Europa reobre el debat sobre la vacunació obligatòria

BarcelonaEls missatges han sigut pràcticament idèntics i s'han intensificat en les últimes setmanes. Emmanuel Macron, president de França, el 9 de novembre: "Apel·lo a la responsabilitat de les persones que no han rebut cap vacuna: vacuneu-vos". Jens Spahn, ministre de Sanitat alemany en funcions, el 8 de novembre: "Estem vivint una pandèmia dels no vacunats, que és massiva". Alexander Schallenberg, canceller d'Àustria, el 12 de novembre: "És lògic que les persones que no s'han vacunat tinguin menys llibertats. Cal vacunar-se". En altres països, com la República Txeca, han optat per imatges: el ministeri de Sanitat va llançar la setmana passada una campanya en què es mostren fotos de pacients reals de covid-19 en situació crítica o, directament, de persones mortes per la malaltia, acompanyades de frases com "No creia en les vacunes" o "Va pensar que encara tenia temps [de vacunar-se]".

Superada la cursa frenètica per aconseguir dosis suficients per immunitzar tota la població, els governs d'Europa fa mesos que tenen un altre objectiu: vacunar la part de la població que, fins ara, no ho ha volgut fer. Les primeres mesures les vam veure a principis d'estiu, amb limitacions per als ciutadans no immunitzats com ara no poder entrar als restaurants, als teatres o al transport públic. Amb el temps, l'ús del certificat de vacunació s'ha generalitzat en la majoria d'estats europeus -Espanya, que només el demana en locals d'oci nocturn, és una de les excepcions-. Però ha sigut en els darrers dies quan diversos governs -especialment de l'Europa central i de l'est- han optat per restriccions molt més contundents.

El covid-19 ha tornat a agafar força en països com Àustria, Alemanya, els Països Baixos, la República Txeca o Eslovàquia, que han registrat nivells de contagi rècord -o gairebé- des que va començar la pandèmia i, el més preocupant, han vist com en alguns casos el sistema sanitari es tensava fins a la vora del col·lapse. Alemanya, per exemple, ha hagut de començar a traslladar malalts greus de covid cap a Itàlia, escenes que rememoren moments ben foscos dels primers mesos de pandèmia.

Els governs ho tenen clar: atribueixen la nova onada de la malaltia als ciutadans que no s'han volgut posar la vacuna. La taxa d'immunització d'aquests països és baixa si es compara amb els del sud d'Europa: la majoria no arriben al 60% de la població amb la pauta completa, i hi ha casos especialment xocants com Romania (el 35% amb la pauta completa), Bulgària (23%), Eslovàquia (45%) o Polònia (53%). Alemanya i Àustria tenen el 67% i el 64% de ciutadans completament vacunats respectivament.

El precedent d'Àustria

Aquest últim país, Àustria, ha estat pioner en dues mesures que, com a mínim des d'un punt de vista polític, marquen un abans i un després en la pandèmia. En primer lloc, el govern del canceller Alexander Schallenberg va sorprendre tothom la setmana passada decretant el confinament de la població no vacunada exclusivament: els austríacs que no s'havien immunitzat només podien sortir de casa per anar a treballar, al metge o al supermercat. Ara, el confinament s'ampliarà a tota la població a partir de dilluns, cosa que convertirà Àustria el primer país de la Unió Europea que decreta restriccions generalitzades com les que es van veure el 2020 i l'hivern passat. Conscientment o no, ha marcat un precedent: en els darrers dies, Alemanya, Eslovàquia o la República Txeca han aprovat mesures de confinament només per als no vacunats similars a l'austríaca. Romania, en canvi, ja va trobar una fórmula el 25 d'octubre: els no vacunats no poden sortir de casa entre les deu de la nit i les cinc de la matinada.

En segon lloc, Viena s'erigeix també en pionera després d'anunciar, divendres, que impulsarà una llei perquè la vacunació sigui obligatòria per a tothom a partir de febrer. No és poca cosa. La vacunació obligatòria és un meló que cap govern democràtic vol obrir. No només perquè és un tema extremadament inflamable perquè qüestiona llibertats fonamentals o accentua la polarització, sinó perquè saben que la mesura vindrà acompanyada d'un desgast polític considerable.

Abans d'Àustria, França i Itàlia van ser els primers països a parlar-ne obertament. Macron va avisar que calia "valorar de fer la vacunació obligatòria per a tothom" i Mario Draghi va dir que estudiaria obligar els italians a vacunar-se "quan la situació ho permeti". Aquestes paraules, per ara, no s'han materialitzat, però París ha decretat que els funcionaris han d'estar vacunats si no volen que se'ls retiri el sou, i Roma fa mesos que va obligar els professors i els sanitaris a immunitzar-se.

"Fatiga pandèmica"

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va denominar "fatiga pandèmica" el cansament de la població derivat de les restriccions imposades per les autoritats per aconseguir frenar l'expansió del virus. Aquest esgotament social s'ha traduït en manifestacions prou multitudinàries en contra dels confinaments i del certificat de vacunació. Alemanya, Itàlia, França i els Països Baixos, entre d'altres, n'han sigut escenaris recurrents, amb presència destacada de col·lectius negacionistes, antivacunes i vinculats a l'extrema dreta.

Arriba l'hivern, i amb Europa convertida de nou en "l'epicentre mundial de la pandèmia" –tal com subratllava fa uns dies Hans Kluge, director regional europeu de l'OMS–, s'espera més fatiga pandèmica als carrers, com ja s'ha començat a veure en les últimes hores. Divendres a la nit, la policia neerlandesa va disparar trets a l'aire per dissuadir una manifestació a Rotterdam en contra del confinament parcial implementat pel govern de Mark Rutte. Dues persones van ser ferides de bala. Aquest dissabte hi ha hagut manifestacions contra les restriccions a Copenhague, Zagreb o Viena.