La cimera de líders europeus a París es tanca sense consens sobre l'enviament de tropes de pau a Ucraïna
Macron ha parlat amb Trump abans de la trobada per evitar que Europa quedi exclosa de les negociacions de pau
ParísEl temor a un acord entre els Estats Units i Rússia per resoldre la guerra d'Ucraïna a l'esquena d'Europa i de Kíiv ha obligat els països europeus a mobilitzar-se. Després de confirmar durant la Conferència de Seguretat de Múnic, d'aquest cap de setmana, que Washington vol negociar només amb Moscou la sortida al conflicte, el president de França, Emmanuel Macron, havia convocat en una cimera d'urgència a París aquest dilluns els líders dels principals països de la Unió Europea –Alemanya, Polònia, Espanya, Itàlia, Països Baixos i Dinamarca– i també del Regne Unit.
La cimera, però, ha acabat sense cap missatge unitari i amb divergències sobre la idea d'enviar soldats europeus sobre el terreny per garantir la pau quan es produeixi un alto el foc a Ucraïna. Alemanya, Espanya i Polònia encapçalen els països que han mostrat reticències a debatre la proposta, que consideren prematura. "És un debat inadequat, en un moment erroni i sobre un tema erroni", ha dit contundent el canceller alemany, Olaf Scholz, que es juga el càrrec aquest diumenge a les eleccions federals.
En la mateixa línia s'ha expressat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez: "Encara no s'han donat les condicions de pau, encara no podem començar a pensar en el disseny" de l'enviament de tropes, ha advertit Sánchez en una roda de premsa aquest dilluns al vespre.
Contingent de pau
La idea, que ja fa temps va llançar França, és que Europa assumeixi la garantia de seguretat sobre el terreny en el moment en què hi hagi un principi d'acord de pau. Els Estats Units han descartat que l'OTAN assumeixi el rol i, per tant, l'alternativa seria que fossin soldats europeus que es desplegarien com a contingent de pau. Tot i això, els líders han insistit en què en aquest contingent de pau hi han de participar també els Estats Units. Seria la garantia perquè Rússia no tornés a atacar.
Tot i les reticències d'una part dels països del continent, els Països Baixos, Suècia i el Regne Unit veuen amb bons ulls la proposta d'enviar soldats quan es tanqui un acord de pau. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha anunciat que Londres podria "desplegar tropes britàniques sobre el terreny, si fos necessari", per garantir una "pau duradora" a Ucraïna.
En qualsevol cas, la cimera d'aquest dilluns, on no participaven tots els països de la UE, tenia un caràcter informal, i no s'hi havien de prendre decisions concretes, més enllà de debatre l'estratègia a seguir davant el desafiament dels Estats Units. El president dels EUA, Donald Trump, tot i que en algun moment s'ha mostrat ambigu sobre la qüestió, planeja deixar Europa fora de la taula de negociacions. La setmana passada va acordar amb el president Putin, sense consultar-ho ni amb Kíiv ni amb Brussel·les, iniciar les negociacions "immediatament", i aquest dimarts ja estan previstes les primeres reunions entre responsables russos i americans a l'Aràbia Saudita.
Trucada entre Macron i Trump
A més, Trump va dir diumenge que es reunirà "molt aviat" amb el president rus. Putin tampoc vol que Europa s'assegui a negociar. El seu ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, ha dit aquest dilluns que no té sentit que Europa participi en les converses perquè "vol que la guerra continuï i no està disposada a fer concessions territorials". Abans de reunir-se amb els líders europeus, Macron ha parlat per telèfon amb Trump, segons han informat fonts de l'Elisi, tot i que no ha transcendit el contingut de la conversa.
L'exclusió d'Europa ha fet saltar totes les alarmes del continent. Ucraïna, situada entre la UE i Rússia, és un país clau per a la seguretat dels països europeus, i que Trump vulgui deixar de banda la UE i Kíiv per negociar la pau genera molts recels. "La seguretat d'Europa està en un punt d'inflexió", ha dit aquest dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també convidada a la cimera informal de París juntament amb el president del Consell Europeu, António Costa, i el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. "Es tracta d'Ucraïna, però també de nosaltres", ha assegurat Von der Leyen.
Distanciament amb Europa
El retorn de Trump a la Casa Blanca ha suposat un trencament amb les polítiques del seu predecessor, Joe Biden, també en política exterior. El resultat és un canvi radical en l'estratègia exterior dels Estats Units, amb un perillós acostament a Moscou i distanciament amb Europa. Els països comunitaris intenten mesurar les implicacions que suposa aquest distanciament i comencen a assumir que s'obre una nova era de relacions transatlàntiques en què Europa haurà de garantir la seva pròpia seguretat.
A la UE també hi ha un cert consens sobre la necessitat d'augmentar el pressupost de defensa per incrementar la seva sobirania militar, un dels missatges que més s'han sentit des de l'arribada al poder de Donald Trump. Europa necessita, ara més que mai, més sobirania militar i menys dependència de l'OTAN, on els Estats Units tenen un rol clau. "Hem de reforçar la defensa a Europa", ha tornat a reclamar Ursula Von der Leyen en acabar la cimera.
La UE debat si flexibilitzar les normes de disciplina fiscal per permetre que els estats membres puguin invertir més, i alguns estats membres, com Espanya, reclamen que s'acordi en el marc de la UE un mecanisme comú d'emissió de deute per finançar l'augment de despesa en seguretat i defensa. "Ha d'haver-hi una responsabilitat de tots", ha demanat Pedro Sánchez.
