L'Eurocambra debat si declara l'emergència climàtica

Brussel·lesMilers d'estudiants empesos per la jove sueca Greta Thunberg han aconseguit situar al capdamunt de l'agenda política global l'emergència climàtica. Algunes de les concentracions d'estudiants pel clima que han tingut més ressò han sigut les de Brussel·les, el cor de la Unió Europea, on prop de 14.000 estudiants van recórrer els carrers de la capital belga per demanar als líders de les institucions que actuïn contra l'emergència climàtica. Una de les proves de l'impacte que han tingut les massives manifestacions de joves és la votació que es durà a terme aquesta setmana a la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg, que aquest dilluns ha discutit si declara l'emergència climàtica a la Unió Europea.

La iniciativa l'han posada sobre la taula eurodiputats dels Verds/EFA, però també del grup socialdemòcrata i l'Esquerra Unitària. Es tracta d'una resolució que es votarà dijous i que els grups polítics estan consensuant per aconseguir que el continent europeu sigui el primer que es declara en emergència climàtica i mediambiental. El debat arriba a les portes de la cimera del clima de les Nacions Unides COP25, que se celebrarà a Madrid la setmana que ve i que busca aconseguir enviar un missatge de compromís i unitat de la Unió Europea per complir amb els Acords de París, malgrat que a l'hora de la veritat entre els estats membres no hi ha el consens per complir ni tan sols l'objectiu de la neutralitat climàtica del 2050. Països com la República Txeca, Polònia i Hongria s'hi oposen.

Durant el debat, el comissari d'Energia i Clima, Miguel Arias Cañete, ha manifestat la necessitat d'anar més enllà, "com demanen els nostres joves", i d'accelerar l'acció contra el canvi climàtic. També ha parlat de millorar el finançament sostenible, però no ha posat sobre la taula mesures concretes. En una línia similar ha anat el Partit Popular Europeu, i l'europarlamentari Peter Liese s'ha mostrat favorable a votar la declaració, tot i que ha assegurat que "no cal escampar el pànic". De fet, des de la ultradreta, Sylvia Limmer, d'Identitat i Democràcia (el grup de Salvini i Le Pen), ha criticat la resolució i l'han titllat de "totalitarisme verd". En canvi, des dels Verds han denunciat la falta de mesures concretes: "La gent no demana declaracions, demana accions, i a nivell europeu desafortunadament la Unió Europea arriba a Madrid amb les mans buides. Ni tan sols podem dir que hi hagi el compromís d'arribar a la neutralitat d'emissions el 2050, perquè hi ha estats que s'hi oposen", ha etzibat l'eurodiputat dels Verds Bas Eichout.

Els grups de l'Eurocambra estan consensuant, doncs, una resolució que aconsegueixi el suport d'una majoria malgrat que els Verds i l'Esquerra Unitària demanen concretar mesures i instar els estats a actuar, mentre que grups com els liberals o els conservadors es conformen amb una declaració més simbòlica. Com ha apuntat l'eurodiputat dels liberals Renew Europe, Pascal Canfin, "no hi ha garantia que dijous l'Eurocambra declari l'emergència climàtica" perquè els suports encara no estan lligats.

Les contradiccions de l'Eurocambra

Tot plegat es debat des d'Estrasburg, on centenars d'eurodiputats, assistents i treballadors del Parlament Europeu es desplacen una desena de vegades l'any per celebrar els plens d'una institució que també té seu a Brussel·les, amb el cost econòmic i mediambiental que això suposa, un dels principals arguments dels conservadors euroescèptics del grup CRE (on hi ha Vox, per exemple), que han demanat un estudi de l'impacte mediambiental d'aquesta duplicitat històrica. També es debat en la setmana en què el president socialista de l'Eurocambra, David Sassoli, té obert un conflicte amb l'eurodiputada francesa de l'Esquerra Unitària Manon Aubry després que aquesta convidés a través de les xarxes socials els activistes pel clima del moviment Extinction Rebellion a ocupar de manera pacífica l'Eurocambra per conscienciar els eurodiputats de l'emergència climàtica. Sassoli l'ha amonestat després d'obrir-li un procés d'infracció al considerar que la crida d'Aubry podia comprometre el bon funcionament de la institució.