en arbres que habitatges comuns. S’hi viu una batalla. L’última i definitiva batalla al país pel lignit –una varietat de carbó–. Aquest dimecres centenars de policies han iniciat el desallotjament de la població, ocupada des de fa un parell d’anys per activistes que lluiten contra el canvi climàtic. Els darrers habitants originals del municipi renà han marxat fa temps.

El trasllat ha sigut agònic des que el 2020 la gegant empresa energètica RWE va obtenir permís legal per explotar els fins a 280 milions de tones de carbó que hi ha sota el poble. Segons dades de la ciutat, al març encara estaven registrades a Lützerath 10 persones; al juny eren vuit.

En l’inici del desallotjament hi ha hagut moments de tensió entre policies i activistes, però la situació s’ha mantingut prou estabilitzada i pacífica en les primeres hores, segons fonts policials. Les forces de seguretat han apel·lat, però, a les famílies amb nens que encara ocupaven durant el matí de dimecres diferents estructures de Lützerath a abandonar la població davant el perill d’una escalada. Aquest desallotjament és un “desafiament amb molts riscos”, ha avançat el president de la policia d’Aquisgrà, Dirk Weinspach, que entén que hi estan aplegats ambientalistes pacífics de diferents generacions però també alguns activistes preparats per actuar amb més violència. La policia ha instat alguns ocupants que deixessin de llançar còctels Molotov.

L’estratègia bàsica dels activistes és allargar al màxim l’ocupació del poble i dificultar l’operació policial amb barricades, forats a terra, portes barrades i l’ús de cadenes i coles d’adhesió forta. Políticament i jurídicament no té retop: el tribunal administratiu superior de Münster ha desestimat aquesta setmana un recurs dels activistes i ha confirmat que el desallotjament és legalment possible.

Amb l'aval del Partit Verd

Políticament, la decepció per als ocupants que planten resistència a Lützerath és notòria perquè justament els verds Robert Habeck i Mona Neubaur, ministres d’Economia i Protecció del Clima al govern federal de Berlín i al regional del Rin del Nord - Westfàlia, respectivament, són els que han hagut de donar el vistiplau als plans de demolició del petit municipi a canvi d’avançar l’adeu al carbó el 2030 en comptes del 2038.

Hi ha una petita esperança, però, dels activistes a l’hora de defensar el seu santuari de Lützerath: i és aconseguir allargar prou el desallotjament per comprometre els plans de RWE. Si el gegant energètic vol excavar tot el carbó que hi ha sota la població per ampliar el projecte d’explotació a cel obert que té a la mina pròxima de Garzweiler, tots els arbres de l’emplaçament han de ser talats abans que acabi el febrer. A partir del març, la llei federal de conservació de la naturalesa prohibeix la tala fins a finals de setembre.

Altrament, amb la seva resistència, els activistes esperen tenir un ressò en l’opinió pública i un efecte com el que van tenir el 2018 els esdeveniments al voltant del bosc de Hambach, també al Rin del Nord - Westfàlia, quan centenars d’ecologistes van aconseguir aturar la tala d’arbres a càrrec de RWE, que pretenia ampliar-hi una altra mina de carbó.

Segons els pèrits del govern del Rin del Nord - Westfàlia, RWE necessita extreure entre 187 i 238 milions de tones de carbó de Garzweiler II. I per això cal enderrocar tot el poble de Lützerath, les cases i els terrenys del qual ja són propietat del gegant energètic. RWE argumenta que amb la crisi del gas derivada de la guerra de Rússia a Ucraïna s’ha de fer aquesta explotació per cobrir les necessitats energètiques del país més industrialitzat de la Unió Europea.

Font de CO₂ d'Europa

Contra la narrativa de RWE i del govern, els activistes s’emparen en un estudi de l’Institut Alemany d’Investigació Econòmica de Berlín, segons el qual amb el carbó que ja hi ha a la mina a cel obert de Garzweiler n'hi hauria prou per garantir la seguretat del subministrament de les centrals elèctriques. “Això que hi ha aquí és la font més gran de CO₂ d’Europa. Són emissions que afecten tot el món. Així que també som aquí perquè els que depenen de nosaltres parlin quan el govern alemany no s’atreveix a fer-ho”, ha dit aquests dies des de Lützerath la popular activista climàtica alemanya Luisa Neubauer. “Algú ha de posar-hi un punt final si volem tenir menys crisi. I com que el govern suposadament no té el valor de fer-ho, ho fem nosaltres”, ha reblat.

L’advertiment dels activistes és que si s’enderroca Lützerath per extreure-hi l’enverinat tresor que hi ha a sota, Alemanya no complirà els objectius climàtics signats en l’Acord de París.