L’Eurocambra vol ser més que el notari dels estats en la pandèmia

Brussel·lesUna àmplia majoria de l’Eurocambra (més del 70%) votava divendres passat a favor d’una contundent resolució en què demanava a la Comissió Europea i als estats que es posin les piles per presentar un pla de recuperació econòmica ambiciós i sense trampes davant la pandèmia del coronavirus, sense excloure un pressupost europeu també suficient. I recordant que pot exercir el dret a veto. Ja fa dos mesos que Europa va ser considerada l’epicentre de la pandèmia, però els líders i la Comissió no han aconseguit superar les seves diferències i presentar aquest pla. En aquest context, ¿quin és el paper del Parlament Europeu, l’única institució escollida de manera directa pels ciutadans?

Per llei, l’Eurocambra no té iniciativa legislativa. Pot debatre, aprovar, ratificar o rebutjar, però no pot proposar. La seva veu la fa sentir amb resolucions que no tenen implicacions pràctiques. Amb la crisi del coronavirus això no ha canviat, però l’Eurocambra ha estat més unida que els estats. Quan ha rebut iniciatives legals -finançament extraordinari del pressupost o flexibilització de les normes de les aerolínies- les ha ratificat accelerant els processos i malgrat les dificultats de fer teletreballar 705 eurodiputats de partits i països diferents i centenars de funcionaris.

L'avís de Sassoli

Quan els caps d’estat i de govern van decidir encarregar a la Comissió, al Banc Central Europeu i al president de l’Eurogrup que fes els primers passos per dissenyar un pla de recuperació, el president de l’Eurocambra, David Maria Sassoli, en va quedar exclòs. Com va explicar El País, els governs alemany i holandès temien que el socialista italià pressionés per a la mutualtizació del deute i el van deixar de banda deliberadament. S’entén, així, que un cop aprovada la resolució, Sassoli fos contundent: “[La resolució] Envia un clar missatge a la resta d’institucions de la UE i als governs nacionals: actuïn ràpidament i amb ambició”. I avisava: “No ens quedarem de braços plegats i tampoc aprovarem qualsevol acord”.

La resolució és la segona de l’Europarlament que fa una proposta i reclama una resposta ambiciosa, però ho fa amb molta més contundència després que la primera no tingués cap impacte. Fonts europarlamentàries admetien aquesta setmana que l’equip d’Ursula von der Leyen està treballant en el pla a porta tancada, sense tenir gens en compte el Parlament Europeu. L’ARA ha parlat amb un eurodiputat català de cada partit sobre el paper de la institució durant la pandèmia. Tots, amb l’excepció de Vox, van votar a favor de la resolució de divendres. Jorge Buxadé, de Vox, explica el vot en contra perquè creu que s’ha de fer el contrari: reduir la despesa de la UE, “que va a parar a xiringuitos ideològics, al feminisme radical i a l’alarmisme climàtic”. Creu que la cambra no ha de tenir més capacitats perquè rebutja “convertir la UE en un mastodont federalista amb el poder a Brussel·les i els estats abaixant el cap”.

Les crítiques de Puigdemont

En canvi, la resta d’eurodiputats reivindiquen el paper actiu de l’Eurocambra. L’expresident de la Generalitat i ara eurodiputat de JxCat, Carles Puigdemont (la formació més votada a Catalunya en les europees del 2019), es mostra crític: “L’Eurocambra ha proposat solucions europees, però no ha estat prou escoltada. Els estats i la Comissió la fan servir per aprovar les mesures, però no li donen veu. Si fos escoltada, el pressupost de la UE ja s’hauria doblat per combatre la crisi”.

En aquest sentit, l’europarlamentari socialista Javi López coincideix amb Diana Riba (ERC) i Ernest Urtasun (En Comú Podem) a l’hora de recordar que l’Eurocambra és “l’única cambra democràtica del món que no té iniciativa legislativa”. “A la pràctica encara queda camp per córrer”, diu López. Riba també és crítica, però defensa que el Parlament “ha tingut un paper actiu, positiu i propositiu” malgrat que “els tractats el releguen a un paper secundari i que fins ara la Comissió no l’ha tractat seriosament”.

Des de Cs, Jordi Cañas (quarta força a les europees a Catalunya) creu, en canvi, que no es pot afirmar que l’Eurocambra hagi sigut arraconada, defensa que “ha quedat clar que les institucions que només representen els interessos nacionals són més lentes a l’hora de prendre decisions útils per al conjunt dels europeus”. Per contra, Urtasun critica obertament que s’exclogués Sassoli i creu que el Consell Europeu (on es representen els estats) és una institució “inoperant i amb un grandíssim dèficit de control democràtic”. Però també és crític amb el Parlament, el qual, diu, “a vegades s’autolimita” i no “arrisca” prou en les resolucions. I es mostra satisfet justament perquè creu que la resolució de divendres sí que ho fa.

Cañas coincideix amb Dolors Montserrat, del PP, a l’hora de creure que la institució ha estat “a l’altura” i recorda que Von der Leyen va prometre impulsar una reforma per donar iniciativa legislativa a l’Eurocambra, com demana el seu partit. Però Montserrat creu que l’Eurocambra ara ja és escoltada: “Les resolucions es tenen en compte a la resta d’institucions i es converteixen en factor de pressió”.