La UE debat formar imams per frenar el terrorisme

Brussel·lesEls atemptats jihadistes recents a París, Niça i Viena han posat sobre l’agenda dels líders europeus la necessitat d’actuar per prevenir el terrorisme jihadista. Part de la responsabilitat la té el president, Emmanuel Macron, sempre un dels motors de la política de la Unió Europea i que, després del l’assassinat de Samuel Paty –el professor decapitat per haver ensenyat caricatures de Mahoma–, ha endurit el discurs i la reacció.

Macron reclama una "resposta europea comuna" i, de moment, ha aconseguit que els ambaixadors europeus estiguin discutint una declaració conjunta per a la reunió de ministres de l'Interior d'aquest divendres i que el president del Consell Europeu, Charles Michel, abraci algunes de les seves propostes, com ara la de crear un institut europeu per a la formació d'imams.

El que és clar és que el debat ja és europeu. Aquest dimarts, Michel s'ha reunit amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; la cancellera Alemanya, Angela Merkel; el canceller austríac, Sebastian Kurz; el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, i el mateix Macron en una videoconferència per mostrar solidaritat europea amb els atemptats jihadistes en territori francès i austríac. En aquesta trobada, Michel ha repetit la proposta que ja va deixar caure dilluns de crear un institut europeu per a la formació d'imams per tal d'actuar contra la radicalització.

De fet, Alemanya ha anunciat aquest dimarts que limitarà la presència d'imams turcs a les mesquites del seu territori i que els formarà per aturar la radicalització dels joves. Ho ha anunciat el ministre de l'Interior, el conservador Horst Seehofer, en paral·lel a la conferència a la qual assistia la cancellera. La formació d'imams a Alemanya, segons ha explicat Seehofer, començarà l'any que ve a Osnabrück amb la intenció d'estendre la pràctica a la resta del país. "Si Europa ha de reconèixer-se com a pàtria per als musulmans, cal evitar influències i ingerències de corrents radicals externs", ha dit, en referència a la necessitat també de cooperar amb altres països europeus.

Fronteres i immigració

"L'amenaça del terrorisme radical pesa sobre tots els europeus", ha dit Macron, inaugurant la roda de premsa. Però les exigències de Macron a nivell europeu no passen només per una major cooperació en termes de seguretat, compartició de dades o coordinació policial. Macron ha relacionat directament l'enduriment de les fronteres externes de la Unió i la immigració il·legal amb l'amenaça terrorista islamista. "Fer front a la immigració il·legal és diferent que el terrorisme, però hem de veure la relació entre totes dues", ha afirmat el líder francès.

Per això ha defensat que cal abordar la reforma de Schengen i "assegurar les fronteres externes", sense deixar de recordar que en l'atemptat recent a Niça va ser un islamista de Tunísia, arribat a Europa de manera "il·legal" passant per Itàlia, qui va assassinar tres persones a l'església de la ciutat.

Merkel ha donat suport en gran mesura a totes les propostes de Macron: "És imperatiu saber qui entra a l'espai Schengen, però també qui l'abandona", ha afirmat. En el seu cas, però, ha demanat actuar amb celeritat "dins els límits constitucionals" i, això sí, ha reiterat que la formació europea dels imams "és molt important". Els seus discursos casen amb el del canceller austríac i ultraconservador Sebastian Kurz: "Si no protegim les fronteres exteriors, és l'Europa sense fronteres interiors la que està en perill".