Els Vint-i-set arriben a un principi d'acord sobre el repartiment de migrants

Brussel·lesAlemanya ha canviat de posició i finalment ha fet decantar la balança: els Vint-i-set han arribat a un principi d'acord polític per majoria qualificada sobre el reglament sobre situacions de crisi migratòria, l'últim apartat que quedava per tancar del pacte migratori de la Unió Europea. Segons el Consell de la UE i la Comissió Europea, només falta tancar alguns dels serrells tècnics del text que Itàlia vol estudiar més a fons. En aquest sentit, el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha reiterat que ja hi ha acord polític i que, en tot cas, només queda formalitzar-lo. I, al seu torn, el ministre d’Exteriors italià, Antonio Tajani, ha dit en roda de premsa des de Berlín que Itàlia senzillament vol fer una “valoració més profunda des del punt de vista jurídic”.

La norma sobre situacions de crisis migratòries que s'ha discutit al Consell de la UE d'aquest dijous a Brussel·les s'activarà per assistir els estats membres que teòricament es veuen sobrepassats per l'arribada massiva d'immigrants. Ara bé, ni en aquestes situacions extremes s'establiran quotes obligatòries de solidaritat i de repartiment de nouvinguts entre els diferents estats membres, tal com demanaven els països de primera línia i més tensats en matèria migratòria, com Espanya, Itàlia o Grècia.

En canvi, cada estat membre podrà triar si acull refugiats i immigrants, i en cas que ho rebutgin podran fer contribucions econòmiques als països que reben més nouvinguts o podran prendre mesures de manera voluntària per mirar d'ajudar-los. És a dir, en cap cas es veuran obligats a rebre un mínim o un percentatge concret de refugiats i immigrants del total que arriba a la UE, tal com sí que preveu la normativa migratòria actual. Cal recordar, però, que diferents països del club europeu, sobretot Polònia i Hongria, s'hi negaven malgrat que fins i tot hi havia sentències que els manaven complir amb la llei comunitària.

De fet, els Vint-i-set han acordat retirar l'obligatorietat del nou text legislatiu per acontentar aquests dos països. Tot i això, Budapest i Varsòvia han votat en contra de la normativa i continuen acusant la resta de socis europeus de ser massa tous contra la immigració i de provocar un efecte crida. "Actuarà com un imant i atraurà més migrants a la UE", ha insistit el ministre hongarès, Bence Rétvári.

Scholz desencalla el pacte migratori

La ministra alemanya d'Exteriors, la verda Annalena Baerbock, bloquejava l'últim paquet de la iniciativa perquè volia més garanties i seguretat jurídica per als immigrants i refugiats, però Scholz ha donat un cop sobre la taula i ha fet canviar la posició del govern alemany. Concretament, Baerbock s'oposava al punt que permet als estats membres flexibilitzar o suspendre temporalment les obligacions que imposa la UE sobre asil i almenys demanava que no es fessin excepcions amb les famílies que tenen nens menors d'edat, però no ho ha aconseguit.

En canvi, tal com ha anunciat la titular alemanya Nancy Faeser, l'executiu germànic sí que ha assolit el seu objectiu d'introduir les "mesures addicionals" que havia imposat. Així doncs, els socis europeus enduriran les condicions perquè es declari una crisi migratòria i seran els Vint-i-set qui decideixin per majoria qualificada si un estat membre pateix una crisi migratòria o no, i no ho podrà determinar unilateralment el mateix país presumptament afectat.

D'aquesta manera, el govern germànic vol complicar l'activació de les mesures de crisi migratòria, que impliquen la flexibilització o la suspensió de les normes comunitàries en matèria d'asil, i mirar d'evitar els anomenats atacs híbrids d'alguns països europeus. És a dir, el xantatge i la instrumentalització política que exerceixen alguns estats membres, com Hongria o Polònia, quan de cop i volta opten per afavorir el pas multitudinari d'immigrants a altres països de la UE.

Una acord en plena crisi migratòria

Fa temps que el pacte migratori està sobre la taula i els Vint-i-set no aconsegueixen arribar a un acord. De fet, aquest dijous tampoc estava previst que hi hagués consens, i per això la votació sobre aquest apartat no estava ni a l'ordre del dia i no s'ha pogut tancar formalment en el Consell de la UE. Ara bé, l'enèsima crisi migratòria que està patint Lampedusa, la petita illa siciliana que es troba més a prop de Tunísia que d'Itàlia, ha accelerat les negociacions i ha posat pressa als socis europeus.

També hi ha ajudat la crisi diplomàtica entre Berlín i Varsòvia per, precisament, l'arribada massiva d'immigrants a Alemanya a través de Polònia. El mateix canceller alemany, Olaf Scholz, ha acusat el govern polonès d'estar implicat en l'escàndol de corrupció en què suposadament diplomàtics polonesos han entregat il·legalment fins a 350.000 visats vàlids per arreu de la UE. De fet, aquest dimecres l'executiu germànic, que ha apujat el to antiimmigració durant els últims dies, ha anunciat que augmentaria els controls aleatoris a la frontera amb Polònia i la República Txeca a cotxes sospitosos de traficar i transportar de manera il·legal immigrants cap al seu país. Al seu torn, Polònia també ha anunciat que reforçarà els controls migratoris a les zones contigües amb Eslovàquia i la República Txeca, i estudia fer el mateix amb Alemanya.

Els acords polèmics amb països tercers

Una altra de les qüestions que ha centrat el Consell de la UE d'aquest dijous són els acords de la Comissió Europea amb països tercers perquè, a canvi de diners, frenin les rutes migratòries cap a Europa. Concretament, alguns estats membres han mostrat la seva "incomoditat" amb l'acord a què l'executiu comunitari liderat per Ursula von der Leyen va arribar unilateralment amb Tunísia, que rebrà un finançament de 1.000 milions d'euros de la UE. Tot i això, els països fronterers de la UE, com Espanya, ja s'han mostrat a favor de tancar-ne més i Grande-Marlaska ha reivindicat els que Madrid té bilateralment amb, per exemple, el Marroc.

Més enllà de l'apartat consensuat aquest dijous, el juny passat els estats membres ja van arribar a un acord històric sobre el repartiment permanent –no només en situacions de crisi– dels immigrants il·legals. Van consensuar que redistribuiran entre els diferents països del bloc comunitari fins a uns 30.000 nouvinguts cada any per alleujar la pressió dels estats mediterranis que reben més immigració. Ara bé, el sistema de redistribució tampoc no serà obligatori sinó completament voluntari, i els estats membres que es mantinguin en la insolidaritat i no vulguin admetre els immigrants que proporcionalment els pertocarien hauran de pagar fins a 20.000 euros per cada persona que rebutgin com a penalització.