Acord històric dels Vint-i-set sobre el repartiment (voluntari) d'immigrants

Brussel·lesDesprés d'anys de negociacions fracassades, els Vint-i-set han arribat finalment aquest dijous a un acord històric sobre el repartiment dels immigrants que arriben al Vell Continent i que la Unió Europea considera "il·legals". Els ministres d'Interior dels estats membres han consensuat en un consell a Luxemburg que redistribuiran entre els diferents països del bloc comunitari fins a uns 30.000 nouvinguts cada any. D'aquesta manera, pretenen alleugerir la pressió dels estats mediterranis que reben més immigració, com Espanya, Itàlia o Grècia.

Ara bé, encara que al principi aquest punt era una línia vermella per a capitals com Madrid, el sistema de redistribució no serà obligatori, sinó completament voluntari. Això sí, els estats membres que es mantinguin en la insolidaritat i no vulguin admetre els immigrants que proporcionalment els pertocaria, hauran de pagar fins a 20.000 euros per cada persona que rebutgin com a penalització o aportar algun altre tipus d'ajuda que està per determinar.

Dos dels estats que han tornat a rebutjar de manera rotunda el repartiment d'immigrants són, com sempre, Hongria i Polònia. Malgrat les hores i hores de discussions, els dos països no s'han mogut de la seva posició i han criticat que una reforma del pacte migratori en aquest sentit podria provocar una crisi similar a la dels refugiats del 2015 i un efecte crida. "S'han de detenir els migrants a la frontera, no deixar-los entrar a la UE i eliminar les causes de migració als països d'origen", ha dit el titular d'Interior hongarès, Bence Retvari.

Al seu torn, el ministre d'Interior polonès, Bartosz Grodecki, ha recordat en reiterades ocasions que Polònia, governada pel partit ultradretà Llei i Justícia, ja ha acollit més d'un milió de refugiats ucraïnesos des que va començar la guerra d'Ucraïna. En aquest sentit, troba impossible que els polonesos "acceptin socialment" que, a més, ara se'ls vulgui "multar" amb 20.000 euros per cada nouvingut que el país es negui a rebre.

Un dels països que sí que ha canviat el seu sentit del vot ha sigut Itàlia, que ha sigut determinant per desencallar l'acord. El govern italià, també d'extrema dreta, finalment ha retirat les seves reserves sobre les condicions per deportar migrants sense dret a l'asil que arriben a la Unió Europea i ha permès s'hagi pogut arribar a un compromís per majoria qualificada. Per tant, no s'ha pogut tancar l'acord per unanimitat, com volien les institucions europees i els Vint-i-set; a part d'Hongria i Polònia, s'hi han abstingut Bulgària, Malta, Eslovàquia i Lituània.

Marlaska promet que no es crearan nous camps de refugiats

Espanya, un dels altres estats que, com Itàlia, rep més migrants a través del mar Mediterrani, ha celebrat l'acord. "Hem fet un gran pas per dotar Europa d'un sistema d'asil i de migració més eficient, solidari i just", ha destacat el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. El membre de l'executiu espanyol també ha descartat, tal com temen algunes ONG, que el fet que els països fronterers hagin d'introduir un nou procediment de control per identificar i registrar les persones que vulguin entrar al Vell Continent pugui derivar a la pràctica en la creació de nous camps de refugiats als límits de la Unió Europea. "No hi haurà, de cap manera, mesures extraordinàries de privació de llibertat i que afectin els drets fonamentals", ha remarcat Marlaska, que ja estava al capdavant d'Interior quan es va produir la massacre de Melilla.

Per tal d'ajudar als estats que reben més pressió migratòria, la titular d'Interior de la Comissió Europea, Ylva Johansson, ha anunciat que Brussel·les invertirà 1.000 milions d'euros dels fons europeus en millorar la capacitat d'acollida del bloc comunitari.

Tot i que l'acord que s'ha firmat aquest dijous és històric, es tracta d'un compromís polític de mínims i encara no és definitiu. El text legislatiu que surti de la trobada dels Vint-i-set s'haurà de negociar amb els representants de l'Eurocambra, que el poden esmenar i han de donar llum verda. Aquestes negociacions entre el Consell i el Parlament Europeu les pilotarà el govern espanyol, que tindrà la presidència del Consell Europeu durant el segon semestre d'enguany i que s'ha marcat com una prioritat tancar la reforma del pacte migratori.