La UE busca aliances amb Qatar i els Estats Units per substituir el gas rus

Brussel·les / ParísEn el conflicte entre Occident i Rússia per l'amenaça d'invasió a Ucraïna, el gas s'ha convertit en una arma geopolítica més i la Unió Europea busca maneres de reduir la seva alta dependència de Rússia. El 41% de les importacions de gas d'Europa provenen del país que presideix Vladímir Putin. Per això, Brussel·les fa dies que s'esforça per identificar vies alternatives que van des de Qatar als Estats Units passant per Austràlia.

D'una banda, aquest divendres tant el president del Consell Europeu, Charles Michel, com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'han posat en contacte amb l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani. "La fiabilitat de Qatar com a proveïdor energètic és important per a la seguretat energètica de la UE i els subministraments de gas", ha piulat Michel després de la trobada amb l'emir. També Von der Leyen ha ressaltat que cal "millorar" l'associació de la UE amb Qatar, particularment en qüestions energètiques, i ha qualificat d'"excel·lent" la trucada mantinguda amb Al-Thani. Actualment, segons les xifres d'Eurostat que recull Efe, Qatar és el quart proveïdor de gas de la UE, però amb una gran diferència respecte a Rússia. Només el 5,2% de les importacions d'aquest recurs provenen d'aquest emirat.

Però Qatar no és l'única opció que té Europa. Els Estats Units també fa dies que promouen converses entre els aliats perquè Europa estigui preparada si Putin tanca l'aixeta. En un moviment polític que envia al Kremlin el missatge que Occident està a punt per al seu xantatge, Brussel·les i Washington han comunicat aquest divendres que acceleren les vies de cooperació per garantir el subministrament de gas a Europa. Els Estats Units són el principal proveïdor de gas liquat a la UE, cosa que podria ser una solució a curt termini, com a pla de contingència. En les últimes setmanes s'han redirigit una setantena de vaixells que subministren gas liquat dels Estats Units cap a Europa, expliquen fonts comunitàries. Les converses en aquesta línia continuaran en una reunió bilateral sobre energia el 7 de febrer. Fonts europees explicaven també que la UE compta també amb reserves de gas i s'està esforçant per diversificar les seves fonts d'energia (nuclear i sobretot renovables) per dependre cada cop menys de Moscou.

També aquesta setmana el govern d'Austràlia s'ha mostrat predisposat a abastir de gas natural Europa a preus "assequibles". "Tenim gas i això ens situa en una situació de força per donar suport als nostres clients i aliats", ha dit el ministre australià d'Energia, Angus Taylor. A aquest escenari cal afegir-hi la polèmica pel gasoducte Nord Stream 2, que havia de connectar Alemanya amb Rússia per al subministrament de gas i que penja d'un fil a causa del conflicte. De la mateixa manera que Europa depèn del gas rus, Rússia ven la majoria del seu gas a Europa i, per tant, també hi té forts interessos econòmics. D'aquí que els Estats Units i Alemanya ja hagin posat sobre la taula obertament aquest projecte com a represàlia davant una eventual invasió d'Ucraïna.

Macron busca el diàleg amb Putin

Però això no vol dir que els aliats no continuïn intentant esgotar tots els esforços diplomàtics. El president de França, Emmanuel Macron, intentava aquest divendres obrir una altra via de diàleg amb Putin per tractar d'evitar aquests escenaris. Macron i Putin han parlat per telèfon durant més d'una hora i han acordat obrir una la via de diàleg per rebaixar la tensió a Ucraïna. És el primer contacte entre els dos mandataris des de l'inici de la crisi a la regió i l'amenaça d'una guerra entre Rússia i Ucraïna. Segons han explicat fonts de l'Elisi, "hi ha una entesa de les dues parts sobre la necessitat d'una desescalada i sobre la necessitat d'entendre's sobre la fórmula per assolir aquest objectiu". Les mateixes fonts asseguren que Putin li ha traslladat a Macron "diverses vegades" que "no busca la confrontació, sinó la desescalada”. Des del Kremlin, s'apostava també per mantenir el diàleg obert amb occident, malgrat que la seva principal preocupació no havia estat atesa, deia un portaveu de Putin en referència al possible ingrés d'Ucraïna dins de l'OTAN.

La conversa es produeix dos dies després de la reunió d'alts diplomàtics a París del Format Normandia (França Alemanya, Rússia i Ucraïna) en què Moscou, Minsk, París i Berlín es van comprometre a respectar l'alto el foc a la regió del Donbass, tal com estableixen els Acords de Minsk. Reactivar els acords és un pas important en el full de ruta que ha traçat Macron per solucionar la crisi, que inclou oferir autonomia a les províncies del Donbass i alhora permetre que Ucraïna recuperi la sobirania sobre tot el seu territori. Segons l'Elisi, després de la trucada d'avui "hi ha desacords molt importants", però París aposta per seguir dialogant per garantir l'estabilitat a Europa. "Necessitem el compromís de Rússia", han subratllat les mateixes fonts".

El nou desafiament de Rússia no ha fet canviar la filosofia de Macron en les relacions amb Moscou. El president de França sempre ha defensat, contra vent i marea, la via del diàleg amb Putin. Amb un actor geopolític tan important -sosté Macron-, la via diplomàtica és l'única estratègia per evitar xocs de trens. Des de la seva arribada a l'Elisi, el president de la República ha rebut Putin primer a l'Elisi i el 2019 al fort de Brégançon, la residència d'estiu presidencial situada a la Costa Blava. Ara que França ocupa la presidència de torn de la UE, Macron s'ha erigit en mediador de la crisi d'Ucraïna.