Dos anys per negociar una inèdita sortida plena d'incògnites

Brussel·lesEl Brexit suposa una profunda esquerda política a la Unió Europea i obre una etapa sense precedents. El Regne Unit es convertirà en el primer estat membre a abandonar el club europeu encetant un camí ple d’incerteses. Hi ha moltes incògnites, però el que està clar és que la sortida de l’estat membre no serà ni automàtica ni immediata.

Què passarà a partir d’ara? Res no es començarà a moure a Brussel·les fins que el Regne Unit no notifiqui oficialment la seva marxa i invoqui l’article 50 dels tractats, que preveu la sortida d’un estat membre. Segons ha deixat entreveure aquest divendres l’encara primer ministre britànic, David Cameron, Londres no farà la notificació oficial abans que no es faci efectiu el seu relleu, previsiblement, a la tardor. A partir del moment en què el Regne Unit demani la desconnexió, Brussel·les i Londres tenen un marge de temps de dos anys –prorrogables, si hi ha voluntat per les dues parts– per negociar els termes de la desconnexió.

La llista de qüestions a resoldre que ara per ara no tenen resposta és molt llarga: Què passarà amb el mercat únic? Com es retirarà el Regne Unit de totes les institucions i agències comunitàries? Londres deixarà de reconèixer la legislació europea en matèria de justícia? Deixarà de cooperar policialment? Què passarà amb els alts càrrecs britànics de les institucions comunitàries? Necessitaran permís de residència els britànics que visquin a altres països europeus i els europeus que viuen al Regne Unit?

Sortida de la UE ordenada

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha assegurat que la sortida del Regne Unit es negociarà de forma “ordenada” i ha demanat al govern britànic que faci el pas de notificar la voluntat d’abandonar la UE “al més aviat possible” per no perjudicar els mercats. Segons el luxemburguès, “qualsevol retard allargaria innecessàriament la incertesa”.

Al Regne Unit, però, no li interessa anar ràpid, perquè en el moment que comencin a comptar els dos anys, serà la UE i no Londres qui tingui la paella pel mànec. Segons fonts comunitàries, si no hi hagués acord passats dos anys dels termes de la desconnexió, el Regne Unit podria quedar automàticament fora de la UE. La voluntat, però, és que la sortida estigui pactada i tot ben lligat per no perjudicar ningú. En principi, les negociacions seran amigables i Brussel·les espera que Londres hi col·labori. El govern britànic, però, no està obligat a invocar l’article 50 dels tractats i podria apostar per negociar la seva sortida al marge d’aquesta base legal, fet que complicaria les coses i podria dilatar el calendari.

En paral·lel a l’acord per a la desconnexió, que haurà de rebre el vistiplau per majoria qualificada del Consell i també l’aprovació del Parlament Europeu, es negociarà la nova relació entre la UE i el Regne Unit. Aquí les possibilitats són infinites. El país pot seguir el model de països europeus com Suïssa o Noruega, que, sense ser membres de la UE, comparteixen algunes de les polítiques i tenen estretes relacions polítiques i econòmiques amb la Unió. O pot ser un país que comparteixi amb el club europeu només acords comercials i econòmics. En aquest cas és el Regne Unit qui ha de proposar els lligams que vol tenir amb la UE quan ja no en formi part.

Canvis a l’Eurocambra

I la UE, com quedarà després de la desconnexió? El més evident és que la Unió passarà a tenir només 27 membres i que el Parlament Europeu és la institució que patirà més canvis visibles, perquè perdrà els 73 eurodiputats britànics. S’hauran de redistribuir els escons. Al Consell també s’haurà de renegociar la repartició de vots entre els estats membres. Brussel·les va subratllar ahir que mentre no es produeixi la desconnexió, el Regne Unit mantindrà tots els seus drets i deures com a Estat membre. També pot fer marxa enrere en la decisió de sortir del club europeu.