Per què Europa patirà pel fred aquest hivern?

BarcelonaDes de temps remots, diverses civilitzacions han entès l’arribada del fred com un moment de l’any en què calia estar preparats. D’exemples en trobem fins i tot al neolític, quan els primers sedentaris acumulaven la collita de l’estiu per intentar tenir reserves durant l’època de grans glaçades. En la indústria energètica global, cada any es viu un comportament similar: els governs i les grans companyies del món intenten que la irrupció del fred els agafi amb els dipòsits prou plens per no haver de patir durant els mesos d’hivern. Però aquest any, el de l’inici de la recuperació econòmica després de la sacsejada del covid-19, els pronòstics no són gaire bons. I hi ha un factor clau: el gas. Fa setmanes que els experts alerten que aquest hivern es pot viure una crisi d’escassetat de gas natural en diverses parts del món que podria comportar importants conseqüències econòmiques, polítiques i socials. I una de les regions que més preocupen és Europa, on les reserves estan en nivells notablement baixos tot i que, al continent, el gas natural s’utilitza per generar al voltant d’una cinquena part de l’electricitat.

L’última actualització de les xifres de reserves de gas al Vell Continent, difosa aquesta setmana per l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), dibuixa un panorama bastant fosc. Les reserves estan un 16% per sota de la mitjana dels últims cinc anys i són un 22% inferiors a la quantitat que hi havia emmagatzemada l’octubre de l’any passat. Els països del nord-oest europeu són els que es troben en una situació més delicada: tenen prop del 65% de la capacitat a les portes de l’època de l’any en què hi ha més demanda de consum. Segons la majoria d’experts, aquesta quantitat serà insuficient si l’hivern és igual de fred que el de l’any passat.

Als Països Baixos, per exemple, alguns dipòsits porten mesos sense rebre noves injeccions. Al Regne Unit, que no té pràcticament capacitat d’emmagatzematge, sis distribuïdores han fet fallida a causa del brutal increment del preu del gas que, al mercat europeu i davant l’increment de la demanda, ha arribat a ser vuit vegades superior al que es pagava l’any passat. Si el preu del gas puja, evidentment, també puja el de l’electricitat: es calcula que per cada euro que incrementa el gas, augmenta en dos el preu de l’electricitat en el mercat majorista.

Dependència energètica

Però si, en general, els altres anys s’arribava a les portes de l’hivern amb les reserves de gas prou plenes, què ha passat aquest 2021? Hi ha diversos factors que ho expliquen. Des d’un increment del consum domèstic amb un hivern, el del 2020, especialment fred a Europa, i un estiu amb fortes onades de calor que va multiplicar l’ús de l’aire condicionat, fins a la recuperació constant de la producció industrial després del covid-19 o el notable augment dels preus a les emissions de CO₂, que afavoreixen el canvi del carbó al gas. Però aquests són els motius circumstancials. Després hi ha els motius de fons que, probablement, tenen més pes. 

La Unió Europea és el tercer consumidor d’energia del món, després de la Xina i els Estats Units, però té poques reserves energètiques pròpies. Com a conseqüència, l’economia europea depèn en gran mesura de la importació d'energia d’altres llocs del món per cobrir la seva demanda, així que és altament vulnerable a qualsevol alteració dels mercats i de la política internacional. "I la crisi del gas que estem vivint és un bon exemple", diu Gonzalo Escribano, director del Programa d’Energia i Canvi Climàtic del Real Instituto Elcano. Europa ha d’importar el 90% del gas que consumeix, i els dos grans exportadors són Rússia i Algèria. Gasoductes d’aquests dos estats arriben a bona part del Vell Continent: el gas rus se centra, sobretot, en els països del nord-oest del continent; l’algerià té els països del sud –sobretot Espanya, França i Itàlia– com a principals clients. En menor mesura, Noruega, l’Iran i l’Azerbaidjan també nodreixen de gas alguns estats europeus. 

Aquest any els problemes han vingut tant d’Algèria com de Rússia. El país nord-africà ha trencat relacions amb el Marroc i, com a conseqüència, té pensat no renovar el contracte que té amb energètiques espanyoles i portugueses pel gasoducte Magrib-Europa. El motiu? Aquesta autopista del gas passa pel Marroc abans de travessar l’estret de Gibraltar i endinsar-se en territori europeu. Si no hi ha un gir de guió abans que caduqui el contracte, el 31 d’octubre, Espanya es quedarà sense un 25% del seu subministrament.

El rol de Rússia i la Xina

Però a escala continental, el rol de Rússia és molt més decisiu. El país euroasiàtic subministra un terç del gas a Europa i és, per tant, el proveïdor més gran de la regió. Però aquest any Moscou ha limitat les seves exportacions per gasoducte a terres de la UE per diversos motius, com l’elevada demanda interna o interrupcions de la producció per motius tècnics. Malgrat que el Kremlin reitera que està complint els contractes que té signats, des d’Europa diverses veus acusen Vladímir Putin de retenir de manera intencionada paquets extra de gas perquè pugi de preu i així collar políticament els governs de la Unió Europea. I és que Rússia pressiona per posar en marxa el nou gasoducte Nord Stream 2, pendent de l’aprovació final i que, a través del mar Bàltic, bombarà gas directament a Alemanya. Per a Putin significaria multiplicar per dos el volum que exporta a la UE, arraconar Ucraïna i, sobretot, tenir encara més poder energètic, i per tant polític, sobre els grans governs europeus. I precisament això últim és el que molts no veuen clar des d’Europa i també des dels Estats Units.

En aquest sentit, el ministre d’Energia rus, Aleksandr Nóvak, deia aquesta setmana que accelerar l’activació del Nord Stream 2 “suavitzaria la crisi del gas per als estats europeus”. El Kremlin també va cridar a la calma i, mostrant múscul energètic, dijous va assegurar que el seu país té prou potencial per incrementar l’enviament de gas a Europa durant l’hivern.

En un context com aquest, el més normal seria que Europa intentés adquirir més gas a través d’exportadors no tan habituals, com els Estats Units, que produeixen més gas del que necessiten i on els dipòsits estan a un bon nivell abans de l’època de fred: només un 7% per sota de la seva mitjana històrica.

Però aquí és on entra l’altre gran factor que explica aquesta crisi: tal com apunta Antonio Turiel, investigador a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, diversos països asiàtics, especialment la Xina, el Japó, l’Índia o el Pakistan, també van mancats de gas i han emprès una cursa a contrarellotge per incrementar les seves reserves abans que arribi el descens de temperatures. Aquests països asiàtics, que després d’anys de creixement econòmic i demogràfic comencen a jugar un paper clau, són els que han acaparat els vaixells de gas durant els darrers mesos, i han deixat amb poques opcions els estats europeus. Per què? Molt senzill: poden pagar-ne un preu més alt. 

Neguit entre els governs

Entre els governs europeus el neguit és cada cop més evident. Hi ha moltes coses en joc. Fa unes setmanes, el govern espanyol va proposar a Brussel·les aplicar a la crisi energètica un model d’acció conjunta, similar al de la campanya de vacunació, que suposaria aplicar un sistema col·lectiu per a la compra de gas. La comissària europea d’Energia, Kadri Simson, va prometre dimecres un pla per reformar el mercat del gas abans que s’acabi l’any.

Juntament amb Espanya, França, Grècia o la República Txeca són els que pressionen més. També Romania, que aquesta setmana veia com queia el govern després que tirés endavant una moció de censura. Un dels motius era l’increment del preu de la llum. En canvi, països com Bèlgica, Finlàndia, Suècia o Alemanya creuen que l’encariment del gas és puntual i reiteren que la solució és invertir en energies renovables.