Acord sobre els pròxims dirigents de la UE: Von der Leyen, Costa i Kallas

Brussel·lesEls sis caps d'estat i de govern de la Unió Europea que negocien els pròxims alts càrrecs del bloc comunitari han arribat a un principi d'acord aquest dimarts, i es preveu que Ursula von der Leyen revalidi mandat al capdavant de la Comissió Europea, que l'exprimer ministre portuguès António Costa presideixi el Consell Europeu i que la primera ministra estoniana, la liberal Kaja Kallas, sigui la cap de la diplomàcia europea, segons confirmen a l'ARA diferents fonts europarlamentàries i diplomàtiques. De fet, aquesta és la combinació de noms que fa temps que hi ha sobre la taula i que a priori compta amb el suport majoritari dels estats membres.

Ara bé, aquest consens no és definitiu del tot. Els líders negociadors presentaran la seva proposta en la cimera de caps d'estat i de govern que se celebra aquests dijous i divendres a Brussel·les, i els estats membres l'hauran de ratificar. Pel que fa a la presidenta de la Comissió Europea, també haurà de rebre la llum verda del Parlament Europeu en el ple del pròxim mes de juliol.

Els sis dirigents que han tancat l'acord provisional són el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, que són de la família conservadora; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz, del grup socialdemòcrata; i el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, dels liberals.

D'aquesta manera, la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha quedat fora de les negociacions, cosa que l'ha fet enfadar, i molt, i podria complicar l'aprovació dels pròxims alts càrrecs de la UE. La ultradretana italiana no forma part de les tres grans famílies europees i, per això, no l'han involucrat en la discussió. També n'ha quedat al marge, per exemple, el primer ministre hongarès, l'ultradretà Viktor Orbán.

Cal recordar, però, que la ratificació dels alts càrrecs que presentaran els sis líders negociadors no ha de comptar amb el sí unànime dels Vint-i-set, sinó que es pot tramitar per majoria qualificada. Així doncs, es podria tirar endavant sense el vistiplau de Meloni ni Orbán.

Tot i això, els líders negociadors no descarten incloure finalment a l'acord el govern italià, que ja ha fet saber que vol seure a la taula de negociació i incrementar el seu poder a Brussel·les. El seu ministre d'Exteriors, Antonio Tajani, ja hi ha posat preu, i la setmana passada va dir en declaracions als mitjans que Itàlia aspira a "obtenir una vicepresidència de la Comissió Europea" i que vol "un bon pla europeu a favor de la indústria i de l'agricultura".

En canvi, l'ultradretà hongarès ja ha criticat durament l'acord dels tres grans partits europeus i no té cap mena d'intenció d'involucrar-s'hi. "El consens al qual el PPE ha arribat amb les esquerres i liberals va en contra de tot allò en què es basava la UE. En lloc d'inclusió, sembra la divisió. Els alts càrrecs de la UE han de representar tots els estats membres, no només les esquerres i liberals", ha piulat Orbán.

De fet, en la cimera de caps d'estat i de govern que es va celebrar la setmana passada a Brussel·les ja es podria haver tancat un acord sobre aquests noms si no fos perquè a última hora el Partit Popular Europeu (PPE) va demanar més quota de poder i partir-se amb els socialdemòcrates la presidència del Consell Europeu. És a dir, que Costa en fos el president durant dos anys i mig, i la segona part de la legislatura se la quedés un nom de la família conservadora. Finalment, però, segons fonts diplomàtiques, els conservadors han cedit i el mandat no es dividirà.

Una alineació feta d'equilibris

Fonts diplomàtiques destaquen que la combinació compleix amb els "tres grans equilibris" que tot repartiment d'alt càrrecs ha de complir, que són "el polític, el geogràfic i el de gènere". Per un costat, el PPE, que ha guanyat les eleccions de manera folgada, obtindrà el lideratge de la Comissió Europea i previsiblement també la presidència del Parlament Europeu, amb la maltesa Roberta Metsola, si bé aquest últim càrrec l'ha de votar la mateixa Eurocambra. I, per l'altre, els socialdemòcrates i liberals, que han tret pitjors resultats, es conformaran amb una quota menor del pastís, el Consell i el lideratge de la diplomàcia europea, respectivament.

Pel que fa als contrapesos geogràfics, Alemanya, que és el país més influent de la UE, es torna a quedar amb la presidència de la Comissió Europea i els estats del sud amb el Consell i probablement el Parlament Europeu. Els països de l'est, que sobretot arran de la guerra d'Ucraïna han guanyat més veu i vot a la UE, tindran el lideratge del càrrec que a hores d'ara ocupa Josep Borrell, que és l'alt representant del bloc. Respecte al gènere, per primera vegada tres dels quatre alts grans càrrecs seran dones.

La llum verda de l'Eurocambra perquè Von der Leyen repeteixi al tron de Brussel·les es podria complicar més que no pas la del Consell Europeu, que ja està prou ben encaminada. L'aritmètica parlamentària torna a sumar una majoria clara per a la gran coalició tricolor entre conservadors, socialdemòcrates i liberals. Per tant, en principi, la conservadora alemanya no hauria de tenir problemes per revalidar mandat.

Tanmateix, la disciplina de vot dels eurodiputats al Parlament Europeu és molt menys estricta que, per exemple, al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats. Els conservadors francesos o els socialistes italians, entre d'altres, ja s'han mostrat públicament en contra de votar a favor de Von der Leyen per la seva bona relació amb Macron i Meloni, respectivament.

De fet, ara fa cinc anys, tot i que la majoria de conservadors, socialdemòcrates i liberals encara era més àmplia que l'actual, Von der Leyen només va obtenir la llum verda de la cambra comunitària per nou vots de diferència. Per això, amb l'objectiu de garantir que li surtin els números, per primera vegada ha obert la porta a trencar el cordó sanitari amb l'extrema dreta i a pactar amb Meloni, que ara no està clar que estigui predisposada a donar suport a la conservadora alemanya.