L'Eurocambra exigeix més contra el canvi climàtic: vol retallar les emissions un 60% el 2030
La votació ha estat ajustada perquè els populars consideren l'objectiu "massa ambiciós" i "perillós"
Brussel·lesL'Eurocambra exigeix anar més enllà en la lluita contra el canvi climàtic. Els eurodiputats han votat aquest dimecres el seu posicionament sobre la llei climàtica en què reclamen reduir les emissions de CO2 un 60% el 2030. És un objectiu encara més ambiciós que el de la Comissió Europea, que, de fet, ja havia apujat el llistó actual fixant la seva proposta legislativa en una retallada del 55% de les emissions contaminants la pròxima dècada. Aquesta retallada percentual es calcula a partir del nivell d'emissions del 1990, i s'ha de tenir en compte que actualment la fita fixada és del 40%, un objectiu que es considera insuficient per complir amb els Acords de París.
La posició del Parlament Europeu s'ha adoptat amb 352 vots a favor i 326 en contra, a més de 18 abstencions. Un resultat ajustat perquè el principal grup de l'Eurocambra, el Partit Popular Europeu, prefereix donar suport a la proposta de la Comissió i no apujar el llistó. Els conservadors consideren la reducció del 60% un objectiu "massa ambiciós" i "perillós" per al manteniment de certs llocs de treball i sectors econòmics, tal com ha explicat l'eurodiputat alemany Peter Liese en un fil de Twitter.
La posició de l'Eurocambra l'abanderen verds i socialistes europeus. Els últims han qualificat la resolució com una "victòria important per al clima i per al futur -ha dit l'eurodiputada Jytte Guteland-. Ara és hora d'arrencar les negociacions amb la Comissió i el Consell amb un missatge clar: esperem que tots els estats membres incorporin en la seva legislació objectius vinculants per assolir la neutralitat climàtica el 2025". "Gran èxit en la votació de la llei climàtica. La llei també estableix la prohibició de donar subsidis per a energies fòssils el 2025", ha celebrat l'eurodiputat d'En Comú Podem i vicepresident del grup dels Verds Ernest Urtasun.
Amb tot, encara queda per esclarir si el percentatge de càlcul de reducció té o no en compte els anomenats embornals (boscos, oceans i altres captadors naturals de CO2). La proposta de la Comissió Europea planteja canviar la manera de comptabilitzar les emissions tenint en compte aquesta compensació, un truc per reduir menys, segons denuncien organitzacions ecologistes. En la negociació final caldrà veure, doncs, si el percentatge de reducció final és "net" o amb aquest mecanisme de compensació.
Ara Comissió i Parlament han posat les seves cartes sobre la taula i s'estableix així la base per a la negociació amb els estats membres, on s'esperen els principals esculls. Les pròximes cites en què es reuniran els Vint-i-set i podrien abordar aquesta qüestió són el 15 i 16 d'octubre o, més enllà, a la cimera de principis de desembre. Un cop cadascuna de les tres parts prengui la seva posició s'iniciarà la negociació a tres bandes per consensuar i tirar endavant la legislació.
Però mentre una dotzena de governs, encapçalats pels nòrdics però també Alemanya, França, Itàlia o Portugal, estan d'acord amb la fita del 55%, es topa amb les reticències d'alguns països de l'Est, com Polònia, altament dependent del carbó, que es resisteixen encara a fer una dràstica retallada de les emissions. Varsòvia va arribar a desmarcar-se fins i tot de la declaració conjunta que el passat 13 de desembre del 2019 van signar la resta de països per comprometre's amb la neutralitat climàtica el 2050.
