Europa acusa Rússia de "crims de guerra" per la matança als afores de Kíiv

BarcelonaUcraïna torna a controlar la regió de Kíiv i la marca de gairebé un mes d'ocupació russa és devastadora: cadàvers pel carrer, fosses comunes, persones a mig enterrar... És l'escenari que els primers combois ucraïnesos han trobat en ciutats com Butxa, a uns 40 quilòmetres de la capital. L'alcalde de la població ha xifrat en gairebé 300 les víctimes civils que han hagut d'enterrar en fosses comunes perquè els cementiris no tenien més capacitat i la fiscalia ucraïnesa ja xifra en 410 els cadàvers que s'han recuperat al nord de Kíiv. Però els serveis mèdics han avisat que hi ha més cossos amagats en més fosses comunes que es van crear quan els russos encara ocupaven la zona. Els cadàvers pels carrers de Butxa han commocionat Ucraïna, que directament parla de "genocidi", i també Europa, amb els principals dirigents acusant el Kremlin de "crims de guerra". Rússia nega "categòricament" les acusacions i es defensa: tot és "una altra provocació".

Tot indica que serà el Tribunal Penal Internacional el que dictaminarà qui té la raó. El ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ha demanat al tribunal de la Haia que enviï una missió a Kíiv per investigar els fets. Segons fonts consultades per Efe, Kuleba ja hi ha enviat una petició oficial. "Això és un genocidi. L'eliminació de tota la nació i el poble", ha afirmat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha qualificat els soldats russos "d'assassins, saquejadors i carnissers". La petició de justícia d'Ucraïna ha estat secundada per la majoria de líders europeus, com el president francès Emmanuel Macron, el canceller alemany Olaf Scholz, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu Charles Michel i el ministre d'Exteriors italià Luigi Di Maio, que han demanat responsabilitats a Rússia i han qualificat les imatges de Butxa de "crims de guerra".

"Les autoritats russes hauran de respondre per aquests crims", ha avisat Macron. Von der Leyen ha dit que estava "horroritzada" per aquests "crims de guerra", el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha afirmat que les imatges eren com un "cop de puny a l'estómac", i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha qualificat els fets d'una "brutalitat" que no s'havia vist a Europa durant dècades. I també l’ONU, en un comunicat de la seva oficina de drets, ha dit que “les causes i les circumstàncies de les morts de civils” plantegen “clarament preguntes greus i inquietants sobre possibles crims de guerra”. El seu secretari general, Antonio Guterres, ha demanat una investigació independent i ha dit que estava “profundament commocionat”. Les institucions europees, en boca del seu alt diplomàtic Josep Borrell, ja han avançat que col·laboraran amb el tribunal de la Haia per aclarir els fets. Precisament aquest diumenge l'organització Human Rights Watch ha detectat "aparents crims de guerra" de Rússia en uns quants indrets d'Ucraïna, entre els quals Kíiv.

Però la reacció d’Occident no només ha sigut demanar una investigació. El premier britànic, Boris Johnson, ha dit que el seu govern augmentaria les sancions contra Rússia després "d'una prova més que Putin i el seu exèrcit estan cometent crims de guerra a Ucraïna". “Putin i els seus partidaris sentiran les conseqüències”, ha afirmat en la mateixa línia el canceller alemany, Olaf Scholz.De fet, la seva ministra de Defensa, Christine Lambrecht, ha apuntat que després de la massacre la UE ha d’abordar la prohibició d’importar gas rus.

Rússia ha abandonat els afores de la capital i ara centra els esforços al Donbass i al sud d'Ucraïna. Aquest mateix diumenge el Kremlin ha assegurat haver destruït una cinquantena d'objectius militars, amb un bombardeig sobre una refineria d'Odessa i el llançament de coets contra Mikolaiv. A Donetsk, segons el governador regional, els atacs aeris tampoc s'han aturat. L'exèrcit ucraïnès creu que l'objectiu de Rússia és aconseguir un corredor terrestre des del seu territori fins a Crimea, per controlar així tota la costa del mar d'Azov, que ara mateix Moscou ja bloqueja. En aquest punt, a Mariúpol hi continua intentant arribar un comboi de la Creu Roja. La xifra total de civils ucraïnesos refugiats ja ha arribat a 4,17 milions, segons l'ONU. Actualment, una quarta part de la població ucraïnesa o bé són desplaçats o bé refugiats.

Converses de pau

Aquest diumenge s'han sentit dues explosions a Belgorod, ciutat russa prop de la frontera amb Ucraïna, dos dies després que el Kremlin acusés l'exèrcit ucraïnès d'haver atacat un dipòsit de combustible a la mateixa ciutat. De moment, la causa de les explosions d'aquest diumenge encara no se sabia. L'atac de divendres, segons el Kremlin, complica encara més les converses de pau. Segons el govern rus, les autoritats ucraïneses avancen molt lentament en el compliment dels acords d'Istanbul i Rússia ha descartat que Putin, de moment, hi pugui participar. En canvi, Ucraïna veu amb bons ulls l'entrada dels dos presidents en les converses.