- Per què Alemanya ja no és el que era?
- Guia electoral: tot el que has de saber de les decisives eleccions a Alemanya
- 10 dades d'Alemanya que preocupen
- L'augment de preu del kebab, símptoma del malestar econòmic dels alemanys
- "Els alemanys sovint han cregut que no tenen res a aprendre dels altres"
- El dilema de les eleccions a Alemanya
10 dades d'Alemanya que preocupen
El país ha patit una desacceleració econòmica mentre que el sistema polític està més fragmentat que mai
22/02/2025
BarcelonaAlemanya ha estat històricament el motor polític i econòmic d'Europa. Però els últims anys s'ha estès la sensació que la que havia estat la punta de llança del Vell Continent ha retrocedit en l'àmbit econòmic i que també podria retrocedir en l'esfera democràtica. Però és realment així? Què diuen les dades? Repassem l'evolució dels indicadors socioeconòmics de l'Oficina Federal d'Estadística, Destatis, i altres fonts en l'última dècada.
PIB
Si ens fixem en l'última dècada, el PIB d'Alemanya va tocar sostre el 2017, quan va registrar un creixement del 2,7%. Amb la pandèmia, el 2020, va caure un 4,1%, però es va recuperar relativament el 2021. Ara bé, el 2023 va tancar en recessió, i va encadenar tres trimestres seguits de decreixement. I el 2024 l'economia alemanya va tornar a decréixer. Si excloem el període de la covid, és el primer cop que el PIB alemany baixa dos anys seguits des del 2003.
Inflació
Els preus de tota mena de productes han augmentat de manera molt considerable els darrers anys, sobretot a conseqüència de la dependència del gas rus en el sector industrial i de les sancions derivades de la guerra d'Ucraïna.
Salaris
El salari mitjà d'Alemanya ha passat dels 3.612 euros bruts al mes del 2015 als 4.634 a mitjan 2024. Es tracta d'un increment del 28,3% en termes nominals, és a dir, sense tenir en compte l'impacte de la inflació. Però si tenim en compte la inflació, l'increment només és de l'1,64%, de manera que el poder adquisitiu dels alemanys no ha augmentat de manera considerable en l'última dècada.
Habitatge
El preu de lloguer d'un pis d'obra nova el 2015 era de 8,51 euros el metre quadrat, mentre que el preu dels habitatges de segona mà era de 6,96 euros el metre quadrat, segons Statista. A finals del 2023, els preus havien crescut fins als 11,87 i 9,83 respectivament. És a dir, que en els dos casos han pujat prop d'un 40%, sense tenir en compte la inflació.
Energia
L’alemany mitjà té la factura de la llum més alta de tota la Unió Europea, de gairebé 0,40 € el kWh. Sense impostos, el preu ha passat dels 0,13 el 2017 als 0,28 el 2024, una dada que suposa un increment del 115%.
Risc de pobresa
Si ens fixem en el percentatge, ara hi ha menys alemanys que viuen en risc de pobresa i exclusió social que fa 10 anys. De fet, aquesta xifra ha passat del 16,7% al 15,5%. Però entremig aquesta taxa s'havia reduït i havia caigut fins al 14,8% el 2019, de manera que en els últims 5 anys sí que ha registrat un creixement.
Demografia
L’alemany mitjà també és més vell que fa una dècada. Concretament, la població en edat laborable ha caigut 3 punts (66-63%) des del 2015 i, tot i que la immigració augmenta, l'índex de natalitat es redueix. El 2015 cada dona tenia de mitjana 1,50 fills, mentre que el 2024, la mitjana era d'1,35.
Immigració
La societat alemanya és ara molt més diversa que fa una dècada. Dels 83 milions de ciutadans, 14,1 milions són d'origen estranger, 5 milions més que fa una dècada. El nombre de sol·licitants d'asil també ha crescut i avui són 3 milions. El 2015 i el 2016, Alemanya va rebre més d'un milió de sol·licituds d'asil per la política d'acollida de sirians capitanejada per Merkel. I, tot i que el ritme ha disminuït des d'aleshores, el 2022 les demandes d'asil gairebé es van doblar respecte a l'any anterior.
Pensament
Ideològicament, l'alemany mitjà també s'ha radicalitzat. Segons una enquesta del popular think tank Pew Research Center, el 2024 el 19% dels alemanys tenien una visió favorable de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), mentre que fa 5 anys només en tenia una visió favorable un 14% del cens. En canvi, els partits tradicionals han perdut popularitat. El Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz, per exemple, ha patit una davallada molt considerable, passant del 67%, el 2022, al 39% en el moment de l'enquesta. La CDU també ha perdut 6 punts de popularitat respecte al 2016, mentre que els liberals de l'FDP han caigut gairebé 20 punts en només una legislatura.
CDU/CSU Unió Cristianodemòcrata / Unió Social Cristiana de Baviera
SPD Partit Socialdemòcrata
Els Verds
FDP Partit Liberal
AfD Alternativa per a Alemanya
70
60
50
40
30
20
10
0
52%
56%
52%
46%
39%
56%
33%
19%
13%
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
2023
2024
Partits polítics
L'escenari de partits a Alemanya està més fragmentat que mai. Els partits tradicionals (la CDU i l'SPD) mai havien tingut tan poca força, mentre que en una sola dècada han irromput i s'han consolidat nous actors com Die Linke, l'FDP, AfD o la recent BSW. AfD va entrar per primer cop al Bundestag el 2017 amb 94 escons, i un 11,5% del suport. Els següents comicis, però, el 2021, només en va obtenir 84, és a dir, el 10,2%. Les enquestes ara li auguren un 22%.
![Operadors treballant davant del tauler de l’índex DAX a la borsa de Frankfurt, en un dia històric després de la decisió del Regne Unit de sortir de la Unió Europea en el referèndum del Brexit.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3500 2060"%3E%3C/svg%3E)
- Per què Alemanya ja no és el que era?
- Guia electoral: tot el que has de saber de les decisives eleccions a Alemanya
- 10 dades d'Alemanya que preocupen
- L'augment de preu del kebab, símptoma del malestar econòmic dels alemanys
- "Els alemanys sovint han cregut que no tenen res a aprendre dels altres"
- El dilema de les eleccions a Alemanya
