Roman Hrisxuk: "Europa ha tancat els ulls davant de Putin"

LondresRoman Hrisxuk, de 32 anys, es troba en un soterrani de Kíiv, protegit de possibles atacs, mentre parla amb l'ARA per videoconferència. És membre de la Rada, el Parlament ucraïnès, per un dels deu districtes de la capital. El seu partit és el mateix que el de Volodímir Zelenski, Servent del Poble, que pren el nom de la sàtira política de la televisió que protagonitzava l'ara president abans de fer el salt a la política i esdevenir el personatge de l'any i potser de la dècada. Hores abans de la trobada virtual, Roman Hrisxuk s'ha despertat a causa de l'impacte d'un míssil molt a prop de casa.

Com està? Com es troba?

— Prou bé, perquè la meva família està segura. La meva dona i el meu fill són a Europa occidental.

Vostè on és?

— A Kíiv. No me n’he mogut. Soc membre del Parlament, escollit per un dels districtes de la ciutat i, per tant, haig de ser aquí amb la meva gent. La situació és molt difícil, esclar. Kíiv ha sigut atacat cada dia els últims cinc dies. No com Khàrkiv o Mariúpol, però també han caigut míssils cada dia als nostres edificis residencials. Avui m’he despertat amb un coet que ha caigut molt a prop. Però molts més ucraïnesos, a Mariúpol, Kherson, Khàrkiv o Sumi, estan patint molt més. Són llocs on s'estan produint catàstrofes humanitàries enormes resultat d’atacs durant 24 hores seguides.

Està preparat per lluitar? Ha tingut entrenament militar?

— Per descomptat, he agafat el meu Kalàixnikov, però, sincerament, no sé ni com fer-lo servir. Tothom ha d’estar al lloc on sigui més efectiu. I en tant que membre del Parlament, potser ho soc més aquí, fent tota mena de contactes diplomàtics i parlant amb la premsa, que no formant part de la defensa territorial. Veurem què passa més endavant.

¿Pot recordar com era la vida abans de la guerra després de tres setmanes de lluita i bombardeig constant?

— Atenció, atenció, no s’equivoqui. Vivim en guerra des del 2014. És molt important entendre-ho. La guerra no va començar el 24 de febrer del 2022. La guerra va començar amb l’annexió de Crimea i la guerra al Donbass. El 24 de febrer, Rússia i Putin van posar en marxa la nova dimensió d'una guerra a escala total.

Com creu que serà la vida quan acabi la guerra? Com s’imagina la pau?

— Som molt optimistes. El 92% dels ucraïnesos creiem que guanyarem aquesta guerra. Potser no serà qüestió d’una setmana o de dues, potser serà d'un any, però guanyarem, perquè la veritat és del nostre costat.

Potser sí la veritat, però no l’OTAN. Almenys no s'hi implica directament.

— No, però tothom entén que Rússia és un estat terrorista. Tenim esperança i creiem en la victòria. Evidentment, tot plegat serà molt difícil. Treballo en el comitè parlamentari d’educació i ciència i innovació. I hem comptat que 463 edificis dedicats a l’educació, des de guarderies fins a universitats, han sigut destruïts. I tenim una bona part de nens en edat d’estudiar que ara no poden ser a Ucraïna. Hi haurà molts problemes per refer el país, per refer la nostra economia, però quan guanyem crec que serà més fàcil fer d’Ucraïna un país millor.

 Sembla un desig més que no pas la realitat.

— Realment ho crec. I, esclar, entenc el munt de problemes que tenim al davant. Però ara, fins i tot els opositors a Zelenski li donen suport. Tot el nostre país està unit darrere del president. Fins i tot les ciutats més prorusses, fins i tot el segon partit polític del país, pro-rus [Plataforma per l'Oposició], ha pres part en la defensa del país. Nosaltres hem guanyat aquesta guerra en el primer o segon dia, quan Zelenski va refusar fugir i va decidir que es quedava a Kíiv i que lluitaria. Va ser una decisió fonamental.

¿Tenen i han tingut els països occidentals, la Unió Europea, l’OTAN, alguna responsabilitat en el conflicte en tant que no ho han pogut prevenir?

— En primer lloc, vull ser molt agraït amb la generositat d’Europa. Tota Europa ha fet molt i està fent molt per nosaltres…

Però, i els polítics? Han fet prou per evitar la guerra?

— Segons els països, alguns m’entristeixen. Ahir [per dijous], quan el president Zelenski es va adreçar al Bundestag, ho va dir molt clar. Va ser molt crític. Va explicar com al llarg dels anys havia demanat suport i no n’havíem tingut gaire. I encara que Europa ha fet i està fent molt, no és suficient.

¿Entén que l’OTAN no vulgui involucrar-s'hi pel risc d’una Tercera Guerra Mundial?

— Sí, però el 70% dels ucraïnesos hi volen entrar. Està escrit en la nostra constitució. En tot cas, sabem que les portes de l’OTAN estan tancades de moment per a nosaltres. Per tant, el que volem és establir altres garanties de seguretat amb Polònia, amb els països Bàltics, el Regne Unit… Amb noves estructures… Veurem.

¿Els aplaudiments que el president Zelenski rep de tots els parlaments en què parla són soroll per apaivagar les consciències de tots aquells que no fan o no han fet prou per aturar Putin?

— Una cosa és aplaudir i una altra és aplaudir i fer coses efectives. Políticament, no s’ha entès el risc de tractar amb Putin. Europa ha tancat els ulls. Europa viu d’acord amb unes regles, però Putin actua sense respectar-les. Cada dia Rússia comet crims de guerra, mata civils que són evacuats, mata nens… Putin funciona d’una altra manera. Em vaig entristir molt quan Olaf Scholz, el canceller alemany, va dir que aquesta és només la guerra de Putin, no la de Rússia. No, en absolut. S’equivoca. La majoria dels russos estan d’acord amb la guerra. Els russos creuen que Putin està fent el millor per al seu país, que Putin protegeix Rússia amb aquesta guerra. I això ho pensa moltíssima gent.

Hi ha algunes veus que protesten, com la de la periodista del Canal 1.

— No me la crec. Ha treballat durant vuit anys en la propaganda del Kremlin. Imagina un pilot que bombardeja les nostres ciutats i que després diu "oh, sí, ho sento, ha sigut un error". No. Les bombes maten gent i la informació, o la desinformació, mata també com ho fan els soldats. Aquesta periodista ha esdevingut molt popular entre els mitjans occidentals i, per ara, paga 300 dòlars de multa. Però, en el fons, està fent el joc a la propaganda de Putin. Perquè està dient que és Putin, i no els russos, els que donen suport a la guerra. No és veritat. La seva acció era un missatge per a Occident. No ha tingut cap efecte a Rússia. El missatge estava escrit en anglès...

Ha dit que tot el país està darrere de Zelenski. Però potser, en un futur pròxim, el president haurà de seure amb Putin i arribar a un acord. ¿Ho entendran els ucraïnesos després de tota la destrucció i les morts causades?

— És un gran problema, sí. En el nostre ideal, creiem que guanyarem la guerra, que Putin caurà i que Rússia serà un país no agressor. Però, esclar, un acord no encaixarà amb aquesta imatge, i el que hem de fer és aturar la mort de civils i aturar la guerra i la destrucció. És el món real. I és molt difícil per a mi comentar quin pot ser l’acord de pau i què és el més correcte. I això és perillós, perquè Rússia pot utilitzar l'acord contra nosaltres, per dividir-nos, per dividir la nostra societat i dividir el nostre país des de tots els punts de vista: el de la llengua, políticament, socialment, territorialment.

Pot perdonar Vladímir Putin?

— No, no el podem perdonar. És un criminal de guerra, un terrorista.