Europa retroba els Estats Units, però es manté a l'aguait

Brussel·les"Trobar algú o alguna cosa que ha tornat a ésser el que era abans". Aquesta és una de les accepcions de retrobar segons el diccionari de l'enciclopèdia catalana i és literalment la sensació que recorre Europa aquestes dues setmanes en què el president dels Estats Units, Joe Biden, ha decidit omplir-se l'agenda de cimeres, reunions i trobades que han començat pel Regne Unit i seguiran dilluns a Brussel·les. Dilluns a l'OTAN i dimarts a les institucions de la UE, Biden busca demostrar que "Amèrica ha tornat", però això també implica reconèixer que fins ara havia desaparegut. Donald Trump va sembrar la llavor de la desconfiança en territori europeu i ha fet arrels. Per això, Europa es manté a l'aguait.

Els nord-americans tenen un nou president, però no un nou país i per això Europa té dubtes. Una enquesta del European Council of Foreign Relations (ECFR) d'aquesta setmana demostra com els europeus abracen la figura de Biden, però no acaben de confiar que suposi un retorn estable dels EUA al multilateralisme. Malgrat que més d'un 50% de les més de 15.000 persones entrevistades en més d'una desena de països europeus considera que el govern Biden té implicacions positives, tres de cada deu desconfien de la ciutadania nord-americana que va cedir el timó a Donald Trump. A Alemanya el percentatge es dispara fins al 53%. El problema de fons és que després del republicà i de l'assalt al Capitoli, molts europeus creuen que el sistema democràtic dels Estats Units s'ha esquerdat.

Patents i vacunes

I no és una sensació només de la ciutadania. En declaracions a Politico, el primer ministre de Bèlgica, Alexander De Croo, es mostrava especialment escèptic: "Trump va acabar amb la ingenuïtat d'Europa: aquella idea que sempre es podia comptar amb els Estats Units ha desaparegut". Bèlgica és un bon exemple de per què malgrat l'arribada de Biden i les seves bones intencions amb la seva gira, persisteixen discrepàncies de fons amb la UE. Quan va arribar a la Casa Blanca, el president demòcrata va mantenir l'aixeta de les vacunes tancada a l'exterior. Mentre que Bèlgica, un dels principals fabricants europeus, ha exportat moltes més dosis de les que ha administrat, els Estats Units van decidir tancar fronteres i prioritzar la immunització de la seva ciutadania.

I aquest és un dels desacords. La Unió ha sigut criticada durament per anar lenta a l'hora d'immunitzar la seva ciutadania, però ha sigut la principal potència exportadora de vacunes a més d'una vuintantena de països. D'aquí que fos evident el malestar a les institucions quan Biden va expressar, sense avís previ, el seu suport a l'alliberament de les patents, una vegada ja tenia ben encaminada la immunització dels seus ciutadans. Cada vegada que s'aborda aquest debat, Brussel·les recorda que ni els Estats Units ni el Regne Unit han sigut "igual d'oberts" a l'hora d'exportar.

Comerç i tecnològiques

Més enllà de la pandèmia, són diversos els assumptes pendents que Washington i Brussel·les arrosseguen. El primer, en política comercial. Queda clar que el to i el llenguatge d'un Biden que s'autoproclama multilateralista sonen infinitament millor a orelles europees, però la disputa pels aranzels a l'alumini i l'acer i entre Boeing i Airbus està pendent de resoldre. De moment, la política comercial nord-america no s'ha alterat, així que la UE espera un gest després de la treva que va impulsar en la disputa comercial fa unes setmanes. Altres qüestions de fons que tampoc estan resoltes són els impostos a les tecnològiques, que Biden rebutja de ple i Europa intenta encaminar, l'impost al CO₂ que la Unió vol aplicar a les importacions i que Washington tampoc veu amb bons ulls o l'estratègia per desincentivar el carbó. En el cas de l'OTAN, tal com reconeixia divendres el seu secretari general, Jens Stoltenberg, Biden manté el mateix missatge que ja tenia Obama i Trump: demanar als aliats que inverteixin més en defensa. La voluntat del president nord-americà en aquest sentit és fer pinya davant la Xina i Rússia, però amb la consciència que és el moment de donar un nou impuls a l'Aliança ara que Europa, després de Trump, ha guanyat consciència que necessita autonomia estratègica.