El Dia D van desembarcar a les platges de Normandia, aproximadament, uns 159.000 soldats aliats: 73.000 nord-americans, 61.000 britànics i 21.400 canadencs. També hi van participar efectius de França, Polònia, Austràlia, Bèlgica, Txecoslovàquia, Grècia, els Països Baixos, Nova Zelanda i Noruega. 130.000 soldats van desembarcar i 29.000 van ser aerotransports. En les setmanes i mesos següents, mentre les tropes avançaven cap a l'interior de França, es van mobilitzar 850.000 soldats més.
Internacional / Europa06/06/2024
80 anys del Desembarcament de Normandia: així va ser el Dia D
L'operació Neptune/Overlord, del 6 de juny del 1944, va mobilitzar 159.000 soldats i va suposar l'inici de la fi de la guerra a Europa
LondresEl 6 de juny del 1944 va culminar l'operació militar amfíbia més gran de la història, que va rebre el nom de Neptune/Overlord. Neptú va ser el que va rebre el desplegament naval, per transportar i desembarcar les forces a terra, i Overlord es va referir a la campanya posterior, ja en territori francès. El Dia D va propiciar l'inici de la batalla de Normandia, que va suposar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, i que va tenir punt final d'una primera fase en l'alliberament de París, el 25 d'agost d'aquell any.
A les cinc famoses platges del desembarcament –Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword– es va concretar un esforç bèl·lic sense precedents que va ser, a la vegada, un exercici de coratge i heroisme, d'insensatesa i de menyspreu per la vida humana sacrificada amb l'objectiu de posar fi al nazisme, i de la coordinació i la preparació industrial que havien arrencat anys abans. En concret, el 1943, durant la Conferència de Teheran, entre Churchill, Stalin i Franklin D. Roosevelt, en què es va acordar l'obertura d'un altre front a l'Europa Occidental per alleugerir la pressió sobre l'Exèrcit Roig. El màxim responsable del Dia D va ser el general nord-americà Dwight D. Eisenhower.
1 de 18
Primeres hores del 6 de juny del 1944
2 de 18
Foc enemic: la costa dels milers de morts
Establir els caps de pont, és a dir, assegurar prou territori per permetre el desembarcament de més tropes i subministraments, es va allargar entre una i dues setmanes. La imatge recull un moment d'un desembarcament de tropes nord-americanes a la platja de Utah.
3 de 18
Entrenament abans de la invasió
Les xifres de baixes que els historiadors han certificat mostren la cruesa dels combats i el risc que implicava l'operació Neptune/Overlord. Es calcula que només el 6 de juny van morir 4.414 soldats aliats. Si s'hi afegeixen ferits i desapareguts, només durant el Dia D s'arriba a les 10.000 víctimes. Les baixes alemanyes són més difícils de precisar, per la manca de registres, però alguns historiadors han apuntat una xifra d'entre 4.000 i 9.000 només el primer dia de la invasió aliada.
4 de 18
Assalt nord-americà a la platja d'Omaha
Desembarcar sota foc enemic era un exercici de perícia enorme, que requeria, a més de gran sort per no caure en el primer moment, una gran preparació física. Els soldats duien un casc M1, d'acer, utilitzat pels estatunidencs; l'uniforme era l'M1943, de cotó, i les botes, de cuir amb sola de goma. Carregaven un fusell M1 Garand, arma bàsica de la infanteria, famós per la seva precisió i fiabilitat. Els oficials i paracaigudistes duien un subfusell Thompson i la carabina M1, per a tropes de suport i oficials. I també estaven equipats amb una pistola Colt M1911 i granades de mà MK2, de fragmentació, per a atacs a curta distància i neteja de trinxeres.
5 de 18
Omaha, el primer dia de l'assalt aliat
Una altra part fonamental de l'equipament era l'armilla salvavides, una motxilla de combat, que incloïa subministraments bàsics com racions K –tres àpats empaquetats individualment: esmorzar, dinar i sopar–, munició addicional, farmaciola de primers auxilis i equip personal. També carregaven amb una pala de trinxera, un cinturó i suspensors d'equip, d'on penjaven municions, cantimplores i altres elements essencials. Finalment, també tenien màscara antigàs. El pes total era d'entre 30 i 40 quilos, si es compta la ràdio dels operadors de comunicacions.
6 de 18
Operació de rescat de soldats nord-americans
El desembarcament es va retardar un dia a causa de les condicions climatològiques. S'havia programat per al 5 de juny, però les tempestes i el mal estat del mar haurien fet impossible l'operació. El 6 de juny les condicions encara eren difícils, amb cels ennuvolats i marees agitades, però la lleugera millora va permetre que els bombardejos aeris i navals s'executessin. Els alemanys, basant-se en els mateixos pronòstics meteorològics inicials desfavorables, no esperaven un desembarcament en aquestes condicions.
7 de 18
Socors als ferits
És pràcticament impossible saber quants sanitaris van participar d'una manera o una altra en el Dia D i els següents al desembarcament. Però, si es pensa en l'estructura de l'exèrcit nord-americà de l'època, els hospitals de campanya, els navals i les estacions d'auxili s'havien establert per gestionar una gran quantitat de baixes. En una divisió d'infanteria típica d'aquell moment, hi havia 36 metges i uns 400 membres de personal mèdic. Atès que en l'operació van prendre part 12 divisions, és raonable suposar que almenys 430 metges i 4.800 sanitaris van intentar socórrer els ferits durant aquella brutal carnisseria.
8 de 18
Llanxes de desembarcament o llaunes de morts?
A la imatge es veu una de les 1.089 llanxes de desembarcament LCVP (landing craft, vehicle, personnel), utilitzades en el desembarcament. Van ser crucials per dur a terme l'operació. Hi van transportar tropes, vehicles i subministraments des dels vaixells de transport més grans fins a les platges. Les LCVP, amb capacitat per portar fins a 36 homes o un vehicle lleuger i alguns soldats, van permetre que les tropes desembarquessin ràpidament a la costa, sempre sota un intens foc enemic.
9 de 18
Els britànics a la platja de Sword
La 9a Brigada d'Infanteria britànica va ser un dels cossos que va participar en el desembarcament a la platja de Sword (espasa). La platja s'estenia més de 12 kilòmetres des de l'estuari de l'Orne, a Ouistreham, a l'est de la costa, fins a Saint-Aubin-sur-Mer. Els aliats havien dividit aquesta zona en quatre sectors –d'est a oest, Roger, Queen, Peter i Oboe–, però les roques de la costa van impedir a la 3a Divisió britànica el desembarcament en els dos últims sectors. Un dels supervivents d'aquesta platja va descriure per al ministeri de Defensa britànic què s'hi va viure. En un document oficial es llegeix: "[La platja era] un cementiri de sorra, amb morts sense enterrar i soldats mig morts, als quals faltaven braços i cames; la seva sang es coagulava a la sorra". Les altres platges no serien diferents.
10 de 18
Vaixells d'assalt a la platja d'Omaha
A més dels vaixells d'assalt i les llanxes abans esmentades, els aliats també van portar a les costes de França els tancs amfibis Sherman, vehicles cuirassats que proporcionaven foc de cobertura mentre es desplaçaven les tropes d'infanteria. En total, durant l'operació de desembarcament se'n van utilitzar 185. A més, per fer possible l'enorme desplegament emprat, hi van intervenir 1.213 vaixells de guerra, 4.126 vaixells de transport, 1.600 vaixells de suport, 11.680 avions, 4.370 bombarders, 4.190 caces i bombarders, 1.360 llanxes i transports i 1.760 avions planejadores i d'altres tipus.
11 de 18
Vigilància, contravigilància i espionatge
Un dels elements clau de l'èxit de l'operació Neptune/Overlord era la sorpresa. Abans de llançar la invasió del Dia D es van posar en marxa activitats d'intel·ligència per confondre l'enemic. Es va dissenyar, doncs, l'operació Bodyguard, un seguit d'enganys dissenyats per proporcionar a l'alt comandament de Berlín una data o un lloc diferent dels reals. Una de les més rellevants de totes les maniobres va ser l'acció Fortitude, amb què es va crear la il·lusió que els aliats atacarien pel Pas de Calais. Fonamental en aquest engany va ser la participació de l'agent doble Garbo, el català Joan Pujol i García.
12 de 18
La tensa espera dels reforços
La decisió d'envair Europa per Normandia no es va prendre a l'atzar. I fins i tot abans de l'esmentada Conferència de Teheran, entre el Regne Unit, els Estats Units i Rússia, ja es treballava per aconseguir trobar els millors llocs on, com recull la imatge, fossin possibles unes mínimes condicions de protecció mentre no arribaven reforços. Per això, el 1942, la BBC va llançar una crida per obtenir fotografies i postals de la costa d'Europa, des de Noruega fins als Pirineus. En realitat, era una manera de recollir informació sobre platges de desembarcament adequades. Es van acabar enviant milions de fotos a l'Oficina de Guerra i, amb l'ajuda de la Resistència francesa i el reconeixement aeri, els caps militars van triar específicament les cinc famoses platges.
13 de 18
Columna del Segon Exèrcit britànic
Dins de les maniobres de distracció i confusió aliades abans comentades, i la participació de Joan Pujol i García com a agent doble destacat perquè Berlín caigués al parany, també es va formar un exèrcit fantasma. Es va establir a Kent. A banda de participació de companyies reals, que després serien destinades a Normandia, com la columna de la imatge, es van construir equips simulats, inclosos tancs inflables. També es van fer servir maniquins amb paracaigudes. La confusió generada va ser un èxit i, fins i tot després del Dia D, els nazis van mantenir moltes de les seves millors tropes a la zona de Calais, esperant una segona invasió.
14 de 18
Honor i record per als caiguts
Sainte-Mère-Église –i els seus voltants, on està captada aquesta imatge– es troba en una zona estratègica al llarg de la carretera que connecta Cherbourg amb París. Un grup de soldats nord-americans s'agenollen davant les tombes dels seus companys morts a prop del poble. La nit del 5 al 6 de juny del 1944, la 82a Divisió Aerotransportada dels Estats Units va tenir dificultats després de destruir els ponts del riu Douve i establir una línia de defensa. Sainte-Mère-Église va ser un lloc clau en la línia de defensa al llarg de la carretera de la platja d'Omaha. Durant l'inici de la invasió, 30 paracaigudistes van saltar sobre Sainte-Mère-Église. Els soldats alemanys es van llançar a l'atac i la batalla va durar dos dies. El 7 de juny les tropes de reforç, que havien desembarcat a la platja de Utah, van netejar Sainte-Mère-Église de soldats enemics. Va ser el primer poble de Normandia alliberat pels aliats.
15 de 18
Camí d'un punt clau, Avranches
Soldats d'infanteria dels Estats Units passant per davant d'un camió alemany destrossat camí d'Avranches. Al vespre del 30 de juliol les tropes nord-americanes van alliberar la ciutat; l'1 d'agost, la 2a divisió blindada francesa del general Le Clerc va desembarcar a la platja de Utah per unir-se a les forces del general Patton. L'alliberament d'Avranches va ser important perquè la vila era un punt estratègic clau en la campanya de Normandia. La captura va permetre a les forces aliades establir un cap de pont a França i avançar cap a l'interior del país per trencar les defenses alemanyes i facilitar l'alliberament de tota la regió. A més, va permetre als aliats obrir un segon front en direcció al sud de França, cosa que va confondre i va dividir les forces alemanyes, que van desviar recursos i atenció d'altres fronts importants. L'alliberament d'Avranches també va aplanar el camí per a l'avanç de les forces aliades cap a París
16 de 18
Una trinxera per a dos
De les cinc platges on van desembarcar els aliats, el nombre més gran de víctimes es va registrar a la d'Omaha. Hi van morir uns 4.000 homes entre el Dia D i els següents. Una de les unitats nord-americanes va perdre el 90% dels seus homes. Per contra, a la platja de Gold, hi va haver un 80% menys de baixes. Durant el període complet de la batalla de Normandia, que es va estendre des del 6 de juny fins a finals d'agost del 1944, les baixes van ser, aproximadament, de 53.700 soldats aliats morts, 155.000 ferits i 18.000 capturats o desapareguts. D'alemanys en van morir entre 30.000 i 50.000, a més de 80.000 ferits, i uns 200.000 alemanys van ser capturats com a presoners de guerra o van desaparèixer.
17 de 18
Història d'un paracaigudista
Un policia militar nord-americà i una dona francesa bromegen als carrers de Sainte-Mère-Église després de l'alliberament. El poble, el primer a ser alliberat, com ja s'ha dit, és sinònim també de la història del paracaigudista John Steele de la 82a Divisió Aerotransportada dels Estats Units. Va ser ferit per metralla poc després que comencés el seu descens, i va aterrar a la torre de l'església. John Steele va passar dues hores i mitja penjat del campanar. Va deixar caure l'arma i es va fer el mort per evitar convertir-se en un objectiu dels alemanys. Finalment va ser alliberat per un soldat enemic anomenat Rudolf May. Li van tractar les ferides i el van fer presoner. Va aconseguir escapar-se tres dies després. Es va unir als aliats i va ser traslladat a un hospital d'Anglaterra. Encara va participar posteriorment en l'alliberament dels Països Baixos, a la batalla de les Ardenes, prop de Reims, i va arribar a Frankfurt (Alemanya) al final de la Segona Guerra Mundial. El setembre del 1945 va tornar als Estats Units. Encara va tornar en diverses ocasions a Sainte-Mère-Église, per assistir a les commemoracions del desembarcament aliat del 1944. Va morir d'un càncer de laringe el 1969, als 57 anys, al seu petit poble de Carolina del Nord.
18 de 18
Confraternització a l'espera dels combats
Un soldat nord-americà ajuda uns nens a saltar a la corda mentre els seus companys l'observen, en un carrer d'una ciutat al sud d'Anglaterra, plena d'equips que esperen que els enviïn a França. La presència de les tropes dels Estats Units, fins a 1,5 milions des del 1941 fins al final de la guerra, va tenir un impacte enorme en termes socials, culturals i de vida quotidiana en la societat anglesa. Van portar música, cinema, moda i altres aspectes de la cultura nord-americana que van enriquir la cultura britànica.